Beure a galet

No sabem ben bé quants morts hi ha hagut a l'últim assalt de la tanca de Melilla, per bé que al Marroc no ho vulguin investigar i ja tinguin les fosses cavades.

Tampoc sembla que hagin estat víctimes de cap màfia, més aviat de la pressió de la policia marroquina que va empènyer els migrants vinguts d'arreu d'Àfrica a abandonar els campaments on feia anys que s'esperaven.

Però és que a més encara no sabem el perquè del gir històric del govern espanyol sobre el Sàhara, tret del pànic als referèndums d'autodeterminació.

Se'ns deia que el Marroc té l'aixeta migratòria i en regula els fluxos si vol de manera descontrolada, amb aquestes allaus humanes que acaben en tragèdia, i que amb el gir sobre el Sàhara, això s'havia acabat.

Doncs que truquin al lampista de guàrdia a La Moncloa o a Rabat, perquè de regular els fluxos migratoris i del dret d'asil res de res. Ens volen fer beure a galet també en aquesta matèria.

Per acabar-ho d'adobar, només faltava Pedro Sánchez felicitant la gendarmeria marroquina després del tracte denigrant i criminal que hem vist. Encara s'entén menys, i malpensat com soc, ves que el Pegasus de l'espionatge marroquí al president del Govern espanyol no li entrés fins a la cuina i en tingui un secret inconfessable.

Però Pedro Sánchez té aquesta setmana l'OTAN a Madrid, i a banda d'Ucraïna, tots aquests mandataris podran pensar si cal reforçar el flanc sud del tractat, que dona aquesta estampa de mort i de vides esquinçades.

Ens volen fer beure a galet, i ja en van tantes que a algú del govern de Sánchez, als seus socis si més no, ja els deu començar a fer mal el coll.