"Better Days", una cançó amb un missatge ocult que va ajudar els segrestats per les FARC
"Parlo dels qui estimo, de quant els trobo a faltar. De l'orgull i la força que batega dins el meu cor." És part de la lletra de la cançó "Better Days", interpretada per Natalia Gutiérrez i Angelo i creada per l'exèrcit colombià i l'estudi de gravació Radio Bemba.
La cançó va tenir molt èxit quan es va llançar, el 2010, però els que la van crear no tenien aquest objectiu: volien que arribés específicament a una part de la població colombiana perquè hi havia un missatge ocult que, confiaven, els donaria esperança.
La guerra a Colòmbia
Durant el conflicte armat intern al país, a començaments dels 2000, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) van convertir el segrest com una estratègia clau per finançar-se, fins al punt que a la guerrilla se li imputen uns 20.000 segrestos. Fa uns mesos, el darrer líder de les FARC ho va reconèixer davant del tribunal per a la pau de Colòmbia.
Majoritàriament, les guerrilles capturaven soldats de l'exèrcit i policies i els encadenaven en campaments secrets a la selva colombiana, on les condicions eren tan dolentes i les missions de rescat tan perilloses que els ostatges perdien tota mena d'esperança. Per això qualsevol cosa que els pogués mantenir amb l'esperit fort i amb esperança era important.
L'oficial José Espejo, membre de l'exèrcit colombià, va començar a moure fils per fer arribar un missatge esperançador als ostatges. I la bombeta es va il·luminar, tal com ho descriu a la BBC:
Ens van dir que els soldats colombians, en la seva formació bàsica, estan formats en codi morse. Com ens podem comunicar amb ells mitjançant aquest codi?
Des del món exterior, la comunicació amb els ostatges que es trobaven dins la selva era molt difícil. El director creatiu de la cançó, Alfonso Díaz, explica a la BBC que es van adonar que només podrien comunicar-se amb ells per ràdio. En un principi, Díaz va pensar a incloure el codi morse en una broma en un programa anomenat "Veus dels segrestats" i conduït pel periodista Herbin Hoyos.
Un missatge ple d'esperança
La idea de fer una broma no els va semblar adequada i van optar per compondre una cançó sentimental amb lletres que ajudessin els ostatges a establir el vincle entre la cançó i el codi morse que portava amagat a dins.
El tema parla sobre com milloraran les situacions difícils, mentre el codi morse s'amaga entre els sons pop. El missatge ocult diu:
19 persones rescatades. Tu ets la següent. No perdis l'esperança.
L'exèrcit colombià controlava totes les emissores de ràdio locals a les quals tindrien accés les FARC. El major general Luis Mendieta Ovalle Herlindo va demanar que les persones segrestades disposessin de ràdio, suposadament per escoltar les veus de les famílies, que cridaven amb freqüència als programes. Però, en realitat, l'exèrcit volia que els ostatges poguessin escoltar aquesta cançó per saber que estaven a punt de ser rescatats.
