Acaba el procés de regularització de migrants amb més d'un milió de sol·licituds, el doble de les previstes
Aquest dimarts a la mitjanit ha acabat el procés de regularització extraordinària de persones migrants a Espanya, després d'un període de tramitació de més de dos mesos que ha estat marcat per una gran pressió administrativa i la saturació de les gestions en les últimes setmanes.
Encara no hi ha dades definitives sobre la xifra total de sol·licituds, però el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions calcula que les sol·licituds presentades a Catalunya arribaran a les 200.000.
En un acte de presentació del Pla d'Integració i Ciutadania, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha confirmat que a tot l'Estat aquestes peticions han superat el milió, una xifra que supera amb escreix la de les 500.000 previstes a l'inici de la campanya el 16 d'abril.
Aquestes dades demostren fins a quin punt era necessari el reconeixement de drets.
Els desafiaments de les migracions, ha dit, neixen de "l'exclusió administrativa que impedeix treballar legalment, desenvolupar el seu talent, contribuir a l'estat del benestar i exercir drets i obligacions".
No hi ha integració sense regularització.
Cal tenir en compte que aquest milió de sol·licituds també poden incloure expedients incomplets, falta de requisits o altres circumstàncies que n'invalidin algunes i en modifiquin el recompte, que encara no s'ha tancat. La previsió és que les xifres definitives les anunciï Sánchez aquesta setmana.
Segons dades de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), del total de sol·licituds presentades ja n'hi hauria unes 300.000 d'admeses a tràmit.
Integrar els migrants i ordenar els fluxos migratoris
Pedro Sánchez ha valorat el procés de regularització tant en l'àmbit social com per als beneficis econòmics que comportarà.
"Un lloc de feina és la principal eina d'inclusió i de cohesió social", ha afirmat. Per això, el pla –dotat amb 500 milions d'euros– compta amb una inversió de 35 milions d'euros per facilitar la incorporació de migrants en sectors amb alta demanda, com la construcció, els serveis socials o l'hostaleria.
El pla inclou la creació d'una Agència Estatal de Mobilitat Humana per contractar migrants en origen i facilitar la mobilitat laboral per les "vies legals i segures".
Sánchez també ha anunciat una oferta extraordinària de formació professional, amb una inversió de més de 150 milions d'euros i 100.000 noves places.
També es destinaran 30 milions a programes per reforçar l'aprenentatge de les llengües oficials i hi haurà un pla per reforçar la prevenció de discursos d'odi.
El Suprem, sobre la paralització del procés
El Tribunal Suprem es planteja demanar a la justícia europea que es pronunciï sobre una paralització del procés de regularització de persones migrants.
El Suprem ha contestat així aquest dimarts els recursos que van presentar el País Valencià i l'Aragó, que van demanar que s'aturés el procés.
L'Alt Tribunal dona ara cinc dies a totes les parts perquè es pronunciïn sobre si cal elevar la qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per si el decret aprovat pel govern espanyol entra en conflicte amb el dret comunitari.
Però fins i tot en cas que el Suprem ho suspengués, els experts assenyalen que l'afectació seria poc important.
Neus Aguelo, presidenta de l'Associació Catalana de Professionals de l'Estrangeria, assegura que estan tranquils: "no crec que pugui afectar en el procés de regularització". Hi coincideix Quim Claveguera, responsable d'Estrangeria del Col·legi Advocacia Barcelona que considera que en el cas que hi hagués una suspensió cautelar els efectes ja estarien en marxa i "no els hi retiraran a la gent el permís que tingui de residència".
Des de l'executiu de Sánchez asseguren que el procés respecta les normes europees i que només afecta el territori espanyol. A més, estan accelerant les autoritzacions temporals que ja atorguen tots els beneficis. Volen que en cas de paralització, afecti el mínim nombre de persones
87.000 persones ateses a Barcelona ciutat
L'Ajuntament de Barcelona ha dit que ha atès gairebé 87.000 persones i ha expedit 34.500 certificats de vulnerabilitat en els 20 punts de tramitació disponibles i també per internet durant aquests dos mesos i mig.
La majoria de punts s'han tancat aquest dimarts, però en mantindrà obert un, al pavelló 2 de la Fira, que seguirà oferint informació i assessorament jurídic a les persones que ho necessitin.
Durant aquests mesos que les persones migrants han pogut regularitzar la seva presència al país, s'han registrat cues importants en consolats, oficines d'estrangeria i punts d'assessorament.
També hi ha hagut col·lapse en línia amb cues virtuals i dificultats per trobar cites disponibles.
Allargar el termini
Diverses entitats socials han demanat des del principi de la campanya allargar el termini. Consideren que molts col·lectius vulnerables tenen dificultats per accedir a la tramitació i que, en conseqüència, el període de dos mesos habilitat és massa just.
De fet, a l'inici del procediment moltes persones van tenir dificultats per aconseguir o bé el certificat de vulnerabilitat –necessari només en alguns casos– o el certificat d'antecedents penals, que era difícil d'obtenir per a les persones procedents de països com Algèria, Cuba, Guinea Conakry o Gàmbia.
En aquest sentit, el moviment Regularització Ja –amb el suport de Podem, Sumar, EH Bildu, ERC i BNG– va portar al Congrés el 10 de juny una proposició de llei amb 700.000 signatures per ampliar la vigència del procediment.
Altres queixes que han aflorat les últimes setmanes és que el govern espanyol va donar un termini de 15 dies per admetre a tràmit les peticions, i sovint no l'ha complert.
