Aragonès, investit tres mesos després de les eleccions
Pere Aragonès serà el president número 132 de Catalunya. El primer d'Esquerra Republicana des de la recuperació del Parlament.
Una investidura que arriba, com sabeu, després d'una negociació agònica. ERC i Junts renoven els vots matrimonials amb el nas tapat. Alguns, fins i tot, hi arriben agafats per l'orella. Un matrimoni mal avingut i obligat a seguir junt, que no entusiasma a ningú. Ni als propis.
ERC i Junts han convertit els últims tres mesos en un circ. 95 dies de converses, ultimàtums, passes enrere, serrells mal tallats i soroll. Ara es conjuren per fer un govern que marqui el rumb de la sortida de la crisi sanitària, social i econòmica causada per la pandèmia. Les vacunes han de ser el catalitzador d'un rebot econòmic necessari, que caldrà dirigir amb diligència i amb molta sensibilitat per no deixar a ningú enrere. Els fons europeus, quan arribin, s'haurà de procurar que reguin el clot més fecund i també el més eixut.
L'acord matrimonial té punts calents, com els que tenen a veure amb el projecte de la independència. Hi ha digestions molt lentes. La de l'octubre del 2017 ho és. La classe política comença a donar símptomes ara, més de tres anys després, de començar-se a refer i a assumir l'1 d'Octubre en tota la seva dimensió, no només la simbòlica. Símptomes: perquè hi ha un govern repartit entre la presó, Brussel·les i Ginebra. I mentre hi siguin -a la presó i a l'exili-, la normalitat no serà plena. El cos queda baldat després d'una topada forta: els blaus triguen a marxar, els ossos se'n ressenten, les articulacions cruixides. La política, el país, estan encara adolorits. Una altra legislatura arrenca sense tenir-ho tot a lloc.
I amb aquest cos rebregat, els nous lideratges demanen permís per prendre posicions, trepitgen de puntetes, conscients que en alguns espais la pols encara no s'ha assentat. Si a la investidura del 2016 l'horitzó era el referèndum i la promesa la "postautonomia", i a la del 2018 era la "restitució" i l'"embat", el 2021 ERC i Junts es mantenen al poder a base de píndoles independentistes per a l'autoconsum i la promesa sense calendari ni instruccions de la "culminació" del procés. Els indults, previsiblement a tocar, l'aposta per la taula de diàleg, el mirall d'Escòcia i dos anys de pròrroga.
