Govern i partits creen un grup de treball per acordar com arribar al 6% del PIB en educació
El govern havia convocat la cimera educativa amb "esperit de diàleg" i la voluntat d'arribar a un acord de país sobre el futur de l'educació. Finalment, s'ha celebrat aquest divendres al Palau de la Generalitat, encapçalada pel president, Salvador Illa, i la consellera d'Educació, Esther Niubó, a qui Illa reitera la confiança.
Ha durat un parell d'hores i hi han anat tots els partits polítics amb representació al Parlament, excepte Vox.
Un dels compromisos que n'ha sortit és crear dos nous espais de treball. D'una banda, representants de tots els grups parlamentaris es reuniran amb el president del Consell d'Educació de Catalunya, Joan Manuel del Pozo, per fer seguiment i aportacions al debat impulsat des de l'organisme.
També es crearà un grup de seguiment per aconseguir arribar a una inversió del 6% del PIB en educació.
"És important que el màxim de formacions polítiques amb el màxim consens social, polític i de la comunitat educativa puguem prendre decisions per determinar quina és l'educació que necessitem en els propers anys", ha afegit Niubó.
El debat s'ha originat arran de la crisi educativa que viu Catalunya, amb els docents mobilitzats i els errors de l'informe de les proves PISA.
Els partits critiquen la "poca concreció" de la reunió
Després de la reunió, representants dels partits han valorat la trobada. Des de l'oposició, Junts ha considerat que "ha sigut una reunió molt inconcreta i buida de contingut
"Niubó no té la confiança del Parlament ni de la comunitat educativa", ha sentenciat. I ha tornat a demanar la dimissió de la consellera.
És inajornable aquest cessament.
Des d'ERC, Jordi Albert ha expressat que la trobada "només ha servit per prendre el pols dels grups parlamentaris". El grup aposta per "obrir un procés de debat amb la comunitat educativa i la societat", posant focus en "l'escola catalana i el blindatge del català".
Aquesta reunió no ha servit per validar cap proposta de govern.
Lorena Roldán, del PP, ha dit que no participaran del pacte perquè considera l'actual model educatiu "fracassat". Demana que el 6% es concreti amb un calendari.
Els populars han tornat a exigir responsabilitats i el cessament de la consellera pel "desastre" de les proves PISA.
Els Comuns han demanat "compromisos clars, calendari i pressupost". Jéssica Albiach ha reclamat accions concretes i que "el pacte no sigui la coartada per salvar el govern".
Pacte, sí. Rescatar el govern, no.
Han dit que participaran en els espais creats tot i "el perill que es quedi amb una foto buida".
Quatre principis clars
Durant la sessió, s'ha debatut el que Illa ja va avançar dimecres: un pacte amb quatre principis clars.
La previsió és que l'acord inclogui poques mesures i també que cada mesura vagi acompanyada de xifres de recursos i dates de compliment, per fer-ne una avaluació.
El tercer principi és garantir la rendició pública anual dels resultats al Parlament.
I el quart i últim, l'acord que el que es decideixi tingui continuïtat almenys durant 10 anys, com es fa, segons el president, als països on s'ha aconseguit millorar els resultats educatius.
L'informe PISA i el malestar del sector
La cimera d'aquest divendres arriba després que a mitjans de setembre Illa demanés obrir "un debat de país", a conseqüència del malestar generalitzat del sector i també després de la publicació dels resultats de l'informe PISA, dels quals van quedar fora els centres educatius catalans.
Dies més tard, en una compareixença al Parlament, el president de la Generalitat, a petició pròpia, va admetre que les proves PISA 2025 presentaven "errors greus i inacceptables" per l'exempció d'un percentatge d'alumnes (23,2%), molt superior al màxim que recomana l'OCDE (5%).
Això va fer que els resultats no s'hagin pogut comparar ni amb els de la resta de territoris ni amb els d'anys anteriors. Tot plegat, després de registrar els pitjors resultats de la història en l'última edició.
El president va dir que s'havia treballat per identificar els errors, determinar responsabilitats i evitar que es tornessin a repetir. Però la majoria de grups parlamentaris van exigir responsabilitats polítiques i van acusar el govern d'amagar el fiasco durant mesos.
Fins al 2029 no hi tornarà a haver resultats de PISA, que en el cas de Catalunya no es podran comparar amb els de l'any passat ni es podrà fer un seguiment lineal de tot el cicle històric.
A les portes de l'inici del curs escolar, Salvador Illa va dir en una entrevista institucional a "El matí de Catalunya Ràdio" que respectava el dret a vaga dels docents, però també demanava "respecte pel dret a l'educació".
I va defensar que, amb el pacte negociat el curs passat, Educació té "més recursos que mai, més recursos que el curs anterior".
