Arriben les orenetes després d'un viatge de milers de quilòmetres
Aquests últims dies, els primers exemplars d'orenetes han començat a arribar a Catalunya després de la seva llarga migració des del continent africà. Aquest fenomen, que es repeteix cada any, és un dels senyals més clars de l'arribada de la primavera i un indicador natural del canvi d'estació.
Les orenetes són ocells migradors molt apreciats per naturalistes i aficionats a l'ornitologia. Solen establir-se tant en zones urbanes com rurals i construeixen els nius sota teulades, ponts o balcons. La seva presència és més notòria i visible a primera hora del matí i a les tardes, quan surten a caçar insectes.
També és habitual veure'n prop de zones humides, d'on recullen fang per reconstruir nius d'altres anys o fer-ne de nous. Aquesta fidelitat als llocs de cria fa que moltes orenetes tornin exactament al mateix niu any rere any. Les més primerenques ja es van deixar veure a finals de febrer:
Un paper clau en l'ecosistema
Aquestes petites aus tenen un paper fonamental en l'equilibri ecològic. S'alimenten principalment d'insectes voladors i ajuden a controlar-ne la població. Cada oreneta pot arribar a menar entre 800 i 1.000 insectes cada dia, fet que les converteix en aliades naturals contra plagues.
A més, la seva arribada també ens indica que les temperatures comencen a ser més suaus i els dies s'allarguen, afavorint el creixement de la vegetació. I més després d'un hivern tan plujós, com ara feia 30 anys que no teníem.
A Catalunya trobem 4 espècies d'orenetes, a banda dels falciots, totes elles protegides per la llei. Per tant, cal respectar-les i també als seus nius. En cas contrari estaríem cometent un delicte contra la fauna, encara que es tracti d'un niu aparentment buit.
Com saben que han de tornar?
Tot i ser petites, les orenetes recorren grans distàncies, més de 6.000 i 7.000 quilòmetres des de l'Equador fins al nord d'Europa.
Una de les claus és que detecten els canvis de llum i hi són molt sensibles quan s'escurcen o s'allarguen els dies. També són sensibles a la pujada de les temperatures: més temperatura vol dir més insectes, la seva principal font d'aliment. Passa a l'inrevés amb el fred.
A més, tenen memòria genètica, poden recordar coses que elles mateixes no han après, com ara les rutes que els seus avantpassats han fet.
I com saben cap a on han d'anar? Doncs poden:
- Detectar el camp magnètic de la Terra, com si portessin una brúixola interna incorporada.
- Guiar-se per la posició del Sol durant el dia
- Utilitzar referències visuals del paisatge
- Alguna espècie fins i tot és capaç de moure's de nit durant la migració i orientar-se amb les estrelles
