Almenys 300 morts en un nou esfondrament d'una mina de coltan a l'est del Congo
Almenys 300 persones han mort en un nou esfondrament aquest dissabte a les mines de coltan de la regió de Rubaya, al nord-est de la República Democràtica del Congo (RDC), el segon en una setmana.
Dimarts passat, més de 200 persones, inclosos 70 menors, van morir arrossegades i colgades en aquestes mines, segons ha confirmat aquesta setmana el govern congolès.
De nou, la pluja d'aquest dissabte a l'explotació minera de Gakombe ha estat la causa d'aquest nou esllavissament. Entre les 300 víctimes que es compten d'aquest dissabte, no només hi ha miners que excaven a mà el jaciment, sinó que la majoria podrien ser de les famílies que viuen als voltants, segons el balanç provisional que ha comunicat Telesphore Nitendike, coordinador de la societat civil de Masisi, a Rubaya.
Més de 40 famílies han estat arrossegades per aquests lliscaments de terra, inclosos els mateixos miners.
"És tràgic el que ha passat, --ha dit Nitendike--, sobretot perquè les tasques de rescat no les han organitzat especialistes".
El líder civil lamenta la falta d'organització a les mines de Rubaya, situades al Kivu del Nord, i que estan controlades pel grup rebel Moviment 23 de Març (M23), que segons el govern congolès reben el suport del govern de Kigali a la veïna Ruanda. Nitendike diu que opera al territori amb impunitat, cosa que fomenta el caos.
Encara es rescaten cossos de l'última esllavissada
"Un altre problema és que la recerca de l'últim lliscament de terra no s'ha acabat. Els cossos continuen enterrats entre la runa. Aquesta és una altra tragèdia", recorda Nitendike.
En aquesta mateixa zona minera no fa ni un mes i mig, el 28 de gener passat, un altre esfondrament provocat per la pluja va causar la mort de prop de 460 persones, segons va confirmar el coordinador civil de Masisi, si bé el govern congolès amb prou feines va xifrar en 200 el nombre de víctimes mortals.
Mines controlades per grups armats insurgents
Milers de miners treballen diàriament amb les seves pròpies mans a les mines de Rubaya, en condicions precàries i sense mesures de seguretat, la major part de les vegades equipats només amb pales i un parell de botes de goma. Molts d'ells són infants.
Els accidents miners són freqüents, moltes mines s'exploten sense seguir les regulacions i les mesures de seguretat necessàries, i, en molts casos, estan operades per grups armats.
Des de l'abril de 2024 l'M23 controla les mines de Rubaya, riques en minerals com el coltan, fonamentals per a la indústria tecnològica, com per a la fabricació de telèfons mòbils.
Una zona en conflicte
El govern congolès condemna el "sistema organitzat de saqueig i explotació il·legal" de recursos naturals per part de l'M23, després que les autoritats nacionals van imposar "la prohibició de tota activitat d'explotació" a la zona per motius de seguretat abans que els rebels prenguessin control d'aquest territori.
El conflicte de l'est del Congo es va agreujar a finals de gener del 2025, quan l'M23 va prendre el control de Goma i setmanes més tard de Bukavu, capitals de les províncies del Kivu Nord i Kivu Sud, respectivament, després de combats amb l'exèrcit congolès.
En els darrers dies, els combats s'han intensificat prop del jaciment miner a la zona, on les forces governamentals han atacat el grup rebel, fins i tot amb drons, un dels quals va matar a finals de febrer el líder i portaveu de l'M23, Willy Ngoma.
