Bruno Oro i Clara Segura: "L'humor ha de tenir mala llet"
Han passat disset anys des que "Vinagre" es va convertir en una sèrie de culte, amb aquell humor àcid i irreverent que va marcar una generació. Ara, Bruno Oro i Clara Segura han tornat amb "Vinagreta", que triomfa a la plataforma 3Cat amb milers de visualitzacions.
Eloi Vila els recull a "Al cotxe" per repassar tot aquest viatge -professional, personal i vital- amb complicitat, ironia i molta tendresa.
"Vinagreta": el retorn d'un humor àcid i actual
Amb només tretze capítols, "Vinagre" va deixar empremta. Era l'any 2008 i el duet Oro-Segura va crear un univers de personatges exagerats, però molt reals. Ara, amb "Vinagreta", han sabut adaptar aquell esperit lliure a un 2025 ple de pantalles, hipersensibilitats i nous codis socials.
"L'humor ha de tenir mala llet", diu Bruno Oro. "Sense mala llet, l'humor queda massa tou." I és precisament aquest equilibri entre la incorrecció i la tendresa el que ha tornat a connectar amb el públic.
Riure per pensar: de la crisi de l'habitatge al body shaming
Els nous capítols mantenen el to satíric, però toquen temes d'avui: el preu de l'habitatge, l'educació, el body shaming, la censura o la relació amb la burocràcia.
Volem que la gent rigui, però també que s'hi reconegui, Clara Segura.
Escenes com la del tanatori, que ridiculitza el negoci de la mort, o la del gimnàs, que posa l'accent en com ens mirem i ens jutgem els uns als altres, exemplifiquen com "Vinagreta" combina la comèdia amb la crítica social.
Un mirall de la Catalunya d'avui
Un dels punts forts de la sèrie és la seva mirada lingüística. "Vinagreta" retrata la diversitat real del català d'avui: des del salat dels avis de Cadaqués fins a les catalanades de la Yeni i l'Eli. "Encara que sigui parlant-lo malament, el que importa és parlar-lo", reivindica Segura.
Aquesta barreja d'accents i registres també és un missatge: riure's dels propis codis és la millor manera de preservar-los.
La pell fina i la llibertat d'expressió
Han passat disset anys, però hi ha coses que no canvien: el seu compromís amb la llibertat d'expressió continua intacte.
"Ara es té molt la pell fina, la gent s'ofèn per tot, però l'humor no pot tenir por", diu Bruno Oro, convençut que riure és també una manera de pensar i de qüestionar el món. Alerta, a més, d'una tendència preocupant: "Odiar s'ha convertit en un ofici massa fàcil. Ho pots fer des del sofà amb un dit."
Per a Oro i Clara Segura, el repte és clar: continuar fent un humor valent, contemporani i catàrtic, capaç de tocar temes delicats sense por, fins i tot en un moment en què les sensibilitats estan a flor de pell.
La crítica al seu propi món
A "Vinagreta", Oro i Segura no tenen por de mirar-se el melic i posar el focus sobre el seu propi món: el teatral i audiovisual. "Critiquem el nostre sector perquè l'estimem -diu Bruno Oro-. Però és duríssim: només un 7% d'actors poden viure d'això."
De "Vinagre" a "Vinagreta": disset anys després
Han passat disset anys i tot ha canviat: el món, les pantalles… i també ells. Ara són pares, més tranquils, però igual de còmplices.
Amb la Clara ens fem riure l'un a l'altre, i això ens salva, Bruno Oro.
I és precisament aquesta complicitat la que manté viu l'esperit de "Vinagreta": un humor català que no demana permís, que incomoda, que fa pensar i fa riure sense límits. I això ens recorda que, després de tot, riure continua sent l'acte més gran de generositat que existeix.
