Catalunya perd gairebé 11.000 comerços en deu anys: "Sense ells, cau el barri"

Catalunya ha perdut gairebé 11.000 comerços en l'última dècada, una caiguda de l'11,5%, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Concretament, entre els anys 2014 i 2024 es van perdre un total de 10.886 establiments comercials, tal com es pot veure en aquest gràfic.

Tot i això, Catalunya no és, ni de lluny, la comunitat autònoma més afectada per aquest fenomen. De fet, se situa gairebé 3 punts per sota de la mitjana espanyola, que és del 14,3%.

Per contra, Castella i Lleó, Galícia, el País Basc, Aragó i Astúries són les comunitats més perjudicades per la pèrdua de comerços en aquests últims 10 anys, amb una caiguda d'entre el 19 i el 20%.

Les que n'han perdut menys són Melilla i les Illes Balears, amb un 5,5% i un 7,8% respectivament.

Locals buits per municipis

Per molt que Catalunya no sigui una de les comunitats autònomes més perjudicades pel tancament d'establiments comercials, això no impedeix que sigui un problema per a molts pobles i ciutats.

Una de les eines per mesurar aquesta problemàtica és el Mapa Comercial de Catalunya 2022 encarregat pel Departament d'Empresa.

Un estudi que recull el percentatge de locals actius que hi ha a cada municipi i que, a més de comerços, també inclou establiments de restauració i serveis en municipis de més de 20.000 habitants.

Si observem les dades del 2022, veiem que els dos municipis catalans amb més locals buits eren les Franqueses del Vallès i Reus.

A les Franqueses, una mica més de la meitat dels locals estaven buits --el 51%--, mentre que a Reus ho estaven el 47%.

En aquests dos municipis els segueixen Sant Feliu de Guíxols, amb un 43% de locals buits, Olesa de Montserrat i Manlleu, amb un 41%.

Per contra, els que tenien més locals en actiu --entre el 90 i el 95% del total d'establiments-- eren Gavà, Molins de Rei, el Masnou, Sant Andreu de la Barca i Sitges.

Manca de relleu i comerç online

Al darrere de la pèrdua de comerços hi ha diverses causes. D'una banda, el creixement de les vendes per internet, que s'han duplicat en els últims cinc anys.

Però tampoc es poden deixar de banda altres aspectes importants, com ara l'alça dels preus dels lloguers en eixos comercials principals i la manca de relleu generacional.

Sobre la manca de relleu, alguns estudis subratllen que els més joves són reticents a treballar els caps de setmana i consideren que el de botiguer no és un ofici amb prou prestigi.

A la recerca de solucions

Des de la Direcció General de Comerç de la Generalitat ja fa temps que treballen per frenar la problemàtica de la desaparició de comerços. I sovint ho fan en col·laboració amb els ajuntaments afectats.

I és que aquests tancaments no només afecten l'economia de proximitat, sinó que també tenen un impacte molt important en la vida comunitària als barris.

La directora general de Comerç, Marta Angerri, posa l'exemple dels forns de pa per subratllar que "fan una feina d'aquella que no es veu" però que és molt important des d'un punt de vista social:

L'arquitecta Itzíar González, que darrerament s'ha instal·lat a Olot precisament per rehabilitar-ne el nucli antic, també defensa la funció social del comerç.

González ha explicat a "El matí de Catalunya Ràdio" que els urbanistes "hem comprovat que allà on hi ha comerç hi ha millor qualitat de l'espai públic perquè els comerços aporten aquest teixit relacional":

L'arquitecta creu que cal continuar fent pedagogia de la "funció de control social del comerç en sentit positiu", per insistir en la idea que una botiga no és només un lloc on vas a comprar, sinó també un lloc per relacionar-te i sentir-te acompanyat.

A Vilafranca del Penedès, molts comerços del centre han tancat els últims anys, però ja estan veient resultats de la campanya per atreure emprenedors i recuperar els locals.