Angrois i Eschede, a Alemanya, els dos accidents de l'alta velocitat a Europa amb més morts
Amb almenys 39 morts, i a l'espera de saber-se el balanç final de víctimes mortals, l'accident ferroviari a Adamuz, a Còrdova, ja és una de les tragèdies recents més mortíferes de l'alta velocitat a Europa.
Un capítol tràgic en la història ferroviària del Vell Continent, que s'uneix a un llistat on figuren noms com el d'Eschede, a Alemanya, en què van morir 101 persones el 1998, o el d'Angrois, a Galícia, on el descarrilament d'un Alvia el 2013 va provocar 80 morts.
La falta de manteniment dels combois i de les infraestructures i errades humanes han estat darrere de les principals tragèdies de l'alta velocitat a Europa. Uns accidents molt poc freqüents segons Carles Salmerón, director de Terminus, Centre d'Estudis del Transport, "per les grans mesures de seguretat" aplicades a l'alta velocitat, "molt semblants a les del sector aeri".
Espanya és el segon país del món amb més quilòmetres d'alta velocitat, només per sota de la Xina, i una gran part de la inversió en transport ferroviari es destina a aquesta xarxa. Fins ara, a Espanya l'únic accident d'un tren d'alta velocitat havia estat el d'Angrois.
Angrois, 80 morts i dos culpables
Pel descarrilament d'un Alvia el 24 de juliol del 2013 en un revolt d'Angrois en què van morir 80 persones i 143 van resultar ferides, el jutjat penal 2 de Santiago de Compostel·la va condemnar a dos anys i mig de presó el maquinista i l'exdirector de seguretat d'Adif.
En la sentència, emesa 11 anys després de la tragèdia, la jutgessa assenyalava que el descarrilament del tren quan anava a 176 km/h es va produir per la distracció del maquinista en rebre una trucada i per la falta d'un sistema de control de velocitat automàtic que impedís superar el límit de 80 km/h establert en aquell revolt perillós.
En aquest sentit, la resolució judicial va considerar provada una actitud "greument negligent" del maquinista, que va rebre una trucada no urgent de l'interventor que va durar 100 segons. Segons la magistrada, això li va fer "perdre la ubicació a la via i que no veiés alguns senyals".
Amb relació al càrrec d'Adif, la jutgessa va determinar que va ser ell qui va certificar que la línia reunia les condicions de seguretat, malgrat que un informe preliminar de riscos identificava el risc de descarrilament i preveia un sistema per frenar el tren de forma automàtica, l'ERTMS.
Al maquinista i a l'exdirector de seguretat d'Adif els van condemnar per 79 delictes d'homicidi i per 143 delictes de lesions per imprudència greu. A més, tots dos van quedar inhabilitats per a l'exercici de la seva professió durant quatre anys i mig.
Tot i que les acusacions demanaven una condemna per 80 delictes d'homicidi, la jutgessa només en va reconèixer 79, perquè va considerar que un passatger que va morir al cap de 73 dies ho va fer a causa d'una malaltia greu que tenia i se l'havia de considerar un lesionat.
Segons la sentència, els dos condemnats i les asseguradores d'Adif i Renfe van haver de fer front a una indemnització de més de 25 milions d'euros a les víctimes en concepte de responsabilitat civil.
Des de l'inici, la Plataforma de Víctimes va exigir que es depuressin més responsabilitats, més enllà del maquinista i l'exdirector de seguretat.
Eschede, 101 morts
A Europa, el pitjor accident va passar a Eschede, al nord d'Alemanya. El 3 de juny del 1998, un tren d'alta velocitat que circulava a 200 quilòmetres per hora entre Múnic i Hamburg, va descarrilar i va xocar contra un pont de carretera a l'altura d'Eschede. A causa de l'accident, van morir 101 persones i prop d'un centenar van resultar ferides.
La investigació va determinar que la causa de l'accident havia estat una "escletxa de fatiga" en una de les rodes del comboi, fet que va provocar el descarrilament. Concretament, el tercer vagó del tren va topar contra un pont elevat, i va provocar que caigués sobre vuit vagons posteriors.
Segons va transcendir, la nit anterior a la tragèdia el tren havia estat objecte d'una inspecció regular per part de tècnics de Deutsche Bahn, que no hi van detectar cap problema.
El 2003, un tribunal de Lüneburg va desestimar els càrrecs per negligència contra tres enginyers de Deutsche Bahn i els va sentenciar a pagar una multa de 10.000 euros cadascun en considerar que no tenien una responsabilitat directa en l'accident.
Altres accidents
En l'àmbit europeu, més enllà dels accidents d'Angrois i Eschede, també destaca el descarrilament el 2004 d'un tren d'alta velocitat a Turquia, que cobria el trajecte entre Ankara i Istanbul, amb 38 morts.
