Alerta per l'impacte de la crisi climàtica en els animals: més de 3.500 espècies en perill
La crisi climàtica ja és la tercera gran amenaça per a la fauna salvatge del planeta, juntament amb la destrucció d'hàbitats i la sobreexplotació (la caça, la pesca i la tala d'arbres, entre d'altres). Un nou estudi científic internacional alerta que el 5% de les espècies de fauna salvatge avaluades estan en perill.
L'estudi ha estat publicat a BioScience una de les revistes més prestigioses en l'àmbit de les ciències biològiques, liderat per investigadors de la Universitat Estatal d'Oregon, als Estats Units, i actualitza el risc d'extinció a causa del clima.
Entre el llistat de les espècies estudiades, hi ha aquelles que ja han estat documentades per la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Encara que pugui semblar una xifra petita, els investigadors exposen que és només la punta de l'iceberg, ja que la majoria d'espècies encara no han estat analitzades. També subratllen que la crisi climàtica empitjorarà i pot tenir impactes devastadors en les properes dècades.
L'informe conclou que el 25% de les espècies examinades d'invertebrats marins, amfibis i altres insectes i animals amb closca dura podrien desaparèixer. Aquest treball és una gran revisió científica del coneixement publicat fins ara sobre el perill d'extinció de les espècies, a escala planetària.
La doctora Jill Gregg, una de les autores de l'estudi i integrant del grup de Recerca en Ecosistemes Terrestres, amb seu a Oregon, ha explicat a TV3 que l'alteració de les temperatures, els patrons de precipitació i els cicles estacionals provocats pels éssers humans afecta la reproducció, la migració i la supervivència dels animals:
Ja no és una preocupació llunyana o futura per a la fauna salvatge: està passant ara, s'està accelerant, i la gent ha de ser molt conscient del que està succeint.
Episodis d'alta mortalitat
Per exemple, les gairebé 300 espècies d'abellots, amb un paper clau en la pol·linització dels ecosistemes i els cultius, han patit una disminució important a causa de les onades de calor, especialment a Europa i a Amèrica del Nord.
Són insectes molt sensibles a l'augment de temperatura, un fet que ha provocat una colonització més reduïda, menys ocupació d'hàbitats i una menor diversitat d'aquestes espècies.
Les poblacions de vertebrats tampoc s'han escapat dels estralls de l'escalfament global. D'entre els exemples destacats hi ha la mort de prop de quatre milions d'ocells marins de l'Àrtic els anys 2015 i 2016. Van morir de fam a la costa oest d'Amèrica del Nord, com a conseqüència indirecta d'una onada de calor marina extrema. Aquell mateix episodi va provocar una davallada del 71% en les poblacions de bacallà del Pacífic.
Els investigadors també assenyalen que les sequeres són un risc climàtic greu per als vertebrats, sobretot en ecosistemes d'aigua dolça. I confirmen que, als mars i oceans, el col·lapse d'invertebrats és cada cop més habitual.
La Dra. Jillian Gregg destaca que les espècies més afectades són les que no poden escapar de la calor extrema:
Els animals que depenen dels esculls de corall que només es troben als tròpics tindran problemes, igual que els que viuen en zones alpines o en petites illes, perquè no tenen cap lloc on anar ni manera d'adaptar-se.
Una de les dades més impactants de l'estudi és la mort del 29% dels coralls de la Gran Barrera d'Austràlia, l'any 2016, arran d'una sobtada onada de calor marina.
Aquest cas, asseguren els investigadors, demostra les conseqüències immediates de l'exposició acumulada a temperatures extremes sobre ecosistemes rics en biodiversitat.
L'informe científic també recull que aquest tipus d'episodis hauria contribuït, a més, a la mort de prop de 7.000 balenes geperudes al nord de l'oceà Pacífic.
Els autors de l'estudi, que han comptat amb la col·laboració de científics de la Universitat Politècnica de Puebla i de l'institut Tecnològic Nacional de Mèxic, reclamen la creació d'una base de dades global d'esdeveniments de mortalitat massiva per entendre millor els efectes de la crisi climàtica sobre els ecosistemes.
Posen com a exemple la base de dades que fa el seguiment d'aquests esdeveniments al mar Mediterrani, liderada per un investigador català de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, Quim Garrabou.
Un avís per a la nostra espècie
També adverteixen als responsables polítics que el temps per actuar s'esgota.
Quan els animals comencen a desaparèixer o a morir en grans quantitats, és com el canari a la mina de carbó: és un senyal d'alerta per a tots nosaltres. Realment volem que aquest missatge arribi i faci efecte. Dra. Jillian Gregg
Els investigadors proposen protegir els ecosistemes naturals com una mesura clau per frenar l'escalfament global i preservar la biodiversitat.
També avisen que estem molt a prop de punts de no retorn i que els riscos d'extinció i morts massives d'animals s'acceleraran amb cada augment de la temperatura global, encara que sigui mínim. Per això, demanen accions urgents i efectives per salvar la vida salvatge del planeta.
Però, com afecta la pèrdua de biodiversitat les persones? El biòleg Jofre Carnicer, professor d'Ecologia a la UB i investigador del CREAF i l'IRBio, explica que la biodiversitat és un patrimoni natural amb funcions essencials i que, en realitat, moltes d'aquestes espècies són històries úniques del planeta: "Són trossets de la vida evolutiva, com si fossin incunables: peces valuoses i úniques de l'arbre de la vida."
Carnicer apunta que, quan desapareix una espècie, es perd un patrimoni únic. En alguns casos també es poden arribar a modificar processos de la natura, com ara la qualitat de la pol·linització de cultius (abelles silvestres, abellots), el control de plagues, canvis en funcions clau dels ecosistemes com l'absorció del diòxid de carboni, l'aigua per a la vegetació o el reciclatge dels nutrients al sòl:
Significaria modificar la bona qualitat i resiliència també dels serveis naturals que ens ofereixen els ecosistemes i que són essencials per la salut humana i l'estabilitat climàtica.
Carnicer recorda que quan una espècie desapareix, perdem una funció, i quan moltes s'extingeixen, posem en risc la sostenibilitat del planeta tal com el coneixem.
