Anècdotes i curiositats de la visita dels nazis a Montserrat fa 85 anys

No van arribar ni a les 24 hores. Gairebé un dia que ha omplert mars de tinta. El 23 d'octubre del 1940, Heinrich Himmler, el cap de les SS, acompanyat de diversos alts càrrecs de l'exèrcit nazi, va aterrar a Catalunya.

Van ser unes hores amb una agenda molt atapeïda. Va visitar diversos espais de la ciutat de Barcelona com el Poble Espanyol o bé l'Ajuntament. Ara, del que més s'ha parlat és de la famosa visita a Montserrat.

Van estar buscant realment el sant Greal? Què va passar durant aquelles hores? Hi ha detalls d'aquell dia que han quedat eclipsats per un fet que amb el pas del temps i les pel·lícules de Hollywood s'ha anat convertint en llegenda. Una part veritat, una part mentida sense poder aclarir on comença una i on s'acaba l'altra.

85 anys després no en queden testimonis, però sí que hi ha persones molt properes als que van viure de primera mà aquell 23 d'octubre i que els van sentir explicar, en un àmbit familiar, anècdotes i curiositats d'un dia que no van oblidar mai i que els llibres d'història van passar per alt.

Parlem amb en Claudi Ripol Millet, un home que sobrepassa la vuitantena. És el nebot del pare Andreu Ripol. El capellà que va haver d'acompanyar Himmler i companyia durant tota la visita: "Va ser improvisat. Va aparèixer Himmler i van dir: 'I aquest qui és? Ves-hi tu, que saps alemany'".

Amb aquesta senzilla ordre, l'abat Marcet i l'abat Escarré van evitar una visita tan incòmoda. El pare Andreu Ripol, l'oncle d'en Claudi, va assumir la responsabilitat d'acompanyar Himmler i companyia.

Efectivament, durant la visita a l'Abadia de Montserrat, Himmler va preguntar per documents que donessin alguna pista per trobar el sant Greal, però el pare Andreu Ripol li va deixar clar que a Montserrat no hi havia res relacionat amb aquesta qüestió.

La connexió entre Montserrat i el sant Greal

L'obsessió de Heinrich Himmler pel sant Greal es fonamenta en una interpretació de l'òpera "Parsifal" de Richard Wagner on s'apuntava que el famós calze que podia donar el poder de l'eternitat s'amagava al Montsalvat, un nom que van associar a Montserrat.

Himmler, a banda de ser el cap de les SS i un dels membres de l'exèrcit nazi amb més graduació, just per sota d'Adolf Hitler, volia construir un imaginari que justifiqués la superioritat de la raça ària i per aconseguir-ho va investigar en els orígens del poble germànic, i aquí és on topa amb Wagner.

La historiadora Mireia Capdevila Candell, però, rebaixa la llegenda sobre la famosa visita de Himmler a Montserrat: "No ens podem quedar amb l'anècdota esotèrica de Himmler. És el moment ideal en què l'Espanya franquista s'ha de vendre i es rendeix als seus amics nazis i italians".

I ens recorda que mentre Himmler es passejava per Montserrat, Adolf Hitler es reunia amb Francisco Franco a Hendaia.

Una visita plena de tensions

Tornem a les converses entre el pare Andreu Ripol i Heinrich Himmler. En Claudi Ripol insisteix a remarcar que el seu oncle sempre li va explicar que el cap de les SS va ser un profund maleducat i també irreverent.

Explica que li va haver d'exigir diverses vegades que es tragués la gorra davant de la Moreneta i que es va negar a fer-li un petó, com es feia tradicionalment en aquella època a l'hora de presentar els respectes a la Mare de Déu de Montserrat.

Mentre recorrien diverses instal·lacions de l'Abadia i després de la rotunda negativa sobre el sant Greal, les converses entre Ripol i Himmler es van anar tensant davant la mirada sorpresa de la representació franquista de la comitiva.

El to de veu entre el monjo i el militar anava pujant i la gran majoria dels allà presents no parlaven ni un borrall d'alemany.

En un moment, en plena discussió sobre els orígens de la religió cristiana, el pare Andreu Ripol va explicitar que "Jesús era d'origen jueu", cosa que va enervar el dirigent nazi i va respondre "No! Jesús era de raça ària". Arribats a aquest punt, el meu oncle va decidir que el més prudent era deixar de parlar amb algú que desbordava tanta ignorància i va fer tot el possible per acabar ràpidament aquella visita".

Va ser llavors quan el pare Andreu Ripol es va dirigir al General Orgaz, el capità general de Catalunya i un dels militars de més rang que havia participat en el cop d'estat de Franco, i li va deixar anar: "Que sigui l'última vegada que ens porten gent tan impresentable a l'Abadia".

Detalls del trajecte entre Barcelona i Montserrat

Mentre el monjo i el nazi discutien, a l'aparcament de l'Abadia esperen els diversos cotxes que han traslladat la setantena de persones que formen part de la comitiva de Himmler i companyia.

Montserrat Vime Roca és la filla d'un dels xofers. El que va viure el seu pare aquell 23 d'octubre va ser una experiència que va omplir moltes converses de sobretaula. "Ell ja veia que tot allò era molt misteriós. Li diuen 'tu no obris la boca, reculls els passatgers i tingues el vidre tancat tota l'estona i només l'obres si piquen amb la mà'".

I a mig camí van picar. En Josep va aturar el vehicle, va obrir la porta i un dels ocupants va baixar per orinar. Un cop a Montserrat, li van dir que s'esperés l'estona que fes falta. Que la visita podia durar unes hores. Finalment, va completar el servei deixant els passatgers de nou a Barcelona.

La Montserrat Vime ens explica que el seu pare es va endur la sorpresa l'endemà, quan va anar a cobrar a l'agència. "No et vam voler dir res perquè no et posessis nerviós, Josep. Ja saps a qui vas portar ahir?".

En saber que havia portat quatre membres de la comitiva nazi, la Montserrat ens explica que el seu pare es va mostrar del tot sorprès. No els havia reconegut. "Sort que no m'ho van dir perquè encara m'hagués equivocat de pedal i hauríem tingut un accident", diu recordant les paraules amb què el seu pare sempre rematava l'anècdota.

Per últim, completem aquest viatge per la història visitant un dels escenaris del pas de Himmler per Catalunya. Davant la llegenda de la visita de Montserrat ha quedat més en un segon terme, però no per això va ser menys important.

Entrem a l'actual Palace Barcelona, el llavors Hotel Ritz, on es va allotjar la comitiva nazi. Aquest hotel conserva l'esperit clàssic de fa 85 anys. Costa molt poc imaginar-se Himmler i els seus acompanyants entrant per l'emblemàtica porta giratòria d'aquest luxós hotel. No s'ha canviat mai. És l'original.

Aquí, la Mireia Capdevila, la historiadora que ens ha aportat una mica de context a aquest reportatge, apunta que el Ritz era el centre neuràlgic de tot el que passava en aquella Catalunya franquista: "Ja no només en l'àmbit polític i diplomàtic, sinó que aquí, al Ritz, es movien fils molt importants de l'espionatge de tots els bàndols".

Ens permeten recórrer els passadissos i acabem pujant a la primera planta, on van dormir, fa 85 anys, Himmler i companyia. Allà hi ha l'habitació 110, la del dirigent nazi.

Veiem pel mapa que hi ha penjat a la paret que, amb tota probabilitat, continua sent la mateixa. La que tenia un balconet que donava a la Gran Via i des d'on Himmler va sortir per mostrar-se davant la ciutadania aplegada al carrer.