Carrers buits i tensió a la ciutat vella de Jerusalem: "Em sento atrapada"

Els carrerons empedrats de la ciutat vella de Jerusalem han quedat buits.

En el quart matí de guerra a l'Orient Mitjà, que no hi passegin turistes ni pelegrins és una de les imatges més representatives del moment actual.

"Em sento atrapada en una gàbia", ens diu la Haneen, una jove palestina que viu al barri musulmà.

I no ho diu perquè la ciutat vella sigui un recinte emmurallat de menys d'un quilòmetre quadrat, sinó per la forta presència policial i militar.

"Aquí sempre hi ha més vigilància per demostrar que controlen el territori, és un missatge psicològic que fa molts anys que dura", assenyala. I, com a Palestina, assegura que no té llibertat d'expressió.

La ciutat vella de Jerusalem i tot Jerusalem Est estan sota ocupació israeliana des de la Guerra dels Sis Dies del 1967, malgrat que la comunitat internacional mai n'ha reconegut l'annexió.

Des de la pandèmia i les successives guerres des del 7 d'octubre del 2023, han augmentat encara més els controls policials i ha caigut en picat el turisme en una ciutat que, en gran part, vivia d'aquest sector.

"Quant durarà això?"

La Haneen no vol que fem servir el seu nom real ni que li fem fotos, però ens deixa acompanyar-la a la feina.

Treballa en una farmàcia d'un barri ric, majoritàriament jueu, a Jerusalem Oest.

"La nit passada és la primera que no han sonat alarmes i he pogut dormir una mica, però mai sabem quant pot durar", ens explica.

Dit i fet: mentre pugem les escales de pedra que duen a la porta de Jaffa --Bab al-Khalil, per als àrabs--, sonen les sirenes per risc de caiguda de míssils.

La policia ens fa posar sota la muralla de pedra durant uns minuts i la Haneen aprofita per explicar-nos que està "molt deprimida" perquè no sap quan acabarà la nova guerra amb l'Iran.

Stephen, monjo franciscà: "Tothom vol que acabi la guerra"

Alguns carrerons més amunt, l'Stephen ha baixat a comprar el pa en un dels pocs supermercats que s'han atrevit a obrir a primera hora.

És monjo franciscà de l'església de la Flagel·lació, on, segons la tradició cristiana, Jesús va ser flagel·lat abans de la crucifixió.

L'Stephen va néixer a Texas, però ja fa 32 anys que viu a la ciutat vella de Jerusalem.

I tot i que és un ciutadà més d'aquest país tan acostumat a la guerra, no es mostra gaire optimista en el futur: "Cada cop que hi ha conflicte, és com si baixéssim un esglaó i es fa més complicat tornar a la normalitat."

De fet, segons la policia israeliana, dissabte al matí l'ogiva d'un míssil iranià va impactar a pocs metres del nucli històric de la ciutat i a menys d'un quilòmetre del Mur de les Lamentacions i el mont del Temple, els espais més sagrats del judaisme.

"Crec que tothom vol que acabi la guerra", resumeix l'Stephen, que lamenta els problemes que genera tant per als pelegrins com per a la gent que ha d'anar a treballar presencialment --o en edificis sense refugi, com passa sovint-- i arriscar-hi la vida.

Incertesa i nerviosisme general

És el cas de l'Ahmed, que ha decidit obrir la botiga que té davant la porta de Damasc, una de les diverses entrades a la ciutat vella.

Hi ven roba, souvenirs i fundes de mòbil. "No sé què passarà, potser d'aquí mitja hora he d'abaixar la persiana", admet.

La Salmah, que espera al carrer que un company de feina la reculli amb el cotxe, també diu que està "molt espantada" per la guerra oberta a l'Orient Mitjà.

És la sensació generalitzada: incertesa i nerviosisme. I tot i que les sirenes no han sonat tant com durant el cap de setmana, ningú es confia.

"Aquesta nit passada hem pogut dormir més, però jo crec que arribaran més atacs", vaticina en Daniel, porter d'un hotel cèntric.

"No crec que a l'Iran se'ls hagin acabat els míssils", afegeix.