Catalunya, més càlida i àrida que mai en 30 anys
Catalunya és ara més càlida i més àrida que mai en els últims 30 anys. Ho diu el Servei Meteorològic de Catalunya en el seu Atles Climàtic, amb dades compreses entre el 1991 i el 2020, que apunta que la temperatura mitjana ha pujat un grau respecte a l'últim.
El Camp de Tarragona i, especialment, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, són els punts més calents, ja que a l'augment de temperatura del planeta cal sumar-li la densitat de població i l'activitat econòmica. Es coneix com l'efecte "illa de calor", que explica a Catalunya Ràdio el catedràtic de Geografia Física de la UB Javier Martín-Vide:
Aquest plus fa que l'illa de calor sigui més greu de cara a la salut pública. Tenim un problema de salut pública a Catalunya i a Barcelona, al centre de la ciutat. I augmenta la mortalitat, clarament.
L'altra dada rellevant de l'Atles Climàtic és que Catalunya és més àrida perquè els patrons de pluja han canviat especialment a l'estiu. Una tendència que, diu el catedràtic, s'espera que es mantingui:
A les nostres latituds, i els models apunten tots en aquesta direcció, segurament tindrem menys pluges. I, tot i que tinguéssim la mateixa pluja, tindrem més escassetat d'aigua, per tenir més evaporació.
Els experts asseguren que els dos últims anys han estat els més secs, amb diferència. De fet, si no plou més del que és habitual els pròxims mesos, al desembre Catalunya entrarà en situació d'emergència per falta d'aigua. Davant d'aquesta previsió, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes, ha dit a "Els matins" de TV3 que no descarta l'opció d'haver de portar aigua amb vaixells, tal com es va fer el 2008:
No es pot descartar res, perquè en situacions de crisi i d'emergència s'han d'analitzar absolutament totes les possibles solucions. Amb tot, queda clar que és molt millor invertir en infraestructures de llarg recorregut que no en aquestes més efímeres.
Un any de rècords al món
A nivell global, aquest setembre ha estat el més càlid de la història, segons l'últim informe Copernicus sobre l'evolució del canvi climàtic. L'informe alerta que tot fa pensar que aquest any serà el més calorós registrat fins ara, després d'un setembre de rècord a tot al món amb anomalies sense precedents. Concretament, entre el gener i el setembre, la temperatura mitjana al món ha estat 1,40 graus per sobre de la mitjana preindustrial, és a dir, d'abans del començament de l'escalfament global.
Segons explica a Catalunya Ràdio el director de l'informe Copernicus, Carlo Buontempo, es tracta d'un fenomen que no és puntual i que va més enllà del 2023:
No és una cosa d'aquest any, que ha sigut particularment extrem, sinó que seguirem així. En 10 o 15 anys veurem el 2023 --que ara ens sembla un any molt calorós-- com un any normal o fins i tot fred. Sempre hi ha fluctuacions, per això encara no es pot dir que el proper any tindrem un nou rècord, però la probabilitat és alta, perquè la tendència és clara.
Aquest increment no previst de temperatures ha afectat gairebé tot Europa, amb valors molt per sobre dels habituals fins i tot a països del nord. Amb tot, diu Buontempo que --malgrat que l'anomalia a Europa és més notòria que en altres llocs-- la majoria del món està per sobre de les temperatures habituals:
Els llocs menys afectats per aquesta pujada de temperatures serien la costa oest dels Estats Units, la punta de l'Amèrica del Sud, el nord d'Àfrica (la zona de Líbia, potser per l'impacte de les precipitacions) i també la part del sud del continent, o el nord-est de Rússia. Però el que destaca més és la situació contrària, amb tot l'Àfrica tropical o bona part de Nord-amèrica (destaca molt el nord-est del Canadà) superant temperatures.
En conjunt, segons Copernicus, la temperatura al setembre ha estat més de dos graus i mig per sobre de la mitjana entre el 1991 i el 2000, i més d'un grau per sobre de la del 2020, que tenia el rècord fins ara.
A més, els experts creuen que el fenomen del Niño --una alteració meteorològica que afecta el clima a tot el món-- també podria fer pujar de forma molt poc habitual les temperatures dels últims mesos d'aquest any. De fet, explica Buontempo que el Niño està pujant i arribarà al seu màxim als voltants de Nadal, però també alerta que la problemàtica va molt més enllà:
El Niño afecta el Pacífic, però al juny el nord atlàntic estava també a una temperatura molt alta, i així s'ha quedat. Va més enllà del Niño, és un escalfament global.
En aquest sentit, l'informe apunta que també preocupa especialment la temperatura del mar, que ha arribat a gairebé els 21 graus, un rècord al setembre. És la segona xifra més alta mai registrada, només darrere de la temperatura marina d'aquest agost. A més, segons l'informe, l'extensió de gel antàrtic es manté en rècord de mínims i l'Àrtic arriba al sisè mínim anual més baix.
Per tot això, des de Copernicus insisteixen en la urgència de polítiques climàtiques ambicioses, a dos mesos de la celebració de la cimera del clima. Segons Buontempo, ja s'ha superat el moment del debat i cal passar a l'acció:
No hi ha debat, les dades parlen soles. Tenim a les nostres mans les decisions i tothom hi pot contribuir, perquè la política respon a les prioritats socials que cadascú de nosaltres pot ajudar a establir.
En aquest sentit, apunta: "Hi ha moltes coses que es poden fer, per exemple, a nivell d'administració local". I no només per reduir les emissions, sinó també per adaptar-nos a la situació actual:
Malgrat que ara ho féssim tot per reduir les emissions i estiguéssim en el millor escenari possible, els propers 10, 15 o 20 anys la temperatura i el nivell de l'oceà seguirà pujant. Ja vivim ara en un clima que no és el de fa 20 anys i la nostra societat no està adaptada.
