Alice: per què els aiguats no els ha provocat una dana sinó una pertorbació
Només 15 dies després d'aiguats a les Terres de l'Ebre, que deixaven més de 300 mm a Amposta, aquest diumenge el Baix Ebre i el Montsià han estat una nova diana de la pluja torrencial, amb acumulacions que van deixar novament més de 150 i 200 mm en una tarda. Aquest fet va desbordar alguns barrancs i va convertir carrers de pobles com Godall, la Ràpita, Santa Bàrbara o la Galera en autèntics rius. Però... aquesta pluja de caràcter torrencial ha estat causada realment per una dana?
Què és una dana o gota freda?
Una dana (depressió aïllada en nivells alts) és una zona d'aire fred en altura que sovint s'aïlla damunt del Mediterrani, o al seu oest. Va acompanyada de tot el contrari en superfície i nivells mitjans, és a dir, aire càlid i molt humit, sovint saturat al 100%. Aquesta combinació dispara la formació de nuvolades extraordinàriament carregades d'energia i de pluja. El resultat, si a més a més troba una palanca en forma de relleu de les muntanyes, són grans quantitats de precipitació caigudes en pocs minuts o hores.
La dana Alice
Entre dilluns 6 i dimarts 7, els mapes del temps van insinuar la formació d'aquesta estructura aïllada i freda en altura per a dijous dia 9. Dimecres dia 8 es va alertar de l'arribada de la dana per a la matinada de dijous i, per primer cop, la casualitat ha fet que es bategin amb nom aquest tipus de pertorbacions.
La ruta havia de ser cap al País Valencià i les Pitiüses, i així va ser, va ploure molt en aquests sectors. Ara bé, tècnicament, el tancament de l'aire fred en altura, el seu aïllament total, no es va arribar a produir en cap moment.
Retrocedir en la denominació del sistema des del punt de vista d'informació al públic era introduir un element de confusió que no calia, i que no aportava elements importants que només es trobaven en la física i dinàmica atmosfèrica.
La "mort" de l'Alice sense haver nascut
Aquest diumenge al matí, els mapes ens donaven la possibilitat d'aiguats molt abundants i amb intensitat torrencial durant la tarda i nit al Montsià i Baix Ebre.
Des del punt de vista d'anàlisi tècnica, el radiosondatge del migdia va ser una sorpresa. Alice no va arribar a néixer, i les dades del perfil vertical de l'atmosfera mostren un escenari diferent. Els aiguats del Montsià i Baix Ebre no han estat provocats, de cap manera, per una dana o gota freda.
Un radiosondatge és l'enviament d'una caixa amb sensors de temperatura i humitat cap amunt, fins a gairebé 20.000 metres d'alçada, mitjançant un globus sonda. Mentre puja, registra i envia les dades de totes les capes d'aire que travessa i d'aquesta manera pot construir un perfil de temperatura i humitat.
La línia vermella indica la temperatura de l'aire, la de color blau fosc la temperatura del termòmetre humit, que mesura la humitat de l'aire, i la més clara, la temperatura de rosada, el punt en què el vapor d'aigua començaria a condensar-se en forma de gotetes.
El d'aquest diumenge damunt de Barcelona donava aire càlid a tots nivells, sense rastre d'aire fred en altura (característica necessària de gota freda o dana) i amb una novetat important: un elevadíssim contingut d'humitat en bona part del seu recorregut.
Sospites de tropicalització del Mediterrani
Els mecanismes de precipitació tropicals (on plou més del planeta i amb les quantitats més grans en menys estona) són diferents als de les nostres latituds. En els àmbits propers a l'Equador, les estructures atmosfèriques de precipitació tenen aire càlid en superfície i també en altura, a més a més d'humitat tocant al 100%. Les zones tropicals i d'influència enregistren quantitats de precipitació sorprenent que augmenten exponencialment allà on troben relleu per "l'efecte palanca".
L'escalfament del Mediterrani s'ha accentuat els darrers 5 anys de manera sorprenent. Des de fa 3 anys, especialment, la seva superfície està assolint i, fins i tot superant, els 30 graus. A les latituds subtropicals, perquè un mar "fabriqui" huracans necessita una temperatura superficial de 27 a 28ºC. El Mediterrani, a banda de ser petit respecte als grans oceans, no té les condicions de circulació de vents necessàries, però sí sistemes que intenten assemblar-s'hi per canalitzar l'excés d'energia que acumula.
Aquest any, les temperatures superficials alguns dies del mes de juny, que van assolir els 30 graus, premen encara més l'accelerador. El Mediterrani semblaria que s'està tropicalitzant, i la violència i freqüència d'episodis pluviomètrics abundants i torrencials va augmentant.
