Begudes energètiques, bubble tea o shots: el risc creixent de la cafeïna per a infants i joves
La cafeïna és un estimulant present en més begudes i aliments del que ens podríem pensar. També en productes que infants i adolescents consumeixen amb regularitat. El consum en menors no està prohibit, però no és innocu i no n'haurien de prendre, segons les recomanacions dels experts.
"És comprar risc per no res, perquè no té cap valor nutricional", explica el pediatre Sebastià González, coordinador del servei d'Urgències Pediàtriques de Vall d'Hebron. Prendre cafeïna té riscos associats tant a curt com a mitjà i llarg termini.
La cafeïna és una substància que es produeix de forma natural a les fulles i llavors de moltes plantes. També es fabrica de forma artificial i s'afegeix com a aromatitzant en begudes i aliments.
De cafeïna n'hi ha a la xocolata, al cafè, al guarannà i al mate, per exemple. I se n'afegeix de forma artificial en alguns productes específics de iogurts i gelats o en refrescos. El cacau, les nous de cola i el te també tenen teobromina, una substància estimulant molt semblant a la cafeïna.
El consum de cafeïna en formes clàssiques és relativament moderat, argumenta González: "Algú es pot excedir amb la coca-cola, però no és un gran problema social". El problema, afegeix, són les begudes energètiques i nous productes de consum que s'estan posant de moda.
Una sola llauna d'una beguda energètica supera el màxim de cafeïna que es considera tolerable en un infant --que són entre 40 i 100 mg al dia--, com es pot veure en aquesta taula d'equivalències de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
Al mateix sac que les begudes energètiques hi ha productes com les bossetes de cafeïna que s'estan viralitzant a les xarxes socials i els "shots energètics" que es venen en benzineres, súpers, botigues d'esport i per internet.
Són un problema, sobretot perquè van dirigits a un públic "que està en creixement i que necessita una dieta saludable, dormir bé i descansar", segons González.
Hem d'enviar un missatge de precaució, no d'alarmisme.
El coordinador del servei d'Urgències Pediàtriques admet que a urgències "arriben casos puntuals de criatures amb palpitacions o taquicàrdies per haver abusat de begudes energètiques. Són pocs, però no cal que hi hagi una catàstrofe perquè sigui nociu."
El perill de les begudes energètiques
L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària aconsella no prendre begudes energètiques a infants i adolescents. Recorda que no són begudes isotòniques sinó tot el contrari, i que poden provocar deshidratació. I alerta que no s'han de barrejar mai amb alcohol o altres drogues.
Al darrere hi ha un màrqueting molt agressiu que les vincula a esports de risc, competitivitat i alt rendiment, i les fa molt atractives al jovent, segons alerta el doctor Sebastià González: "Els ven una forma de vida molt llaminera per a unes criatures en una edat molt influenciable".
Els nanos són més proclius a tenir conductes d'abús per pressió social o grupal.
Malgrat aquestes recomanacions, un 5% de l'alumnat de 4t d'ESO reconeix prendre begudes energètiques cada dia, i més del 30% en prenen cada setmana, segons una enquesta feta per la Diputació de Barcelona. Els nois en prenen més que les noies, i tots dos consums van en augment.
Gairebé la meitat dels joves d'entre 14 i 18 anys (el 47,7%) consumeixen habitualment begudes energètiques amb molta cafeïna --com Monster, Red Bull, Burn o Coca-Cola Energy--. I un de cada cinc (el 19,5%) les barreja amb alcohol. A Catalunya, la barreja amb alcohol és superior a la mitjana estatal, segons l'enquesta ESTUDES feta pel Ministeri de Sanitat a estudiants d'ESO.
El pediatra de Vall d'Hebron reclama una regulació: "Els menors la poden trobar a cada cantonada, i la publicitat està molt ben pensada, és un catàleg espectacular superatractiu per a ells". Hi cauen, avisa, sense saber què prenen ni com pot afectar el seu metabolisme.
El context importa
Hi ha tres elements que fan que les begudes energètiques siguin particularment arriscades:
- Els ingredients que porten: bàsicament sucre, cafeïna i altres substàncies --com taurina, glucoronolactona, inositol i vitamines afegides--.
- El públic a qui va dirigit: amb cossos petits, amb metabolismes molt diferents i en creixement.
- El context en què es consumeixen: en nens petits, el risc és la sobredosi perquè "mola" i és fàcil de comprar, avisa el doctor González. I en els joves, que ho barregin amb alcohol i altres drogues en el context de festa.
"Cada beguda energètica porta el que porta i cada adolescent en fa un ús diferent, barrejat amb el que sigui, en contextos totalment diversos", insisteix González.
"No és el mateix un ús intensiu en esport, en context de calor, gimnàs, etc. --que pot fer dany hepàtic, renal i provocar deshidratació--, que per sortir de festa i barrejat amb alcohol i altres drogues", explica. Les begudes energètiques alteren la percepció del consum d'alcohol i emmascaren els símptomes d'embriaguesa.
Trencant el mite: la cafeïna no ajuda a estudiar
La psiquiatra Mercè Balcells, cap de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital Clínic, afegeix que un altre element de risc és el risc del baix rendiment en els estudis.
En una entrevista al programa "El suplement de Catalunya Ràdio", Balcells explica que prendre begudes energètiques per estudiar més acaba sent contraproduent perquè "produeixen ansietat i alteren el son, cosa que fa que no s'acabi rendint".
La cafeïna en dosis altes té certa toxicitat i desregula el son.
L'estudi ESTUDES 2023 del Ministeri de Sanitat ho confirma, ja que també ha detectat que els joves que prenen habitualment begudes energètiques treuen pitjors notes que la mitjana, repeteixen més de curs i fan campana més sovint, unes variables que empitjoren encara més entre els que barregen aquestes begudes amb alcohol i altres drogues.
Què més porta cafeïna?
Coles, refrescos i bubble teas
Els refrescos de cola no són els únics que contenen cafeïna. En porten la majoria de refrescos i també els tes, ja sigui en infusió, els ja preparats per beure o els gelats.
També els tes de bombolles --els "bubble teas"-- que s'han introduït a la dieta adolescent gràcies a vistosos punts de venda a prop d'instituts, parcs i cinemes. Són begudes dolces fetes de te, llet, crema, sucs, tapioca i gelatines, que tenen, a més, força sucres afegits.
Les begudes descafeïnades també contenen cafeïna, encara que en una dosi més petita. Les light, en canvi, en tenen més que les que no ho són.
Mate
El mate és una infusió feta amb fulles d'herba mate, assecades i moltes. És una beguda molt popular a països d'Amèrica llatina com l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai, que alguns esportistes d'elit han popularitzat.
"Té menys cafeïna que el cafè, però se'n consumeix un volum major perquè van reomplint els termos i al final prenen més cafeïna que amb cinc cafès", diu el doctor González.
En aquest cas, el risc seria la cronificació del consum, sobretot si es barreja amb altres productes amb cafeïna.
Càpsules de cafeïna
En l'últim any s'han viralitzat als Estats Units les càpsules de cafeïna, que alguns influencers promocionen a TikTok i altres xarxes. Asseguren que els donen un xut d'energia abans de fer esport o que els ajuden a mantenir-se desperts en èpoques d'exàmens, sense explicar els efectes secundaris i riscos que comporten.
Contenen uns 100 mg de cafeïna, es col·loquen entre el llavi i la geniva i es trenquen a la boca, alliberant el contingut, que el cos absorbeix de forma ràpida i directa.
Això "permet una potència més alta i una via d'instauració de l'efecte molt més ràpid, cosa que pot portar més problemes a nivell de toxicitat i addicions", avisa la psiquiatra Mercè Balcells, cap de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital Clínic.
Quan la instauració d'una substància és molt ràpida té un potencial addictiu més important.
Els metges encara no n'han detectat casos aquí, tot i que estan a l'aguait perquè els joves poden comprar-ne per Internet i consumir-ne sense saber què estan prenent exactament.
Shots energètics
Els "shots energètics" són unes begudes en petits envasos que es comercialitzen com a "complements alimentaris" però que estan fetes, bàsicament, de cafeïna, sucre i vitamines.
Xocolata i medicaments
Snaks de xocolata --tipus Kit-Kat o Mars--, tenen més cafeïna que una rajola de xocolata sencera. La xocolata amb llet en té menys que la negra i la blanca és l'única que no en té.
També contenen cafeïna alguns medicaments --com analgèsics i fàrmacs pel mareig o el refredat--, que els metges intenten no receptar a criatures, i els productes descafeïnats.
A Internet també es pot comprar cafeïna a l'engròs, que s'ha popularitzat --com la creatina o les proteïnes--, en l'àmbit esportiu.
Com afecta la cafeïna al cos
La cafeïna estimula el sistema nerviós central i un excés pot provocar molts efectes secundaris.
Els efectes adversos depenen del pes de cadascú --a menys pes més efecte--, la sensibilitat individual a la cafeïna i la quantitat ingerida. I inclouen efectes físics, psicològics, del metabolisme i del comportament, com:
- Nerviosisme, inquietud, irritabilitat, problemes de concentració, insomni i dificultat per agafar el son.
- Mal de cap, molèsties estomacals, nàusees, acceleració del ritme cardíac i increment de la tensió.
- Problemes renals i hepàtics.
- Càries i obesitat, sobretot en begudes energètiques, peruè tenen un excés de sucre.
- Deshidratació, perquè la cafeïna és diürètica.
L'excés de cafeïna també pot provocar problemes de creixement per falta de son de qualitat. Segons remarca el doctor Sebastià Gonzàlez, "la durada, regularitat i qualitat del son té una influència directa en la secreció d'hormones del creixement."
Afecta tant el desenvolupament del cos com del cervell i també té un impacte en el creixement i mineralització dels ossos, afegeix.
El consum habitual de cafeïna provoca tolerància --cada cop en necessites més perquè tingui el mateix efecte--, dependència i addicció.
Què és i com detectar una intoxicació per cafeïna
El cafeïnisme és la intoxicació per la ingestió abusiva de cafeïna (per sobredosi). Es caracteritza per l'aparició de palpitacions, trastorns digestius, exsudació, agitació nerviosa amb deliris i al·lucinacions, tremolor i a vegades convulsions. La síndrome d'abstinència pot comportar irritabilitat, nerviosisme i mal de cap.
La cafeïna no s'acumula a l'organisme, sinó que es degrada al fetge i s'expulsa per l'orina. Els seus efectes duren entre 3 i 6 hores després de consumir-la, però depenen molt de cada cas.
És difícil eliminar completament la cafeïna de la dieta d'un infant, però sí que es pot reduir al mínim eliminant els aliments i begudes que en contenen i oferint a les criatures aigua, llet i sucs de fruita 100% naturals.
