Alins se suma a la taxa per a boletaires per evitar "el descontrol" i que "arrasin el bosc"
Les primeres pluges anuncien la tardor i els primers bolets de la temporada comencen a treure el cap als boscos catalans. Al municipi d'Alins, al Pallars Sobirà, han aprovat una ordenança que regula la recollida de bolets. A partir d'ara anar a buscar bolets al bosc costarà 5 euros per persona i dia, una taxa que permet collir un màxim de 10 quilos de bolets.
L'alcalde d'Alins, Manel Pérez, ha explicat a Pallars Digital que amb aquesta mesura es vol evitar "el descontrol" que es viu a la Vall Ferrera durant la temporada. No només pels visitants que venen els caps de setmana, sinó també pels que hi ha entre setmana, quan, segons Pérez, molta gent va a buscar bolets en grans quantitats només "per fer negoci" i "arrasen els boscos", afirma.
Qui vulgui collir bolets als boscos d'Alins ha d'anar a buscar una autorització a l'Ajuntament i pagar la taxa. N'estan exempts els veïns del municipi, que ho hauran d'acreditar.
Araós és una entitat descentralitzada pertanyent a Alins on fa una dècada que s'aplica aquesta mesura, que ara s'ha fet extensiva a tot el municipi. A la comarca del Pallars Sobirà, a l'àrea protegida del pçarc natural de l'Alt Pirineu, també a Esterri de Cardós es fan pagar 3 euros per recollir fins a 10 quilos de bolets al dia.
Limitar la massificació al bosc
L'ordenança publicada la setmana passada al butlletí de la Diputació, el BOP, afecta tant els boscos de titularitat pública com privada i determina que "els titulars de finques particulars podran prohibir explícitament la recollida de bolets en els terrenys de la seva propietat".
L'ordenança també prohibeix recollir bolets durant la nit i estableix un horari que va "des d'una hora després de la sortida del sol fins a una hora abans de la posta". Els espais estaran senyalitzats i es vigilarà el compliment de la norma.
L'alcalde d'Alins explica que es vol limitar l'accés massificat al bosc i també el de vehicles motoritzats, a més d'evitar els efectes dels boletaires en llocs molt freqüentats, com degradació, brutícia i desequilibri mediambiental. A més, la taxa servirà per al manteniment de les pistes i els espais forestals.
Sense normativa a Catalunya
Malgrat diverses proves pilot que es remunten a l'any 2012, actualment a Catalunya no hi ha cap normativa que reguli la recol·lecció de bolets, segons recull la Conselleria d'Interior.
Només en alguns espais naturals protegits, com al paratge natural d'interès nacional de Poblet, es requereix una autorització i al parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici està totalment prohibit collir-ne. Els ajuntaments i els propietaris dels terrenys poden establir limitacions sobre la recol·lecció a les seves finques.
També a la Vall d'Aran des del 2014 es dona un carnet gratuït, amb vigència per quatre anys, que permet a residents, propietaris de segones residències i gent que pernocti en establiments turístics recollir bolets als boscos sense cap cost. En municipis com Campelles, al Ripollès, la normativa que limita l'accés amb vehicles al bosc també ha ajudat a limitar els boletaires a la zona.
Per contra, la majoria de comunitats de l'Estat tenen algun tipus de regulació, segons el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Per exemple, a Castella i Lleó, La Rioja i l'Aragó, la recol·lecció es limita a 3 quilos per persona amb permisos esporàdics. A Galícia es limita a 2 quilos, com a País Basc, excepte a Guipúscoa, que puja a 5, com a Castella-la Manxa. A Andalusia oscil·la entre els 3 i els 5 quilos. Al País Valencià puja a 6, i a 7 a Extremadura, mentre que a Navarra es limita a 30 bolets.
A Catalunya hi ha prop d'1,2 milions de persones que habitualment recol·lecten bolets en ecosistemes forestals, segons dades del CTFC, que acaba de publicar el "Manual de gestió de recursos micològics a Catalunya".
De mitjana, el valor anual dels bolets recol·lectats comestibles és d'uns 48 milions d'euros i de 32 milions els que s'acaben comercialitzant.
