Antoni Bolinches, psicòleg: "L'edat més infidel és dels 35 als 55 anys"

Les relacions amoroses, la passió i les infidelitats són alguns dels temes estrella a les consultes dels psicòlegs. Dubtes sobre la manca de fogositat, l'avorriment que pot portar l'estabilitat després de molts anys, el despertar sexual amb altres persones... Però tot plegat, sovint, es viu en silenci. 

Antoni Bolinches, psicòleg amb gairebé cinquanta anys d'experiència, reflexiona sense tabús sobre els moments de crisi en parella, la convivència i el desig sexual a "El suplement" de Catalunya Ràdio. 

La mitjana edat, una etapa clau en les crisis de parella 

Quan Roger Escapa li pregunta directament per les infidelitats, Antoni Bolinches és clar: són un motiu de consulta molt freqüent, especialment en una franja concreta de la vida. 

"L'edat més infidel és dels 35 als 55."

Es tracta d'una etapa vital marcada per canvis personals, professionals i familiars, en què moltes persones revisen expectatives, vincles i projectes de vida. Sovint, també, és un moment d'estancament emocional, en què el desgast de la relació pot fer aflorar temptacions externes.  

Bolinches posa el focus en els mecanismes emocionals que hi ha al darrere: la necessitat de sentir-se desitjat, viu o reconegut en un moment en què moltes certeses comencen a trontollar. 

La convivència, el gran enemic de la passió 

Un dels punts centrals de la conversa és la relació entre convivència i desig. Segons el psicòleg, la passió inicial té data de caducitat i no es pot sostenir indefinidament. 

"La fase passional dura un o dos anys. L'interès sexual no es pot mantenir indefinidament."

A partir d'aquí, la convivència posa en joc el que Bolinches defineix com el principi d'habituació i de saturació: les coses bones de la parella deixen de sorprendre, mentre que les dolentes pesen cada vegada més.  

"A les coses bones t'hi acostumes, per tant, són menys bones. I a les dolentes no t'hi acostumes, per tant, són pitjors", admet l'expert. Aquest desequilibri, explica, pot obrir la porta a enamoraments alternatius. 

Homes desorientats i dones decebudes 

El psicòleg també recupera idees del seu llibre "La síndrome de les superdones", recentment revisat. Segons explica, la transformació dels rols tradicionals ha generat un desencaix en moltes relacions heterosexuals: "On l'home té un premi, la dona hi troba una dificultat." 

Ell mateix resumeix l'estat actual de moltes parelles amb una fórmula contundent: homes desorientats i dones decebudes. Un escenari que, assegura, encara necessita temps --i generacions-- per trobar nous equilibris. 

L'última parella, la més imporant

Al llarg de l'entrevista, Antoni Bolinches deixa anar algunes sentències que condensen dècades d'ofici. Entre elles, una que resumeix la seva visió madura de l'amor i de les relacions: 

"L'única parella amb qui no et pots equivocar és amb l'última."

Una reflexió que connecta amb una altra idea clau de la conversa és la importància de la maduresa personal per damunt de la compatibilitat perfecta. Segons el psicòleg, una parella funciona més pel grau de maduresa de les persones que la formen que no pas per encaixos ideals. 

Estimar (i conviure) continua sent un dels grans reptes de la vida. No hi ha receptes màgiques ni garanties absolutes, però sí una certesa que Antoni Bolinches defensa: la feina i consciència emocional darrere cada relació.