Carme Junyent: "Estem pagant els plats trencats de molts anys de desídia amb el català"

Carme Junyent és lingüista, professora universitària i presidenta del Consell Lingüístic Assessor del govern de la Generalitat. Aquestes tres condicions la converteixen en una de les veus més autoritzades del país a l'hora de parlar del català, i de la precarietat de la situació en què es troba. Una situació agreujada per la sentència judicial que obliga a fer un 25% de classes en castellà. Contra aquesta decisió, s'ha convocat una vaga del sector educatiu, que Junyent veu amb cert escepticisme: "Arribarem a alguna cosa amb això? Si és una manera de dir que estem a favor de l'escola catalana en català, doncs en faig", explica a "Els matins".

 

La feina al Consell Assessor

Aquest òrgan, presidit per Junyent, ha de definir les estratègies necessàries per impulsar la llengua catalana als centres educatius, encara que deixa clar que és un consell assessor i no sap si ens faran cas. Tot i això, agraeix la iniciativa del conseller: "És el primer que ha admès que la llengua no anava bé".

El principal problema que afrontem és que "la situació actual és molt diferent de com era quan es va fixar la immersió; ara a les escoles hi ha molta diversitat i fins i tot inintel·ligibilitat entre professors i alumnes". Això fa que la situació no es redueixi només a la convivència de català i castellà.

 

 

Per Junyent, cal no confondre "la immersió (un programa per a moments determinats en llocs determinats) i l'escola en català o el català com a llengua vehicular de l'ensenyament". En el seu moment, la immersió va funcionar molt bé, però Junyent lamenta: "Ara paguem que es va fer a primària però no a secundària".

I ara, "la qüestió en risc és el català com a llengua vehicular, és el que estem perdent". "Si haguessin fet cas de les famílies que s'han queixat perquè als seus fills no els feien l'ensenyament en català, segurament ara no estaríem així", lamenta Junyent: "Estem pagant els plats trencats de molts anys de desídia, d'indiferència, i potser de por de crear conflicte i no a través d'enfrontar-se a la realitat". I la realitat és que "en tantíssims centres, la llengua que funciona és el castellà".

 

 

Però Junyent no busca el problema fora de Catalunya: "Ens va molt bé esquinçar-nos les vestidures i fer-nos els màrtirs, però la realitat és que som nosaltres mateixos els que no complim la llei". Una actitud molt greu tenint en compte que "som nosaltres els que hem de defensar la llengua".

 

El català fora de l'escola

Si sortim de l'escola, Junyent creu que "les coses estan pitjor", ja que (segons l'enquesta d'usos lingüístics de la població) "tot i que hi ha coses molt bones, es veu un descens constant" de parlants. "Cal recuperar la il·lusió per la llengua, una cosa que han de fer les famílies, el país, i creure que això té sentit", reflexiona.

 

La situació del català no és un cas aïllat: "Quan parlo de la llengua sempre l'emmarco en la situació de les llengües del món, i es preveu que durant el segle XXI poden desaparèixer fins al 95% de les llengües que es parlaven al final del segle XX". És, doncs, un problema global que "té conseqüències que afecten la biodiversitat i la vida de les persones, la salut; això està molt estudiat i es veu".

"La gent hauria de saber què passa quan desapareix una llengua, quines conseqüències té per a tothom", defensa, ja que "si la llengua fos només un sistema de comunicació, els que intenten recuperar una llengua no ho farien".

Finalment, Junyent acaba el seu discurs amb un missatge esperançador: "A Catalunya hi ha parlants de més de 300 llengües, uns parlants que també repercuteixen amb les seves llengües en el lloc d'origen; si som capaços de tractar bé aquestes llengües i generar reciprocitat, també pot repercutir positivament".