Arbeca recupera el seu propi Cant de la Sibil·la dues dècades després
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic medieval, molt arrelat als Països Catalans, i que s'acostuma a interpretar la nit de Nadal.
A Arbeca, a les Garrigues, sonarà aquest dissabte per primer cop en més de vint anys i amb una versió molt particular: la que s'ha conservat en un dels cantorals del segle XV de l'església d'Arbeca i que és un dels pocs que compta encara amb la partitura original.
La Sibil·la arbequina
Tot i que de cants de la Sibil·la en podem trobar molts, a Europa només se n'han conservat una vintena que inclouen la partitura i que indiquen que era una representació cantada i no recitada. I un d'ells és el d'Arbeca, un poble de 2.000 habitants de les Garrigues.
El fet que es conservi la partitura implica que podia ser cantat pel poble o per un actor. Si era un actor, volia dir que sabia llatí i que llegia les notes amb la partitura gregoriana, amb el tetragrama.
Això ho explica Santi Miret, un dels músics de La Follia Consort, una agrupació formada per cantants i instrumentistes de música antiga que seran els encarregats de fer sonar la Sibil·la aquest dissabte a Arbeca.
El cant recuperat
El Cant de la Sibil·la d'Arbeca està datat del segle XV, i forma part d'un cantoral de quatre volums que es conserva a l'arxiu de l'arquebisbat de Tarragona. Només s'havia interpretat en la història recent un cop: l'any 2003 i a càrrec de la coral L'Harmonia, ja dissolta. Ara tornarà a sonar a l'església d'Arbeca. Francesc Roset, alcalde del municipi, explica que esperen que pugui tenir continuïtat:
Volem que es converteixi en una cita anual a Arbeca, perquè aquest cant és una part important del nostre patrimoni. Ja estem treballant perquè l'any que ve pugui ser teatralitzada, com es fa en molts altres llocs.
Durant la interpretació d'aquest dissabte es podrà escoltar el Cant de la Sibil·la d'Arbeca complet --que té una durada aproximada d'uns 15 minuts--, però també s'interpretaran els cants sibil·lars d'Urgell, dos més provinents de la col·legiata de Gandia i la Sibil·la provençal.
A més a més, es tocaran altres peces, com un plany del segle XII, que es va compondre en honor a Ramon Berenguer IV i cinc danses provinents del Llibre Vermell de Montserrat.
La fi del món
La Sibil·la és una figura d'origen grecoromà, una sacerdotessa que podia predir el futur. Concretament a les representacions del Cant de la Sibil·la, pronuncia un llarg oracle on descriu la segona vinguda de Jesucrist a la terra i què passarà quan arribi la fi del món.
Gran foc del cel davallarà; mar, fonts i rius, tot cremarà (Fragment del Cant de la Sibil·la)
El cant és una adaptació del poema sobre el judici final, el Iudicii Signum i s'interpretava durant les Maitines de Nadal, és a dir, a la missa del Gall, durant l'edat mitjana.
Al primer Concili de Trento, el 1545, es va impulsar una profunda reforma de la litúrgia i es va optar per eliminar elements no bíblics o associats amb mites pagans i reduir el teatre dins l'Església.
Això va provocar que molts bisbes optessin per prohibir el Cant de la Sibil·la, i només va sobreviure a Mallorca i l'Alguer com a representació la nit de Nadal.
El 1967, amb la reforma del Concili Vaticà II, es va tornar a permetre dins de les litúrgies nadalenques i a poc a poc s'ha anat recuperant la seva figura a moltes localitats dels Països Catalans, com Barcelona, València o la Seu d'Urgell.
La Unesco va declarar el Cant de la Sibil·la patrimoni immaterial de la humanitat el 2010.
