Per molts anys. Enhorabona. I tot el millor per a l'equip de la pel·lícula "Alcarràs". Guanyadora de l'Os d'Or a Berlín. El primer català i en català.
El premi té tres missatges. El primer va dirigit aquí, a Catalunya, i especialment als que històricament i permanentment ignoren, menyspreen i humilien les històries que passen a llocs del país on consideren que no hi ha històries, ni persones, ni llengua, ni país, ni vida, ni res. La bufetada s'està sentint a Júpiter.
El segon missatge va dirigit al món: hi ha un país que es diu Catalunya ple d'històries universals per explicar. Som un país no explicat. Si els nord-americans, sense tenir edat mitjana, fan una sèrie com "Joc de trons", com és que Catalunya, tenint una edat mitjana real, brillant, poderosa, no la coneix ni la veu el món?
I el tercer missatge: fa un segle, el balaguerí Josep Carner-Ribalta va tornar a Catalunya des dels Estats Units per fer literalment i realment un Hollywood català. O tornem a somiar o no tenim futur. Perquè els països, com les persones, estan fets de la pasta dels somnis.
Però també d'orgull. I l'orgull, senzillament, és el sentiment legítim d'estima per les coses ben fetes. Igual que una pel·li com "Alcarràs". Igual que la vida de les persones d'Alcarràs i de tot el país. Aquesta sí que és la Catalunya real: l'orgullosa.
