Barcelona: un segle i mig de creixement, un segle i mig sense muralles
Aquesta setmana es compleixen 150 anys d'un fet que va ser decisiu en la història de la ciutat de Barcelona: a l'agost del 1854 es van començar a enderrocar les muralles medievals, que s'havien convertit en un fre per al creixement de la ciutat. La muralla era el símbol de les restriccions que imposava el poder militar, i alhora provocava un atapeïment perillós des del punt de vista sanitari, amb greus epidèmies. Després d'anys de reclamacions insistents i de revoltes populars, per fi van caure les barreres que encerclaven la ciutat vella i Barcelona va començar l'època de la seva gran expansió.
2 min
L'any 1854 Barcelona estava completament encerclada per muralles. A l'interior del recinte emmurallat, més de 150.000 habitants vivien en carrers sovint estrets i insalubres. L'única manera d'encabir-hi tanta gent era afegir cada cop més pisos a les cases. Amb una gran densitat de població, l'esperança de vida era de les més baixes d'Europa. Aquell estiu de fa 150 anys la situació es va fer insostenible. Barcelona era una plaça forta, sota control militar. L'anomenada "muralla de terra" tancava completament la ciutat i no es permetia edificar fora del recinte. Hi havia 66 torres de diferents dimensions, com ara la de Canaletes, d'uns 30 metres d'altura, amb el seu fossat, o les de Santa Anna. A les portes d'accés es cobraven els impostos per entrar-hi mercaderies. Barcelona estava emmurallada des dels seus origens. Els límits del primer recinte romà van ser superats pel creixement de la ciutat medieval. A partir del segle XIII els comtes de Barcelona van fer una nova muralla per protegir el perímetre de la ciutat, amb l'actual Rambla com un dels límits. Al segle XIV, es va haver d'ampliar la muralla al voltant del Raval, per on creixia la ciutat. Una desena de portals permetien l'accés a Barcelona. Després de la Guerra dels Segadors es va reforçar la muralla amb bastions i ja en època borbònica, es va construir la Ciutadella. Durant les revoltes populars del 1841 al 1843, l'exigència d'enderroc de les muralles es va convertir en un clam, amb intents de tirar-les a terra. Finalment el 12 d'agost de 1854 va arribar la Reial Ordre que en permetia l'enderroc. De fet, ja havia començat uns dies abans. La demolició va avançar "amb frenades i accelerades" fins que es va acabar l'any 1860. La muralla derruïda va deixar grans espais lliures al voltant de la ciutat vella, i s'hi van construir les rondes, com ara la de Sant Antoni. Enderrocada la muralla, de seguida es va aprovar el pla d'Eixample de Cerdà. La gran expansió de la ciutat havia començat i ja va ser imparable.
