Catalunya Música ofereix en directe l'estrena de l'obra "L'harmonia de les formes" de Jordi Cervelló, amb l'OBC des de L'Auditori
Aquest cap de setmana l'OBC interpretarà per primera vegada l'obra "L'harmonia de les formes", una obra simfònica que el violinista i compositor català Jordi Cervelló va escriure entre el 1999 i el 2000, per encàrrec del seu bon amic Jorge Wagensberg, físic, divulgador científic i professor, que aleshores era director del Museu de la Ciència de Barcelona.
Segons explica el mateix Cervelló en les notes al programa de mà, aquesta obra havia d'il·lustrar musicalment una exposició que es va fer l'any 2000 titulada "I després va ser la forma...": "Segons Wagensberg, són vuit les formes matemàtiques més freqüents en la natura, així que també vuit són els moviments de la meva obra ‘L'harmonia de les formes': el cercle (o esfera), l'angle, l'espiral, l'hèlix, la paràbola, l'hexàgon, l'onda i els fractals. (...) Descriure en música cada forma, les seves funcions, com neix i desapareix... era tot un repte." Dues dècades després, "L'harmonia de les formes" finalment veurà la llum aquest cap de setmana a L'Auditori, interpretada per l'OBC i sota la direcció de Kazushi Ono.
El concert també inclourà música del japonès Toru Takemitsu, "A Flock Descends into the Pentagonal Garden". És una partitura escrita durant la dècada del 1970 amb un plantejament estretament lligat al vessant científic de l'obra de Cervelló. Un joc matemàtic que Takemitsu construeix a partir de cinc sons amb els quals crea tot un univers harmònic.
Posaran el punt final al concert les variacions fantàstiques sobre un tema de caràcter cavalleresc, "Don Quixote", l'opus 35 de Richard Strauss. El 10 d'octubre del 1896, Richard Strauss va anotar en el seu diari, mentre era de vacances a Florència: "Primera idea per a una obra orquestral: ‘Don Quichote'. Un conjunt boig de variacions lliures sobre un tema cavalleresc". També va anotar amb molta precisió el moment en què va culminar la partitura: "Les 11.42 hores del 29 de desembre del 1897."
L'estrena de l'obra la va fer l'Orquestra Gürzenich a Colònia, el 8 de març del 1898, dirigida per Franz Wüllner. Strauss va concebre la partitura en forma de deu variacions sobre un tema i una coda d'una manera molt inspirada, precisament per donar unitat simfònica a les aventures dels cèlebres personatges creats per Miguel de Cervantes, Don Quixot i el seu criat Sancho Panza. Va fer que els instruments principals de l'orquestra interpretessin les diferents parts solistes. Així, el violoncel (violoncels) representen Don Quixot i la viola, Sancho Panza; no obstant això, el violí solista ocasionalment comparteix el paper del violoncel i en diferents moments altres instruments de l'orquestra prenen el relleu de la viola.
Strauss sempre va insistir que el seu poema simfònic "Ein Heldenleben" (Una vida d'heroi), que va escriure just després, i "Don Quixote" eren obres complementàries. Les dues il·lustren aspectes diferents de l'heroisme, una fantàstica i l'altra irònica.
La transmissió d'aquesta òpera estarà disponible durant un mes al web de Catalunya Música.
