Canvis en el model de consum: han deixat de ser moda les rebaixes?
El 7 de gener continua a l'imaginari de moltes generacions com el tret de sortida de les rebaixes, però el cert és que l'expectació amb què es vivia aquest data en el passat ha quedat aigualida pels descomptes permanents de grans cadenes i plataformes a internet.
Fa més d'una dècada que les marques poden fer rebaixes quan vulguin, la llei ja no les regula. Un decret llei l'any 2012 va liberalitzar-les i a poc a poc l'efervescència amb què els consumidors esperaven els descomptes al gener i a l'estiu ha perdut embranzida. Com reconeix Joan Carles Calbet, president de RetailCat, això ha fet que "el consumidor perdi la motivació per anar a comprar quan hi ha una campanya específica".
Fins fa no tant, però, el període de rebaixes era, explica Calbet, "un reclam molt important per una bona part del comerç i, a més a més, funcionava perquè era una manera de liquidar excedents d'estoc de campanya que havia sobrat".
Instal·lats en la rebaixa permanent
Els darrers anys s'han implantat a moltes botigues els anomenats "mid season" a l'octubre, els "Black Friday" al novembre, i, darrerament, les ofertes permanents a plataformes xineses com Shein o Temu. Aquest tipus de negoci està transformant els consumidors, acostumant-los a comprar sempre amb descomptes, i oblidant-se d'un calendari comercial que marcava les finestres d'oportunitat on podien accedir a "preus especials".
Aquestes plataformes, explica Mel Soler professora de màrqueting de la Universitat de Barcelona, "tenen un programa d'algoritmes molt sofisticat i un tema de big data molt sofisticat", però també un innovador sistema de distribució: "No inverteixen en punts de venda, van directament dels fabricants al consumidor final i això fa que el producte pugui ser més econòmic."
Model insostenible
Amb el lema "compra com un milionari" i amb descomptes de fins al 90%, Temu ha estat l'aplicació més descarregada a España aquest 2024. Seguida de Shein. La patronal del tèxtil, però, qüestiona el seu model.
Està clar, que deuen estar fabricant en condicions et diria infrahumanes o amb subvencions importants de part de no sé qui, diguem del govern xinés.
Així de taxatiu es mostra Eduardo Zamácola, president de l'Associació Empresarial del Comerç Tèxtil (Acotex), que argumenta que els preus de venda al públic d'aquestes plataformes "són sovint més barats que els preus de cost d'una marca que fabriqui també al sudest asiàtic". Llavors, es pregunta: "Què és el que hi ha darrere? És fàcil o difícil de demostrar? Em temo que bastant difícil, perquè si no ja s'haguessin posat amb això".
Algunes ONG estan analitzant amb lupa les pràctiques de Shein, a la que han acusat de vendre roba feta amb treball forçós. De fet, l'agost passat el gegant xinès va reconèixer que entre alguns dels seus proveïdors havien detectat casos de treball infantil. Tot plegat va obligar la companyia a endurir la seva política de proveïdors i a afirmar que qualsevol infracció greu implicaria la fi de la relació amb el proveïdor.
França, pionera a legislar contra la "moda ràpida"
França, amb una potent i icònica indústria de la moda, també ha volgut fer un pas endavant i ha liderat la resposta amb l'aprovació, al març passat, d'un projecte de llei per sancionar aquest model de negoci. Si finalment la norma tira endavant es convertirà en el primer país que legisla contra la moda ràpida. "Estem davant una catàstrofe ecològica i social, una catàstrofe econòmica", explicava llavors Charles Fournier, diputat de Els Ecologistes. I afegia: "Tenim una llista de marques franceses que s'han enfonsat davant la moda ràpida".
La llei preveu sancions de fins a 10 euros per cada peça que es vengui sense respectar uns preus estipulats. Una multa que seria al principi de 5 euros per arribar als 10 al 2030. La norma també busca prohibir la publicitat d'aquests productes.
I justament en el sentit contrari ha reaccionat Amazon, que davant la competència dels portals asiàtics, ha doblat l'aposta creant Amazon Haul, una nova finestra de venda, de moment només operativa als Estats Units, amb productes per sota dels 20 dòlars.
És molt perillós entrar en la promoció i la rebaixa continua perquè estem en un sector -recorden des d'Acotex- en que no hi ha marge per anar fent promocions continuades, i per això estem veient que el comerç no acaba de despuntar, no acaba de recuperar les xifres prèvies a la pandèmia. Estem en una situació complicada i ja no només de vendes, sinó sobretot de marges.
Sense recuperar nivells prepandèmia
Després de la pandèmia la facturació del comerç tèxtil s'ha anat reduint passant dels 18.000 milions d'euros el 2019 als 11.000 el 2023. El sector també ha perdut treballadors. Mentre que abans de la pandèmia superaven els 199.000, la xifra s'ha anat escurçant fins a tancar el 2023 per sota dels 166.800, tot plegat suposa una pèrdua de més de 32.000 treballadors. El darrer informe d'Acotex també posa de manifest la pèrdua de punts de venda, que han passat dels 61,800 el 2019 als 43.800 a finals del 2023.
L'arma del petit comerç: "amanyagar" l'experiència de botiga
El comerç de barri, però, no ho té tot perdut, "el que es pot fer des del comerç és ser especialista -explica Calbet-, donar un bon servei, tractar bé al teu client i amb això som imbatibles davant d'internet". La recepta no és senzilla, ni única per a tothom, però en qualsevol cas passa -diuen des d'Acotex- per la diferenciació, l'assessorament personalitzat i un servei postvenda immillorable. S'han de cuidar l'experiència de compra, recorda la professora Soler, "els aparadors són molt importants, la potenciació de tot el que són els sentits en el punt de venda, les olors...".
Sumar-se a la bogeria del descompte, diuen des de la patronal, ha de ser l'última opció. "El dia que facis un descompte abans de temps, el dia que facis un descompte més agressiu... la pròxima vegada que aquell client vingui a la botiga et demanarà aquells descomptes o un de més gran", conclou Zamácola, d'Acotex.
Un cop s'alimenta el cuc del descompte, no hi ha marxa enrere.
