(iStock/Artfoliophoto)

Caminar descalç per casa: pros i contres d'una pràctica bona per a la salut, però amb matisos

Una pell deshidratada, escamada o amb ferides o butllofes, és la via d'entrada de virus, fongs o bacteris que poden infectar el peu
La periodista Virginia Arqué mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo
5 min

Descalçar-se en arribar a casa està de moda, però és una pràctica saludable? Depèn de l'edat, de l'època de l'any o de si tenim cap patologia? Cal portar mitjons o és millor que els peus nus toquin el terra? I quin tipus de terra?

N'hem parlat amb el podòleg Manel Pérez Quirós, president del Col·legi de Podòlegs de Catalunya, per saber quins són els pros i contres de caminar descalç per casa.

Els beneficis de caminar descalç

"Caminar descalç és beneficiós, però s'ha de fer amb unes condicions adequades", diu. "Quan traiem el peu de la sabata guanyem angle de moviment i els nostres ossos i músculs treballen millor."

A més, caminar sense l'opressió de la sabata "millora la circulació sanguínia i l'aportació de nutrients als ossos i músculs, i reforça tota l'activitat del sistema immunitari".

També té un efecte relaxant, ja que treure'ns les sabates aporta sensació de descans. I en època de creixement ossi --fins als 16 o 18 anys--, ajuda en el desenvolupament d'infants i adolescents.

Caminar descalç millora la circulació, el sistema musculoesquelètic, l'immunitari i el desenvolupament d'infants i adolescents (iStock/Yavdat)

Què són els receptors propioceptius?

"Durant la infància, els nens necessiten que la musculatura i els ossos facin tots els angles de moviment per desenvolupar-se correctament. I hi ha una altra característica molt important, el que en diem receptors propioceptius." Aquests receptors, explica el doctor Pérez Quirós, són els que envien la informació al nostre cervell de com estem situats a l'espai i el que ens dona l'equilibri.

"Quan camino, aquests receptors reben informació del terra que trepitjo, si està inclinat, si és irregular o si he de moure la musculatura cap a una banda o una altra per no caure. I envien més informació al cervell en contacte directe amb el terra que amb el peu dins la sabata." Els mitjons antilliscants aporten un contacte més directe que les sabatilles i, tots dos, més que les sabates, afegeix.

Però perquè caminar descalç sigui bo, la superfície ha de ser segura i el peu ha d'estar protegit. No s'ha de caminar descalç sobre un terra fred, brut, amb irregularitats o que comporti perill de talls o relliscades. I tampoc si la nostra pell no està sana i hidratada.

La pell, porta d'entrada d'infeccions

"La pell és la barrera del nostre sistema immunitari i ha d'estar en perfectes condicions. Si està hidratada i sense lesions ni ferides, els virus, bacteris i fongs que hi ha a terra tindran molt difícil envair-nos", explica el president del Col·legi de Podòlegs.

La deshidratació, la pell escamada, petites esquerdes o una ampolla són vies d'entrada d'infeccions al peu.

També cal protegir la flora bacteriana del peu: "La nostra pell té un 30% de bacteris que no són patològics i que ens protegeixen d'altres que sí que ens podrien infectar."

L'equilibri que ens aporta aquesta flora es pot trencar, per exemple, amb l'ús d'antibiòtics o amb un excés d'higiene: "Si ens dutxem massa eliminem aquesta flora, no li donem temps que es regeneri i deixem espais buits perquè altres bacteris, fongs i virus els ocupin." Per això cal, diu, mantenir els peus ben hidratats i fer servir sabons amb un PH neutre.

A part, hem de tenir en compte les característiques de cadascú. Les persones diabètiques no han d'anar descalces perquè perden sensibilitat al peu i "podrien portar una xinxeta o un petit vidre clavat i no adonar-se'n". Com que no els fa mal, els pot provocar una ferida, una llaga o una úlcera, sense notar cap senyal d'alerta.

També pot estar contraindicat per a persones amb artritis, que poden lesionar-se més fàcilment. Però no té per què ser un problema per a persones amb peus plans o cavus --amb molt pont--, explica el doctor Pérez Quirós.

Una planta del peu descalç sobre un terra amb parquet
La pell ha d'estar sana i hidratada per evitar infeccions (iStock/Simarik)

Compte amb els pèls de mascotes

Si tenim animals a casa, el risc són les mascotes amb pèl. "Potser costa de creure, però una de les patologies que més veiem a la consulta és un pèl clavat al peu."

"Un pèl es pot clavar a la pell si està suada o una mica humida", explica aquest metge, que recomana aspirar bé el terra abans de descalçar-nos.

També aconsella no fer-ho en espais públics, com gimnasos, piscines, dutxes de platja o habitacions d'hotel. "En hotels ens sembla que som a casa i no hi som."

Trepitjar més terres tous

També cal evitar les temperatures extremes i no caminar sempre per terres durs.

Els terres radiants estan regulats per no cremar-se, i el perill seria apujar massa la temperatura. Amb la calor, es crea una vasodilatació de tot el sistema circulatori, siguin artèries o venes, i això pot provocar inflamacions. També si ens acostem massa a la calefacció o la llar de foc.

També cal intentar caminar per terres tous. Caminem gairebé sempre per terres durs --a casa i a l'entorn urbà-- i això provoca molta patologia al peu. S'incrementen les zones de fricció, ens surten més durícies i hi ha més risc de lesions. Hem d'intentar que la nostra activitat lúdica ens porti a terres més naturals i tous (com parcs, muntanya, gespa o sorra), que té beneficis per al sistema musculoesquelètic i per a la circulació.

5 consells de salut i higiene per als peus

Finalment, el doctor Manel Pérez Quirós ens ofereix cinc consells bàsics per a la salut dels peus:

  • Rentar els peus amb un PH neutre, hidratar-los i assecar-los bé, sobretot entre els dits, per evitar infeccions a la pell.
  • Tallar les ungles rectes, sobretot la del dit gros, que és l'últim que trepitja el terra i el que més pes aguanta. "Quan trepitges, la carn rep una pressió i un pes i puja. L'ungla recta fa de tap a aquest teixit tou, en canvi, la rodona pot acabar foradant la pell".
  • Limitar els esmalts semipermanents a casos excepcionals. Debiliten molt les ungles i no els permeten respirar ni regenerar-se: "És com si ens poséssim una bossa de plàstic i la portéssim tot el dia."
  • Canviar i combinar el calçat, i no portar-ne un de sol tota la temporada, perquè es deforma i desgasta. Comprar-lo a la tarda, quan tenim els peus inflats. Evitar punteres estretes i talons alts --màxim 4 cm--. Les xancletes i sandàlies, sempre amb subjecció; i els mitjons, de fibres naturals i que no estrenyin ni deixin marca.
  • Revisar els peus diàriament per vigilar si hi ha lesions o infeccions, i tractar-les com més aviat millor. A la web del CatSalut expliquen com fer aquesta observació.

Avui és notícia

Més sobre Salut

Mostra-ho tot