"Bitcoin: el diner màgic" i "Pròxima parada: utopia", a "60 minuts"
"Bitcoin: el diner màgic"
Com el bitcoin està canviant el món tal com el coneixem?
Ens endinsem en el bitcoin, la revolucionària moneda digital. No necessita els bancs ni ser impresa en paper. Es pot transferir a qualsevol lloc de món en un segon. Bits informàtics que van d'un ordinador a un altre, d'un telèfon mòbil a un altre.
Després de la crisi financera mundial, moltes persones al món han deixat de confiar en els bancs i s'han refugiat en el bitcoin i en altres monedes digitals.
Té un futur estable? El documental "Bitcoin: el diner màgic" ("Magic money") dibuixa un futur en què el control dels nostres diners surt de les institucions globals. La màxima és "som nosaltres mateixos els que els controlem".
Som testimonis d'un examen a fons d'un producte extraordinàriament fàcil d'usar i encara més revolucionari que el correu electrònic. Un producte financer qualificat per un dels principals apòstols de la nova moneda com "la tecnologia més revolucionària que veuràs en la teva vida".
Des del seu naixement de la mà del seu creador no identificat clarament –s'atribueix al japonès Satoshi Nakamoto– fins al seu potencial actual, sense precedents, passant per la seva capacitat de superar qualsevol restricció, assistim a una història fascinant.
Els vicepresidents d'algunes de les indústries financeres més grans del món, empresaris i científics monetaris, desqualifiquen la naturalesa d'aquesta moneda de bits informàtics. Llavors, fins a quin punt el gruix dels consumidors canviaran els seus costums financers i abraçaran aquest sistema menys bancari i aparentment lucratiu que sembla serel bitcoin?
De moment, aquest documental tracta d'oferir respostes per desmuntar una asseveració prou general: "Encara no entenc el bitcoin".
Dirigit per Tim Delmastro.
"Pròxima parada: utopia"
La utopia d'una empresa autogestionada pels treballadors amb els principis d'igualtat i democràcia.
El febrer del 2013, els extreballadors de Viome, una empresa grega de materials de construcció de Tessalònica que s'ha declarat en fallida, decideixen reobrir la fàbrica per gestionar-la ells mateixos i produir-hi productes de neteja ecològics. El seu projecte rep la solidaritat d'altres grecs i d'activistes d'arreu del món, mentre que l'antiga propietària, amb diverses condemnes per mala gestió de l'empresa, intenta evitar l'ocupació de la fàbrica. Els treballadors volen establir una illa d'utopia en un entorn capitalista, i afronten un munt d'obstacles i conflictes a tots els nivells, tant amb els polítics grecs amb qui han de negociar, com a l'hora d'arribar a un acord amb els companys treballadors. En certa manera, el documental presenta un mosaic social que no només caracteritza el cas grec, sinó que retrata la major part de les societats europees d'avui dia.
Un any després de l'ocupació, els conflictes interns augmenten. No tots els treballadors comparteixen el mateix entusiasme per l'empresa, ni tothom hi contribueix de la mateixa manera. La confiança entre ells es trenca i es formen dues faccions. Un raig d'esperança sorgeix quan l'Estat accepta, finalment, la creació de la seva cooperativa. És un moment per assumir responsabilitats i compromisos seriosos per tirar-la endavant. Alguns d'ells, els que ja no creuen en el projecte, es neguen a comprometre-s'hi i argumenten que "sempre han estat mers treballadors" i que no volen "convertir-se en emprenedors". No trigaran a sortir de l'empresa. Per als que s'hi queden, els mesos següents són crítics. Han de millorar els productes i establir una xarxa de distribució eficient. Continuen lluitant per mantenir la fàbrica ocupada amb "la seva utopia": un negoci ètic, viable econòmicament i democràticament i gestionat pels treballadors.
Una cosa és certa: els treballadors de Viome han aconseguit agafar el timó de les seves vides. Una història que fa recordar la de "Numax presenta..." (1979), de Joaquim Jordà, en què els treballadors de la fàbrica d'electrodomèstics Numax van ocupar i autogestionar la fàbrica davant l'intent de tancament irregular dels seus propietaris, i que va tenir continuació amb "Veinte años no es nada" (2004).
Podeu veure'n el tràiler aquí. https://vimeo.com/118145215
Premis
Premi del públic, DocsMX, Documentary Film Festival, Mèxic, 2016
Medalla de Plata, URTI, Gran Premi Internacional d'Autor de Documental, 2016
Prix Europa, The European Broadcasting Festival, 2016
Festivals
DocuTIFF, Festival Internacional de Cinema Documental de Tirana, Albània, 2017
Atlàntida Filmfest, Espanya, 2017
DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental, Barcelona, 2016
Festival de Cinema de Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina, 2016
Millenium, Festival de Cinema Documental, Bèlgica, 2016
IDFA, Festival Internacional de Cinema Documental, Amsterdam, Països Baixos, 2015
Festival de Cinema de Trieste, Itàlia, 2015
Festival Internacional de Cinema Documental de Tessalònica, 2015
Més informació
Web: http://www.nextstoputopia.com/
Facebook: https://www.facebook.com/nextstoputopia.thefilm/
Dirigit per Apostolos Karakasis.
Sant Joan Despí, 23 de novembre del 2018
