Vaga de metges amb protestes al carrer per reclamar un conveni propi i millores laborals
Els metges han tallat aquest divendres la Diagonal i la Travessera de les Corts de Barcelona per reclamar millores laborals. Es tracta del segon dia de vaga d'aquesta setmana, després que el sindicat Metges de Catalunya convoqués dos dies de mobilitzacions: dilluns 16 i divendres 20 de febrer.
Els metges han sortit al carrer, en una manifestació amb ruta circular amb i inici i final al departament de Salut, on han llegit diversos manifestos en què han anunciat, pel març, protestes conjuntes amb els bombers i pagesos.
El sindicat ha anomenat la mobilització com la "gran rua de carnestoltes reivindicativa", que compta amb "cinc comparses temàtiques", cadascuna des les quals "representa cinc problemes que pateix el personal facultatiu", com les guàrdies de 24 hores, la sobrecàrrega de treball o la falta de professionals.
Una de les participants a la marxa ha explicat al programa Tot es mou de TV3 el seu torn de guàrdia d'aquest cap de setmana, que ha qualificat d'"inhumà".
Aquest migdia a les tres començo una guàrdia de 17 hores fins demà al matí a les 9, i diumenge torno a tenir guàrdia, de 24 hores, de 9 del matí de diumenge a 9 del matí de dilluns.
Un torns llarguíssims que assegura, són dolents pels professionals, que no estan en facultats al final de la jornada, i tampoc pels pacients, perquè, diu, els professionals poden cometre errades de diagnòstic.
El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, ha demanat al president Salvador Illa i a la consellera Olga Pané que s'asseguin a negociar i que deixin d'aplicar "solucions dels anys 80" i "anacronismes del passat" com són, a parer seu, les guàrdies de 24 hores: "Això no pot continuar així".
Segons el departament, el seguiment de la vaga per part dels metges i metgesses està sent del 7,2%. Una xifra que Metges de Catalunya eleva fins al 43%.
Quins són els serveis mínims decretats
Tot i que la jornada de vaga durarà 24 hores --fins dissabte a les vuit del matí--, els serveis mínims mantindran les urgències vitals i les activitats quirúrgiques que no es puguin ajornar.
Es garanteix el funcionament normal de:
- Servei d'urgències, tant l'atenció de malalts externs com els que ja estan ingressats a les unitats corresponents dels centres
- Unitats especials: cures intensives, vigilància intensiva, coronàries, hemodiàlisi, neonatologia...
- Tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital
- Activitat quirúrgica inajornable
- Atenció als malalts ingressats
- Servei de coordinació d'urgències i els sistemes d'emergències mèdiques
Pel que fa a la resta de llocs afectats per la vaga, els serveis mínims queden així:
- Centres d'assistència extrahospitalària i d'assistència primària: una tercera part de la plantilla
- Serveis farmacèutics: es mantindran amb el personal que calgui per als torns de guàrdia i nit
- Transport sanitari: cal garantir totes les urgències, tractaments oncològics, de diàlisi i d'oxigenoteràpia i proves que siguin urgents
- Banc de Sang i Teixits: 50% del servei
- Centres penitenciaris i resta de centres del Departament de Justícia: com en un dia festiu
La resta de serveis funcionaran com si es tractés d'un dia festiu.
Principals reivindicacions
Aquesta és la setena aturada laboral que fan els metges catalans des de l'inici de les mobilitzacions el 3 d'octubre.
El principal cavall de batalla és la lluita per un conveni propi, al marge de la resta de col·lectius sanitaris.
Tot i això, el conflicte més recent amb el Ministeri de Sanitat s'emmarca en la reforma de l'estatut marc dels professionals sanitaris, la llei bàsica que regula les relacions laborals.
El ministeri i els sindicats negociadors van signar un acord al gener per al nou estatut marc. Les organitzacions mèdiques, però, no hi van donar suport, ja que s'han sentit infrarepresentades en les negociacions i consideren que les seves demandes necessiten una resposta específica.
Més enllà del conflicte a escala estatal, el sindicat Metges de Catalunya insta el Departament de Salut a donar resposta a les reivindicacions laborals.
Les reclamacions del col·lectiu se centren a millorar les condicions laborals, especialment les que afecten la jornada laboral i els descansos i a eliminar les guàrdies mèdiques de 24 hores. També demanen que es contractin més professionals per reduir la sobrecàrrega assistencial.
Els professionals sanitaris, a més, s'han mostrat molestos aquesta setmana per la mesura dels incentius econòmics a l'atenció primària --que finalment Salut ha retirat-- per reduir la durada de les baixes laborals dels pacients i evitar que no s'allarguessin en excés les baixes mèdiques de persones encara sense diagnòstic.
