"L'eclipsi", les converses de nit de Roger Escapa en què no es parla ni d'actualitat ni es fa promo
"Si vols que surti el sol, abans s'haurà de fer de nit", canta David Carabén amb Mishima. És una cançó que, des que es va publicar l'any 2017, no he deixat d'escoltar. Potser amb tanta repetició vaig arribar a la conclusió que la millor manera de crear un clima propici que generés una bona conversa era de nit. I això és "L'eclipsi".
Parlar de coses importants
L'objectiu és parlar de les coses importants. Deixar de banda l'actualitat i les promocions i aprofundir en la vida: l'amor, la família, el sexe, la salut. En definitiva, els èxits i els fracassos d'un convidat que no necessita presentació, però que poques vegades l'hem vist en un context que no fos contestar preguntes per vendre un disc, un programa o una pel·lícula.
A "L'eclipsi" hem intentat fugir de les entrevistes amb cronòmetre i amb pilot automàtic. No hi ha cosa que detesti més que les promocions. Més val deixar-ho córrer, quan el convidat t'arriba després de vuit entrevistes consecutives, el seu cap de premsa et posa un cronòmetre al costat i ell et comença a respondre de memòria sense mirar-te als ulls.
"L'eclipsi" és el punt oposat a tot això. Aconseguir-ho no ha estat fàcil. Però els convidats que han dit que sí ho han fet amb una generositat extraordinària. Laura Escanes, Nil Moliner, Oriol Romeu o Noemí Galera són alguns dels convidats que passaran pel programa, ja disponibles a la plataforma 3Cat. No tothom està disposat a exposar-se públicament en un espai que, més enllà del programa, tindrà una nova vida a les xarxes socials.
Sortir de la zona de confort
"El suplement" de Catalunya Ràdio ha estat l'embrió del que a partir d'ara trobareu a 3Cat. A la ràdio, abaixant les persianes i poca cosa més en teníem prou per aconseguir la intimitat. A la televisió, però, calia fer un pas més.
Entre els maquilladors, els realitzadors, els de so, els productors, els guionistes, els tècnics... fàcilment acabes compartint plató amb quinze persones. Com m'ho faig en aquest escenari per aconseguir una conversa que sembli una cervesa entre col·legues?
Malgrat les reticències que tenia, els que en saben m'han fet sortir de la meva zona de confort. Només vosaltres podreu jutjar si me n'he sortit.
