Barcelona, segona ciutat d'Europa on cal més esforç per llogar un pis al centre: el 74% del sou
Lisboa encapçala el rànquing de les ciutats europees on cal dedicar una proporció més alta del sou a pagar el lloguer.
A la capital portuguesa, per viure en un pis d'una habitació al centre cal dedicar més del 100% del sou mitjà a pagar-ne el lloguer. Aquest cas exemplifica com d'exclusiu s'ha convertit poder viure al centre d'algunes capitals europees.
Barcelona i Madrid són les següents en aquesta llista del Deutsche Bank Research Institute, amb dades recollides pel portal Numbeo. En cadascuna d'elles, els ciutadans han de dedicar tres de cada quatre euros que cobren a pagar el lloguer si viuen al centre.
Aquestes xifres queden lluny de les de ciutats com Frankfurt, Hèlsinki o Viena, on els ciutadans destinen vora un terç del seu sou al lloguer.
Un problema estructural a Europa
Aquesta és una de les xifres que recull l'informe "Un sostre, moltes realitats: la complexa crisi de l'habitatge a Europa", elaborat per l'equip d'analistes del Consell de la Unió Europea.
L'informe s'ha publicat el dia abans que els caps d'estat i de govern debatin per primera vegada en una cimera del Consell Europeu sobre la crisi d'habitatge que travessa el continent.
Aquest estudi posa èmfasi en la tendència a l'alça dels costos de l'habitatge, amb els quals "els ingressos disponibles [dels ciutadans europeus] ja no poden seguir el ritme".
L'habitatge s'ha encarit de mitjana a la Unió Europea un 58% entre el 2015 i el 2025, tot i que ho ha fet de manera desigual.
En països com Hongria, Lituània, Portugal o Bulgària, el preu de l'habitatge s'ha més que duplicat. Els increments han sigut més moderats a Itàlia, Xipre i França, tots per sota del 30%.
Els experts reconeixen que la crisi de l'habitatge és un "problema estructural" de la Unió Europea, però "amb característiques locals i variacions entre regions". Els diferents països tenen "necessitats diverses" i la realitat és canviant.
Insisteixen que la capacitat d'Europa per actuar és limitada, ja que "moltes potencials solucions són competència dels estats membres", i per això és complex elaborar "polítiques 'ideals' aplicables a tots".
L'acció europea pot complementar els esforços nacionals per millorar el parc existent i corregir errors de mercat, però algunes mesures plantegen dilemes
A més, l'informe del Consell exposa que la visió sobre com s'ha de solucionar la crisi de l'habitatge és diferent per als ciutadans de cada país i de cada generació.
El que sí que deixen clar és que les "polítiques d'assequibilitat" en matèria d'habitatge "han d'evitar agreujar desigualtats, frenar la construcció o generar càrregues financeres duradores".
Per exemple, mencionen les subvencions hipotecàries i de lloguer, que "poden ajudar els grups desfavorits a convertir-se en propietaris d'habitatges o a gestionar els costos de lloguer elevats, però també poden provocar un sobreendeutament a causa d'hipoteques més grans i fer pujar els lloguers de mercat".
També fan referència a algunes de les mesures tirades endavant pels governs de la UE per intentar frenar l'augment dels preus, entre les quals la regulació dels lloguers, però alerta que poden perjudicar les zones on no s'apliquen els controls.
"Tot i que els controls de lloguer són molt efectius per reduir els preus dels habitatges sota règim controlat, també provoquen que hi hagi lloguers més alts en els habitatges no controlats, menys mobilitat residencial, menys manteniment i una reducció en la construcció d'habitatges", indica el document.
