Any excel·lent per veure les Llàgrimes de Sant Llorenç, els Perseids
Aquest any podrem veure les Llàgrimes de Sant Llorenç de manera magnífica entre la segona meitat d'aquesta setmana i l'inici de la que ve gràcies al cel nocturn que ens ofereix la lluna nova del 16 d'agost. A més, els núvols no tenen la intenció de fer gaire la guitza durant els pròxims dies.
El període de temps d'observació de la pluja d'estels és entre el 17 de juliol i el 24 d'agost, si bé durant aquests dies és quan es poden veure amb més facilitat. De fet, la màxima activitat tindrà lloc entre les nits del 12 i el 13 d'agost: en condicions òptimes, uns 200 meteors per hora. El nom de Llàgrimes de Sant Llorenç prové de la proximitat del dia d'aquest sant, el 10 d'agost, amb el fenomen astronòmic.
Llàgrimes de Sant Llorenç o Perseids. Són nits de mirar al cel, les més màgiques de l'estiu i potser de l'any; nits d'anar a dormir tard, de gaudir de les festes dels pobles i de compartir grans moments amb els amics. Aquestes nits s'allarguen fins ben entrada la matinada. Així és com l'observació del cel nocturn es converteix en un moment més de la nit càlida d'agost. I tot plegat per atrapar amb la mirada un estel fugaç, d'unes dècimes de segon, i preguntar a la persona que tenim al costat si l'ha vist.
En quina part del cel veurem la pluja d'estels?
Si uníssim els punts d'origen de les estrelles fugaces, trobaríem que tenen un únic punt. Aquest punt s'anomena radiant i la seva localització és el que dona lloc al nom de la pluja d'estels. En el cas de la pluja d'estels dels Perseids el seu radiant es troba en la constel·lació de Perseu. I a casa nostra, per veure-les cal mirar a uns 40 ºC nord per sobre de l'horitzó durant tota la nit.
Indrets d'observació
La millor manera de gaudir de les nits dels Perseids és sense l'ajuda d'aparells òptics i allunyant-se dels nuclis urbans. La contaminació lumínica dels grans pobles, ciutats, àrees turístiques o industrials dificulten molt la visió del cel, de les estrelles, i, encara més de la pluja d'estels. La lluna tampoc és una bona aliada. En fase plena, la llum que emet amaga el cel que l'envolta. La millor opció és anar a indrets ben foscos, com les zones d'alta muntanya, on l'observació del cel sigui completament neta per gaudir del firmament i llançar desitjos cada cop que veiem passar un estel fugaç.
L'origen de la pluja d'estels dels Perseids
La pluja d'estels dels Perseids s'origina pel contacte de petites partícules despreses pel cometa Swift-Tuttle amb l'atmosfera, que s'encenen i es fonen amb els gasos que envolten el planeta. El cometa Swift-Tuttle travessa l'òrbita de la Terra cada 130 anys, i l'última vegada va ser l'any 1992.
