L'hora de l'Artemis II: els detalls de l'enlairament cap a la Lluna la nit de dimecres a dijous
Si tot surt bé, la nit de dimecres a dijous la missió Artemis II aixecarà el vol per posar rumb a la Lluna, la primera missió tripulada que hi anirà des que el 1972 es va posar fi al programa Apollo.
Però els astronautes no baixaran a la superfície de la Lluna: es limitaran a orbitar-la per la cara oculta i tornar, en un viatge de 10 dies que servirà per verificar que la càpsula Orion i el Mòdul de Servei Europeu, l'ESM, fabricat per Airbus, funcionen correctament amb tripulació.
Artemis és un programa impulsat per l'agència espacial dels Estats Units, la NASA, en col·laboració amb l'agència espacial de la UE, l'ESA, i les del Canadà, el Japó, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Israel, Dubai i Corea del Sud, a més de molts altres països que s'hi han anat afegint, fins a un total de 60 ara mateix.
Els tripulants de l'Artemis II són els nord-americans Reid Wiseman, Victor Glover i Christina Koch i el canadenc Jeremy Hansen, seleccionats ara fa tres anys i que estan en quarantena des de fa dies per evitar infeccions que puguin posar en risc la missió.
10 dies de viatge d'anada i tornada
Orion és l'habitacle per als astronautes i l'ESM és el mòdul adjunt on hi ha tots els sistemes que donen suport a l'habitacle --els panells solars, els subministraments d'energia i aigua, a més d'altres recursos i també la propulsió-- i que l'acompanya fins just abans de la tornada a la Terra.
La previsió és que el viatge duri 10 dies: posarà la nau a l'espai el coet SLS, un dels més grans que s'han construït i que té un cos central amb combustible líquid i dos de laterals amb combustible sòlid.
Després, la nau --és a dir, el conjunt Orion/ESM-- farà dues voltes a la Terra en una òrbita el·líptica cada vegada més allunyada de la Terra gràcies a la propulsió del petit coet de servei ICPS.
Els astronautes aprofitaran mentre són a prop de la Terra per operar manualment la nau Orion, posant-la a prova amb tripulació, i abans de posar rumb cap a la Lluna faran servir l'ICPS com a nau exterior per fer maniobres d'acoblament.
El viatge a la Lluna durarà uns quatre dies i, quan hi arribin, la nau farà la volta per darrere, passant per la cara oculta per primera vegada a la història en una missió tripulada, i també per sobre del pol sud.
Aprofitarà la gravetat de la Lluna per impulsar-se per la tornada a la Terra, de manera que pràcticament no li caldrà engegar motors. En tot el viatge només haurà de fer-ho puntualment per anar corregint el rumb.
L'Artemis IV, el primer que baixarà a la Lluna
L'Artemis I, llançat el 2022 sense tripulació, va servir per posar a prova tant el coet SLS com l'Orion, i fins al 2028, amb l'Artemis IV, no està previst que el viatge inclogui baixar a la superfície de la Lluna, 56 anys després de l'Apollo 17.
L'Artemis III, previst per al 2027, no anirà a la Lluna, sinó que es quedarà en òrbita al voltant de la Terra fent proves d'acoblament amb diversos mòduls d'aterratge lunar per preparar l'expedició de l'Artemis IV, prevista per al 2028.
Depenent de la trajectòria concreta que faci finalment, l'Artemis II podria arribar a més de 400.000 quilòmetres de la Terra i seria un rècord per a un vol tripulat, després del que va establir l'Apollo 13, la missió que no va aconseguir baixar a la Lluna però sí retornar els astronautes sans i estalvis.
Per què s'ha trigat més de 50 anys a tornar-hi?
Segons Pedro Duque, astronauta i exministre de Ciència i Innovació que ara presideix l'empresa Hispasat, s'ha hagut d'esperar més de 50 anys perquè les retallades de pressupost posteriors al programa Apollo van frenar el desenvolupament de les tecnologies que el van fer possible:
Ha calgut esperar a un nou cicle i a noves tecnologies.
Duque ho ha dit a "El matí de Catalunya Ràdio", i ha afegit que amb els Apollo es van fer encara més viatges previs per provar-ho tot: l'Apollo 7 va ser el primer tripulat --si no comptem l'Apollo 1, en el qual van morir els tres tripulants en un incendi durant un assaig--, i fins a l'Apollo 11 no van baixar a la Lluna.
Segons Daniel Sors, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, l'IEEC, el motiu que s'hagi desenvolupat el programa Artemis ha estat similar al de llavors: la rivalitat entre potències, però ara els Estats Units s'enfronten a un rival diferent, la Xina en comptes de Rússia:
És una nova cursa espacial, ara amb la Xina, que ha anunciat que abans del 2030 vol tenir humans a la superfície de la Lluna.
Artemis i Apollo, bessons també a la Lluna
El programa Artemis porta el nom de la deessa grega que era germana bessona d'Apol·lo, però l'objectiu d'ara és molt més ambiciós que el de llavors, que es va limitar a trepitjar la Lluna abans que els russos o soviètics.
Perquè des que la primera missió baixi a la superfície fins al 2032 la intenció és fer-hi viatges constants, fins a una vintena, per muntar-hi les primeres bases habitades i, amb el temps, establir-hi assentaments permanents i autosuficients.
Daniel Sors explica que tant els Estats Units com la Xina han triat el pol sud com a destinació perquè allà s'hi ha trobat aigua i també gairebé sempre hi ha sol, dos requisits necessaris per poder establir-hi bases:
Això fa que sigui més simple tenir aquesta energia constant i també tenir accés als fons dels cràters on hi ha aigua.
Millores tecnològiques respecte a l'Apollo
Evidentment, la tecnologia actual és molt superior a la utilitzada en el programa Apollo, sobretot pel que fa a potència informàtica, però també han evolucionat altres aspectes més prosaics.
Un és la mida de la càpsula: l'espai habitable fa uns 19 metres cúbics, que no sembla gran cosa, però és gairebé el doble de l'Apollo i permet encabir-hi un refugi per protegir els astronautes dels moments de radiació solar més intensa, una màquina d'exercicis, un vàter i també una cuina per escalfar el menjar.
En el programa Apollo, en canvi, l'espai, de 10 metres cúbics, era molt més just, el menjar era fred i les necessitats fisiològiques líquides les expulsaven de la nau i les sòlides les havien de posar en bossetes, algunes de les quals es van quedar a la Lluna.
Daniel Sors explica que una millora puntera és que la nau no només es comunicarà amb la Terra per ràdio: l'Orion també porta un sistema de comunicació òptica que es farà servir en fase de proves:
Es provarà de fer servir comunicacions òptiques per infraroig amb capacitat d'enviar dades un, dos o tres ordres de magnitud més alt del que estem acostumats.
El cost i el llarg camí d'Artemis
Com el seu destí, el cost del programa Artemis també és astronòmic: el 2021 una auditoria va calcular que, fins al 2025, hauria costat 93.000 milions de dòlars, uns 80.000 milions d'euros.
I des de la seva primera concepció, fa més de 20 anys, ha patit molts endarreriments, redefinicions i fins i tot canvis de nom, sempre amb l'objectiu de tornar a la Lluna i, més enllà, arribar a Mart.
El 2005 la NASA va posar en marxa el programa Constellation, que volia arribar a la Lluna abans del 2020, però el 2009 l'administració Obama el va cancel·lar per problemes pressupostaris.
La primera administració Trump redefineix la NASA
De tota manera, l'any següent la mateixa administració va donar el vistiplau pel desenvolupament del coet SLS i també de la càpsula Orion, i el 2017 la primera administració Trump va redefinir els objectius de la NASA.
Això va impulsar el nou programa, que va aprofitar aquests dos elements bàsics i que el 2019 va rebre el nom ja definitiu d'Artemis, i va negociar contractes amb diverses empreses, entre les quals SpaceX i Blue Origin.
A principis del 2021 l'administració Biden es va fer seu el projecte, tot i que va endarrerir les previsions fetes anteriorment d'arribar a la Lluna amb vols tripulats el 2024, perquè "ja no era un objectiu realista".
De tota manera, a finals del 2022 l'Artemis I va culminar amb èxit però sense tripulació el primer vol de l'Orion al voltant de la Lluna, en un viatge de més de dos milions de quilòmetres.
El llançament de l'Artemis II estava previst per al mes de febrer d'aquest 2026, però es va ajornar per problemes tècnics.
Hi haurà diversitat humana a la Lluna?
La selecció dels astronautes de l'Artemis II es va fer durant l'administració Biden amb intenció que els primers que trepitgessin la Lluna fossin una dona i un afroamericà.
Però fa un any, just començada la segona administració Trump, aquesta intenció va passar a millor vida, en la croada contra les polítiques de diversitat que ha estès arreu del país.
De tota manera, a l'Artemis II hi viatjarà Reid Wiseman, blanc i estatunidenc, però també una dona, Christina Koch, i un afroamericà, Victor Glover, a més d'un astronauta canadenc, Jeremy Hansen.
Caldrà veure qui anirà a l'Artemis IV, la primera missió d'aquest programa que baixarà a la superfície lunar, on de moment només hi han caminat 12 persones, tots homes blancs, dels Estats Units i de perfil militar.
