Boris Johnson s'aferra al càrrec
Hi ha un protagonista de l'actualitat aquest dimarts, que trobareu a totes les portades: Boris Johnson. Un polític estrambòtic, habitual de titulars cridaners.
El primer ministre britànic acaba de superar una moció de confiança que li han presentat membres del seu propi partit. Els conservadors ja n'estan tips, de les extravagàncies del líder panotxa i han intentat fer-lo saltar. No se n'han sortit, Johnson continuarà dormint al 10 de Downing Street, però ho farà en una posició molt més debilitada que fins ara. Ara tothom sap -ell també- que més d'un 40% dels seus preferiren veure'l fora del despatx de primer ministre.
Altres primers ministres -també conservadors- van viure situacions similars en el seu dia: assenyalats pel seu propi partit amb mocions de confiança que indicaven la porta de sortida. Theresa May va resistir en el càrrec tot just mig any després de superar la moció que li havien plantejat els tories. Amb Margareth Tatcher va passar el mateix: va resistir la moció, però dues setmanes després ja era fora.
Boris Johnson s'aferra al càrrec, diu que el resultat és convincent. Però l'opinió pública britànica fa temps que sap on és la boleta. La moció dels tories contra el seu propi primer ministre és un cop important, que el debilita. L'escàndol del Partygate ha estat la cirereta a un mandat histriònic i erràtic, que ara es veu ofegat per una situació econòmica preocupant i per una caiguda del nivell de popularitat que inquieta el Partit Conservador.
De diferències entre la cultura política britànica i l'espanyola n'hi ha una pila, però moments com aquest permeten una anàlisi comparada molt interessant. Mariano Rajoy va sortir de la Moncloa per una moció -en aquell cas- de censura. A l'estat espanyol, són els partits de l'oposició els que promouen aquest tipus de moviments parlamentaris.
És impensable que el propi partit arremeti contra un dels seus i encara menys, si és algú que està ocupant la cadira de president del govern. D'ocasions que haurien pogut propiciar moviments així no n'han faltat en els últims anys. Durant l'etapa Rajoy: la gestió de l'1 d'Octubre, el "Luis, sé fuerte" o les diverses sentències de corrupció.
Johnson seguirà a Downing Street, però els seus li han deixat les coses clares i li han assenyalat sense complexos el camí de sortida. Una situació inimaginable, aquí, on els partits es dediquen a tapar les vergonyes dels seus líders mentre són al poder, per deixar-los caure en l'ostracisme més absolut quan deixen el càrrec. També això té a veure amb el grau de maduració d'una democràcia.
