Caçadors d'huracans mostren l'ull del Melissa, un cicló tropical que ha deixat rècords històrics
L'huracà Melissa ja és història, després de deixar efectes devastadors, dades meteorològiques de rècord i imatges de tot tipus. Les que prenen els avions de reconeixement meteorològic, des de l'interior del mateix ull de l'huracà, impressionen, perquè mostren la violència dels vents huracanats i les turbulències, però també la calma absoluta en l'ull del cicló tropical.
Exploradors d'huracans
Les missions aèries de l'Agència Nacional Atmosfèrica i Oceanogràfica americana (NOAA) a l'interior dels huracans són fonamentals per estudiar in situ aquestes grans estructures tropicals. En el cas del Melissa, es van acumular gairebé 100 hores de vol des del 22 d'octubre.
Mitjançant sondes, prenen dades de variables meteorològiques com la pressió, la temperatura, el punt de rosada, la força i direcció del vent o la humitat.
Aquestes dades es transmeten en temps real a la seu central de la NOAA per ajudar a l'anàlisi i predicció meteorològica. Una de les dades preses per les sondes en aquest huracà ha estat una ratxa de vent de 405 km/h, pendent de confirmació.
Un reguitzell de registres històrics
Les dades d'avions, estacions meteorològiques i satèl·lits certifiquen que el Melissa ha deixat xifres històriques, i no només per ser el més potent que mai ha tocat terra a Jamaica.
Encara s'ha d'analitzar en profunditat tot aquest episodi, però es poden avançar algunes d'aquestes característiques extraordinàries. El Melissa ha estat:
- El cicló tropical més fort del 2025 en l'àmbit planetari, tenint en compte les dades de vent sostingut màxim (298 km/h) i pressió mínima (892 hPa).
- El tercer huracà atlàntic més intens (en termes de pressió) mai registrat, empatat amb l'huracà del Dia del Treball (1935), i al darrere del Wilma (2005) i del Gilbert (1988).
- Un dels 4 únics huracans atlàntics que han arribat a vents de 298 km/h o més, juntament amb l'Allen (1980), el Dorian (2019), el Wilma (2005), el Gilbert (1988) i l'huracà del Dia del Treball (1935).
- L'huracà més potent en termes de baixa pressió que mai ha tocat terra a l'Atlàntic, empatat amb l'huracà del Dia del Treball (1935).
- L'huracà més potent en termes de vent que mai ha tocat terra a l'Atlàntic, empatat amb l'huracà del Dia del Treball (1935) i amb el Dorian (2019).
- Ha deixat el segon cop de vent més potent mai registrat en un huracà (409 km/h), al darrere dels 409 km/h de l'huracà Olivia (1996).
Tot això, i altres dades molt significatives per a l'anàlisi meteorològica, com la ràpida intensificació de l'huracà, o la seva aparició en una fase molt avançada de la temporada, quedarà als llibres de meteorologia.
El Melissa i l'escalfament global
També cal establir el percentatge d'influència de l'escalfament global en l'episodi concret amb els estudis d'atribució de canvi climàtic pertinents. És evident que la temperatura reescalfada del Carib, ha estat un factor determinant.
Les emissions de carboni causades per l'home provoquen un excés de calor que és majoritàriament absorbida pels oceans (aproximadament el 93% d'aquest excés de calor des del 1970). Cada dècima de grau d'escalfament dels oceans augmenta els riscs d'huracans més forts.
Els primers estudis ràpids ja s'han publicat: l'Institut Graham ha estimat que un huracà amb aquestes característiques a l'hora de tocar terra és aproximadament quatre vegades més probable en el clima actual que abans de la revolució industrial.
Per la seva banda, Climate Central especifica que l'huracà Melissa va experimentar una intensificació ràpida mentre es desplaçava sobre aigües sobreescalfades entre 1,2 i 1,4 °C per sobre de la mitjana, entre 700 i 900 vegades més probables a causa de l'escalfament antropogènic.
Per últim, ClimaMeter conclou que huracà com el Melissa són localment fins a un 10% més humits i fins a un 10% més ventosos avui en dia que en el passat.
Tot plegat, condicions més extremes que augmenten el risc per a les persones i les infraestructures. Els danys causats pel Melissa són encara inquantificables.
