Alertadors, gitanos i cultura a França, a "Quan arribin els marcians"
Julian Assange, Chelsea Manning o Edward Snowden són enemics públics número 1. Aquests alertadors, o "whistleblowers", en anglès, d'informació mitjançant la xarxa han fet trontollar governs i empreses alhora que obrien els ulls a una societat encara atrapada en l'opacitat dels fils del poder. El Festival GREC d'aquest any els dedica un muntatge, un espectacle de teatre documental a ritme de thriller tecnològic: "La revelació". Sobre la censura moderna, la llibertat d'expressió, les formes de control del govern, les noves formes digitals de resistència, l'abús o la corrupció en parlen els responsables de l'obra, el creador Jorge-Yamam Serrano i la periodista Neus Molina, Moritz Riesewieck, codirector del documental "The Cleaners", i Enric Luján, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i membre de Críptica, una associació sense ànim de lucre centrada en la defensa de la privacitat i la seguretat.
Són la minoria ètnica més antiga i gran d'Europa i fa sis segles que formen part de Catalunya. Però, què en sap, la majoria, de la cultura gitana, més enllà dels estereotips? Júlia Bertran ha anat al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, per conèixer Akana, un projecte socioeducatiu que es podrà veure en el marc del Festival Grec i que, impulsat pel Centre Cultural Gitano de la Mina, vol donar a conèixer la història del poble gitano, desconeguda fins i tot per ells mateixos. De com acabar amb l'estigmatització, de la importància de conèixer el passat per entendre el present o de l'accés a les eines d'expressió artística, en parlaran Paqui Perona, presidenta de l'associació Veus gitanes, Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano de la Mina, els joves participants d'Akana i la seva dramaturga i directora, Marta Galán. "Akana", significa "ara" en romaní. Ara és el moment en què aquests gitanos han volgut aixecar la veu per explicar qui són.
França ha tingut sempre per bandera la defensa de la cultura pròpia. Com és actualment el model cultural francès, que sempre s'ha mirat i admirat des de l'altre costat de la frontera? I com és, en comparació, el model català? Aquest reportatge fa una exploració profunda amb les aportacions de diferents personalitats del món cultural, com Serge Toubiana, antic director de la Cinemateca francesa i actual president d'Unifrance, organització que promou el cinema francès fora de França; el director japonès Nobuhiro Suwa, que ha pogut desenvolupar part de la seva carrera gràcies al suport francès; Sergi Portabella, director de la pel·lícula "Jean-François o el sentit de la vida"; Borja Sitjà, que dirigeix el Teatre de l'Archipel a Perpinyà i Marta Gili, directora del centre de la imatge Jeu de paume, a París.
Què és un idiota? El músic Coque Malla s'ho deia a ell mateix ja fa uns quants anys. Els marcians aprofiten que el músic madrileny actuarà dues nits a la Sala Barts de Barcelona per veure si li prova el pas del temps i la seva relació amb les dones.
Per acabar el programa, la secció "Cap de setmana a la Terra" fa quatre propostes culturals perquè, si els marcians aterren avui mateix, puguin triar.
"Quan arribin els marcians" és un planeta en si mateix, és un lloc des d'on es pregunta per què passen les coses que passen i la gent fa el que fa. I n'estan convençuts: la cultura és a tot arreu.
