Canvi en el tractament de l'infart? Els fàrmacs betabloquejants ja no caldrien, segons un estudi

Els medicaments anomenats betabloquejants ja no serien necessaris per a pacients que, després de tenir un infart, recuperen una funció cardíaca normal. Aquesta és la conclusió principal a què ha arribat un estudi internacional fet amb 17.801 pacients i que s'ha publicat a The New England Journal of Medicine.

Els resultats contradirien el que s'ha receptat fins ara. Durant més de 40 anys, tots els pacients que han patit un infart han estat tractats tota la vida amb betabloquejants, independentment de com estigués la funció del cor. 

I és que els assaigs clínics fets als anys 70 i 80 del segle passat havien mostrat un benefici d'aquests fàrmacs que augmenten la contractilitat del cor. Des de llavors, l'estudi de l'infart ha canviat radicalment i el pronòstic dels pacients és molt millor: ara són menys propensos a tenir arrítmies malignes o insuficiència cardíaca.

Ara aquest estudi demostraria que fàrmacs com el propranolol o metoprolol, medicaments de la família dels betabloquejants, no aportarien cap benefici en pacients que recuperen la funció cardíaca normal, que són la majoria. El cardiòleg i director del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars, Valentí Fuster, explica que "fins ara les guies deien que totes les persones que tenien un infart havien de prendre betabloquejants". 

El que nosaltres hem trobat és que el 70% dels infarts no són importants i els betabloquejants no són necessaris.

Fuster assegura que aquest any 2025 s'ha modificat un paradigma en el tractament de l'infart que semblava inqüestionable:

Això és un dels canvis més importants en la cardiologia de les darreres dècades.

Els betabloquejants segueixen sent importants 

Els assajos clínics s'han centrat en pacients que han recuperat una contracció cardíaca normal després d'un infart agut, fet que no passa en el 30% dels casos. Segons Fuster, aquests fàrmacs tenen un afecte molt positiu en els infarts complicats, així com amb altres malalties com "per exemple, les persones que tenen fibril·lació auricular o hipertensió".

De manera que aquests medicaments continuen sent un tractament essencial per a molts pacients amb patologies diverses i els investigadors recalquen que és important deixar clar que són segurs i ningú ha de deixar de prendre'ls sense consultar un metge.

En aquest sentit, Omar Abdul-Jawad Altisent, membre de la Societat Catalana de Cardiologia, apunta que cal "individualitzar molt bé els tractaments que es donen i s'han de valorar totes les característiques que té un malalt".

Efectes secundaris

Fuster també apunta que els betabloquejants poden tenir efectes secundaris en els pacients, així com incidir en la seva qualitat de vida:

A un nombre relativament gran de la població causa una disminució de la vitalitat. És a dir, cansament, disfunció sexual, etc.

Estudi liderat pel CNIC

La investigació ha estat possible gràcies a la col·laboració entre els investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC), que han liderat l'estudi, i els autors de cinc assaigs clínics duts a terme a Espanya, Dinamarca, Itàlia, el Japó, Noruega i Suècia.

L'anàlisi es va fer en 17.801 pacients que havien patit un infart, però mantenien una funció cardíaca normal. La meitat dels participants van rebre betabloquejants, mentre que l'altra meitat no.

Després d'un seguiment de gairebé quatre anys, al voltant del 8% dels pacients van tenir alguna patologia cardiovascular important. Aquest percentatge va ser similar en tots dos grups, tant en els que van rebre betabloquejants com en els que no els van prendre.