Càrregues policials d'autor desconegut
Recordo, fa anys, un dinar a Madrid amb un ministre de l'Interior que ens explicava la dificultat de la seva feina. Per dalt, el president et marca directrius polítiques; per baix, els qui estan sobre el terreny et donen indicacions tècniques. I atrapat entre aquestes dues lògiques, que no sempre coincideixen, el ministre ha de prendre decisions.
La feina d'un ministre és decidir. Triar, descartar. Fer política. Per això costa d'entendre que Juan Ignacio Zoido, que sap què és governar perquè ha estat alcalde, tiri pilotes fora i digui que ell no està "acostumat a dissenyar dispositius de seguretat". Potser no els dissenyava, però hi donava el vistiplau.
Per què ara marca distàncies, si l'actuació policial va ser "proporcionada"? Entrar com es va entrar als col·legis electorals l'1 d'octubre és una decisió política, i ara és una contradicció amagar el cap sota l'ala mentre el govern espanyol explica a Europa que moltes de les imatges d'aquell dia són simples "fake news".
