Caiguda sense precedents a PISA: Espanya retrocedeix l'equivalent a un curs en comprensió lectora
Espanya cau de manera acusada en les proves PISA respecte a l'última edició, on el descens ja va ser molt destacat. El retrocés és generalitzat a tot el món i, per primer any a la història, Catalunya no té dades comparables perquè la mostra ha estat invalidada.
Coincidint amb l'inici del curs escolar, aquest dimarts s'han publicat els resultats de l'últim informe PISA amb les pitjors dades de la història per a Espanya des que es va començar a fer aquest estudi, l'any 2000.
En aquesta edició s'ha posat el focus en la competència científica, on Espanya perd vuit punts. El descens encara és més pronunciat en matemàtiques (-16), però la patacada més preocupant és en comprensió lectora. Aquí, Espanya perd 23 punts i es distancia de la mitjana dels països de l'OCDE.
En aquest sentit, l'organisme considera que un descens de 20 punts equival a perdre un curs escolar sencer.
Aquest any, l'informe deixa fora Catalunya per un "alt percentatge d'alumnat exclòs (23,2%)". El Ministeri d'Educació, però ha decidit publicar les dades per separat i amb una advertència que diu que "no es poden comparar ni amb els de la resta de territoris ni amb els d'edicions anteriors".
Tot i que els resultats no són comparables, ja que no se sap quines puntuacions obtindrien la resta de comunitats autònomes si haguessin exclòs de la mostra un 23,2% dels alumnes, Catalunya se situa per sobra la mitjana europea.
A Espanya, el percentatge d'alumnat exclòs és del 7,89%, superior al 5% del límit establert per l'OCDE. Tot i això, considera vàlides les dades: "Després de fer una anàlisi del biaix, les dades d'Espanya poden ser utilitzades sense restriccions."
A més a més de Catalunya, Múrcia també té una xifra d'exclusió especialment alta. A diferència de Catalunya, l'informe sí que inclou els resultats de Múrcia, però demana "que s'interpretin amb cautela pel possible risc de biaix".
Tue Halgreen, responsable de l'avaluació internacional de l'OCDE, apunta que el descens global dels resultats va començar l'any 2015, moment en què els telèfons mòbils "van passar de ser un dispositiu que només tenia una minoria a ser una cosa que a l'abast de la gran majoria de la gent, de tothom".
Espanya es distancia de l'OCDE
En les tres matèries analitzades, els resultats a Espanya continuen la forta tendència a la baixa dels últims anys.
Si ens fixem en matemàtiques, els alumnes espanyols s'han distanciat de la mitjana de l'OCDE i han perdut 16 punts respecte a l'edició anterior, mentre que la nota a Espanya és de 457 punts, el Japó, el país líder en les tres matèries, en té 525.
Els alumnes espanyols també baixen en ciències i obtenen 477 punts (vuit menys que el 2022), per sota de la mitjana de l'OCDE (482). El Japó, al capdavant, arriba als 538 punts.
Lectura i pantalles: problemes a partir de 400 paraules
La gran patacada és en comprensió lectora. Espanya perd 23 punts respecte a l'última edició (474) i se situa en 451, lluny dels 463 de l'OCDE i dels 503 del Japó.
Justament en aquest àmbit és on Catalunya arrossegava la diferència més gran amb Espanya i amb l'OCDE, ja que en set anys va perdre 38 punts.
Halgreen ha alertat que els resultats de l'informe apunten que "hi ha estudiants que llegeixen molt ràpid i no aconsegueixen captar el contingut de forma adequada". Segons el responsable de l'OCDE, els que utilitzen els dispositius amb moderació són els que obtenen més bons resultats.
Com més temps es dedica als dispositius digitals, més baix és el rendiment.
La ministra d'Educació, Milagros Tolón, apunta a la lectura ràpida de les pantalles com la causa d'aquest fenomen.
En una entrevista a la Cadena SER, ha reconegut que els joves tenen hàbits digitals basats en "la brevetat i una forma de lectura més ràpida i superficial".
El descens en comprensió lectora, per tant, té conseqüències en l'aprenentatge i comprensió de la resta d'assignatures.
El 2018, els resultats en comprensió lectora van ser invalidats a tot l'Estat perquè es va detectar un comportament anòmal en les respostes dels estudiants. La prova es feia amb ordinador.
Les pantalles a l'aula, a debat
Pel que fa als recursos digitals, els estudiants espanyols dediquen una mitjana d'1,4 hores diàries a l'ús de dispositius a l'escola per a activitats d'aprenentatge, lleugerament inferior a la mitjana internacional.
De mitjana, als països de l'OCDE, la probabilitat que els estudiants de centres on es prohibeix l'ús del telèfon mòbil al recinte escolar declarin distraccions digitals és aproximadament un 13% més baix. A Espanya, el 2025, un 86% de l'alumnat estudiava en centres on està prohibit l'ús del mòbil.
Més de la meitat dels estudiants (54%) fan servir almenys un cop per setmana xatbots d'intel·ligència artificial, com el ChatGPT, per rebre ajuda en l'aprenentatge. Només el 8% va declarar que no n'utilitzava mai o gairebé mai.
Per Halgreen, els resultats educatius s'inverteixen depenent de si la IA si es fa servir per investigar o només com a suport. "Com més es fa servir la IA en treballs de recerca, pitjors són els resultats", ha dit. El patró es repeteix a escala individual, on la correlació habitualment també és negativa.
Ara bé, la fotografia canvia quan l'eina es fa servir com a suport en l'aprenentatge. "Quan l'utilitzem per ajudar a aprendre, hi ha una correlació menys clara", ha afirmat Halgreen, afegint que els estudiants que "mai la utilitzen en l'aprenentatge no tenen més bons resultats que els que ho fan una o dues vegades per setmana".
D'aquesta manera, segons l'OCDE, "comença a prendre forma [la idea que l'ús de la IA amb moderació pot tenir beneficis]".
Madrid guanya posicions
El descens és generalitzat a tot Espanya. Per comunitats autònomes, al capdavant del rànquing destaquen Madrid, Astúries i Castella i Lleó, que obtenen els primers llocs en les matèries analitzades.
Madrid, de fet, guanya en ciències i matemàtiques, mentre que Astúries li pren el lideratge en comprensió lectora.
Els països asiàtics es mantenen líders
El retrocés a Espanya és compartit amb la gran majoria dels 91 països i economies participants. L'any 2025, més de 760.000 alumnes van fer l'avaluació, xifra que representa uns 33 milions de joves de 15 anys.
En les tres matèries avaluades, els països asiàtics tornen a liderar el rànquing internacional, especialment la Xina, Singapur, el Japó i Corea.
De fet, les regions xineses de Pequín, Shanghai, Jiangsu i Zhejiang (anomenades PSJZ) van obtenir els millors resultats en ciències (597) i matemàtiques (612), mentre que Singapur va liderar en alfabetització (535).
En el rànquing europeu, Estònia lidera en ciències (527) i matemàtiques (508), però Irlanda li roba el lloc en comprensió lectora (500) amb tan sols un punt de diferència.
L'OCDE recomana a Espanya agafar d'exemple les polítiques i els sistemes educatius internacionals per millorar els resultats.
La meitat d'alumnes brillants que la mitjana internacional
La diferència entre Espanya i la mitjana de l'OCDE és substancial pel que fa als alumnes amb alt rendiment.
En ciències, l'OCDE registra un 7% d'alumnes brillants, mentre que a Espanya és un 4%, igual que en matemàtiques. Aquí, però, la mitjana internacional puja un punt (8%).
La variació és més acusada en comprensió lectora, on el percentatge d'alumnes europeus amb alt rendiment (6%) és tres vegades superior a la mitjana espanyola (2%).
Manca de recursos humans i materials
L'informe també analitza la percepció dels alumnes pel que fa als recursos humans i materials.
Un 72% dels enquestats afirmen que perceben una manca de personal de suport, gairebé el doble de la mitjana de l'OCDE (39%).
Un 44% diu que estudia en centres on sent que la falta d'infraestructures físiques –com edificis, sistemes de calefacció o aire condicionat, problemes d'il·luminació o acústics– obstaculitzen la docència. El 2022, aquesta xifra era del 34%.
Possibles causes d'una caiguda generalitzada
Els experts apunten factors compartits per explicar l'empitjorament dels resultats a escala internacional.
En aquest sentit, el professor de polítiques educatives de la UPF Francesc Pedró situa els efectes de la pandèmia com a possible causa. Recorda que en molts països l'aturada de l'assistència escolar es va allargar un any i mig, i en alguns casos fins a dos anys.
Com que PISA avalua alumnes que el 2025 tenien 15 anys, és lògic que aquesta interrupció encara es faci notar en els resultats.
Pedró també destaca la davallada en els hàbits de lectura, un fenomen estretament vinculat a les distraccions digitals. Segons l'expert, els canvis en les activitats que els alumnes fan fora de l'escola tenen un efecte directe sobre la qualitat dels aprenentatges.
Per la seva banda, la investigadora en desigualtats educatives de la Universitat de Barcelona Sheila González Motos posa l'accent en el fet que Espanya és un dels països més equitatius de l'OCDE.
La distància entre l'alumnat més vulnerable i el més afavorit és menys accentuada que a la mitjana dels països analitzats.
Malgrat això, l'origen social segueix sent "el factor que més pes té a l'hora d'explicar el rendiment escolar en tots els països", conclou.
