Apareixen curioses escumes marines a la Cala Tamariua del Port de la Selva

L'onatge de nord (N-NE) i la tramuntana moderada d'aquest diumenge, darrer d'abril, ha produït una acumulació certament "estranya" o curiosa a la Cala Tamariua, la situada més al sud als afores de la vila del Port de la Selva, a l'Alt Empordà. Es tracta d'una capa extensa d'una mena d'escuma gelatinosa, de color beix o marronosa, que s'acumula a la sorra granelluda de les seves platges. Això passa de tant en tant, aquí i en altres trams de la costa catalana i d'arreu del món. També es pot observar en rius i rierols, llocs amb aigües en moviment o removent-se. Es tracta d'un fenomen d'origen complex, natural o bé per residus químics o una barreja dels dos factors.

 

Cal considerar que les platges són ecosistemes naturals on interactuen espècies animals i vegetals amb factors físics i químics en continu contacte. Ni que semblin escumes d'origen humà o agents contaminants la majoria d'aquestes escumes són naturals. Són ben conegudes i s'anomenen mucílags. Poden ser acumulacions gelatinoses de partícules d'algues o postes d'ous d'éssers animals. Els mucílags tenen un aspecte enganxifós, oliós i acostumen a ser marronosos. Cal aigua en moviment o turbulències perquè s'aglutinin i siguin ben visibles.

També és cert que algunes poden ser d'origen fecal, urbà (detergents), industrial o bé natural (àcids grassos, característics del metabolisme de les algues i fitoplàncton). Moltes vegades és una combinació aleatòria i complexa de partícules biològiques i interaccions químiques. Per tant, les escumes o mucílags moltes vegades ens informen que el mar està viu i dinàmic. Altres tipus de bromeres podrien ser per contaminants o detergents. Pot durar pocs dies o persistir algunes setmanes.

Font: Genís Pinart (imatges)