Barcelona, la gai hetero-friendly

Un mariner arriba a la ciutat. Trafica, roba i assassina. S'envolta de prostitutes, criminals, guardes corruptes i homosexuals. I s'enamora d'un obrer...

La història, la va portar al cine Rainer Werner Fassbinder, i és una adaptació de la novel·la "Querelle de Brest", de l'"enfant terrible" de la literatura gai francesa, Jean Genet. La història s'ambienta a Brest, a França, i en concret, en un prostíbul fictici anomenat La Féria.

Però diuen que, en realitat, Genet estava pensant en la Barcelona que ell mateix va viure durant els anys 30, i en un tuguri de mala mort del Barri Xino: La Criolla.

"En aquella època, al Raval hi havia un seguit de locals que no freqüentaven precisament les senyores que sortien del Liceu ni les classes mitjanes benestants, sinó més aviat les persones de mal viure, les prostitutes i els seus clients i els homosexuals", explica Albert Torras, autor del llibre "Gais i lesbianes de la història de Catalunya".

Un altre dels tuguris de l'època es deia Bataclán, on actuava un mític transvestit anomenat Flor de Otoño, que somreia a Barcelona amb la cara pintada de blanc i un cor dibuixat als llavis.

Després de la guerra civil, la foscor de la dictadura va apagar l'incipient ambient gai de Barcelona. Van fer falta anys, fins als 50 o 60, perquè obrissin les versions més canalla dels "music-hall" del Paral·lel. Totes, al Raval: el Gambrinus, al carrer Guàrdia; el Barcelona de Noche, al carrer Tàpies, i el Copacabana, on ara hi ha el Museu de Cera.

El règim tolerava els espectacles de transformistes, però sense passar-se ni un pèl. "Quan se sobrepassaven els límits, la policia feia batudes, per exemple, perquè hi havia homes fent-se petons", explica Torras. Això passava sovint al bar Texas, al carrer de les Heures, tocant a la plaça Reial.

I mentre aflorava la vida nocturna homosexual, naixien també les primeres àrees de "cruising", zones de contactes fugaços només per a homes, als urinaris públics de la plaça Universitat, la plaça Catalunya i la plaça Espanya.

A finals dels 60, es convertien en estrelles els herois transvestits i transsexuals de la nit de Barcelona: Amanda Lear es relacionava amb Salvador Dalí, Violeta La Burra i Dolly Van Doll passejaven plomes i somriure pels escenaris, i apareixia la reina de les Rambles, Carmen de Mairena.

Als 70, es derogava la llei de "vagos y maleantes", moria Franco i arribava l'amnistia. S'organitzaven les primeres manifestacions per la igualtat, però l'eclosió de la llibertat gai topava amb una altra barrera: la irrupció de la sida.

A principis dels 90, s'inauguraven els primers bars obertament gais de Barcelona: El Punto i l'Este Bar, tots dos a la cantonada d'Aribau amb Consell de Cent.

"Al principi, anar un local gai era tota una història, calia tocar un timbre en una porta pintada d'un local sense indentificar, mentre que ara tothom els coneix, estan integrats al comerç del barri, i s'han obert molt i molt", explica el president de l'Associació Catalana d'Empreses per a Gais i Lesbianes, David Martí.

Els locals s'han estès per l'Eixample, amb dos abanderats, el grup Arena i el Matinée. Fa tot just deu anys va néixer el terme "Gaixample", i el 2003 va obrir l'Hotel Axel, el primer hotel gai d'Europa, que aquesta setmana estrenarà les obres d'ampliació. Ara tindrà 105 habitacions a Barcelona mentre s'expandeix per tot el món: ja disposa de seus a Buenos Aires i Berlín, i en prepara algunes més.

"La fórmula és senzilla: no tenim coses rares, no hi ha 'drag queens' a la recepció ni res així, simplement tenim un personal format per atendre el públic gai i lesbià i adreçar-los als llocs que els interessen de la ciutat: bars, discoteques i, fins i tot, platges d'ambient", diu el president del grup, Joan Julià.

L'hotel, assegura, és "'hetero friendly'", com Barcelona, una ciutat que s'obre a Europa i que es consolida com la capital gai del Mediterrani.