Catalunya registra l'hivern més plujós dels últims 30 anys
L'hivern meteorològic 2025-2026 consolida un període excepcionalment plujós en el clima recent del país. El balanç elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya confirma que ha estat l'hivern més plujós de les últimes tres dècades i que per trobar un precedent comparable a escala nacional cal remuntar-se a la temporada 1995-96.
Entre desembre i febrer, les precipitacions han quedat clarament per sobre de la mitjana arreu del territori, i han superat fins i tot altres anys molt humits com el 2019-2020, quan va afectar-nos el temporal Gloria.
De fet, dels 90 dies de l'estació, 69 han estat de pluja o neu en algun indret del país.
A diferència d'altres hiverns, marcats per un episodi en concret, el tret distintiu d'aquest ha estat la persistència del temps inestable. Tot plegat, a causa d'una concatenació de llevantades, pertorbacions, borrasques amb nom i, fins i tot, gotes fredes que han aportat pluja o neu d'una manera o altra en algun indret o altre del país. Aquesta continuïtat ha generat un balanç pluviomètric excepcional sense necessitat de cap fenomen extraordinari puntual.
Les dades dels observatoris històrics també donen fe d'aquest fet. L'Observatori de l'Ebre ha registrat el tercer hivern més plujós dels seus més de 120 anys de dades, i al Fabra aquest hivern s'ha situat entre els cinc més plujosos de la sèrie iniciada el 1914. Durant tota l'estació, alguns indrets com els Ports o l'Empordà gairebé han arribat o superat els 600 mm de precipitació acumulada.
La neu també ha estat la protagonista, sobretot al sector oriental de Pirineu. Recordem com la Vall de Núria va assolir el rècord de neu acumulada de l'estació automàtica de la xarxa d'estacions del Servei Meteorològic de Catalunya en els seus 26 anys de dades: 144 cm. Els gruixos importants tampoc s'expliquen per un sol temporal de neu, sinó per la successió de nevades al llarg de diverses setmanes, fet que garanteix una reserva nival significativa de cara a la primavera.
Un hivern plujós… però càlid
Malgrat l'abundància de les precipitacions, l'hivern no ha estat fred. Globalment, el podem qualificar de càlid, sobretot fora de les zones més elevades del Pirineu i Prepirineu, on els valors s'han mantingut més propers a la normalitat.
La clau ha estat el comportament de les temperatures nocturnes, que s'han situat per sobre de la mitjana durant molts dies a causa de l'absència del tradicional anticicló hivernal que genera inversions tèrmiques i accentua el fred a les valls i zones fondes. La presència freqüent de núvols també ha limitat el refredament nocturn.
Fins i tot, durant el mes de febrer vam registrar rècords de temperatura mínima alta en més d'una desena d'estacions. A finals de mes, també van arribar rècords pel que fa a màximes, que en alguns casos van superar els 25 graus: 26,4 ºC en el cas de Benissanet, a la Ribera d'Ebre. L'Observatori de l'Ebre ha registrat el cinquè hivern més càlid de la seva història centenària.
Per últim, que no menys important, aquest hivern ha destacat pels episodis de vent intens, sobretot durant el febrer, amb ratxes de més de 100 km/h al litoral i prelitoral Central. Una ventada d'una magnitud semblant o en alguns casos superior a la de l'any 2009. Cal destacar que, només tenint en compte gener i febrer, hem tingut 35 dies amb cops de vent superiors als 100 km/h.
Així doncs, l'hivern d'enguany serà recordat pel contrast entre una pluja i neu extraordinaris, però alhora clarament càlid.
