Catalunya, sense cap pla de recuperació i conservació de flora amenaçada, i només sis per a la fauna
A Catalunya tenim 725 espècies de fauna i flora amenaçades. Des del 2008 és obligatori que hi hagi plans de conservació i recuperació per a la flora. I en el cas de la fauna, ho és des del 2023. La realitat és xocant, de flora no n'hi ha cap i de fauna, només sis.
El botànic Llorenç Sáez, autor d'"El llibre vermell de les plantes endèmiques i amenaçades de Catalunya" critica que siguem "els últims de la classe" després que als anys 80 lideréssim els estudis botànics a l'Estat.
Som de les poques comunitats autònomes sense cap pla. La Rioja en té des de fa 20 anys i també n'hi ha a les Balears, Canàries o Andalusia.
El govern reconeix el retard i mira de compensar-lo canviant d'estratègia. Renuncia a fer plans de conservació i recuperació per a cadascuna de les 725 espècies amenaçades.
Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, ens avança que faran "plans multiespècie" per protegir totes les de flora i fauna d'un mateix hàbitat.
Amb 30 o 40 d'aquests plans podrem abordar totes les espècies de Catalunya.
Els tres primers plans, que s'aprovaran a finals d'aquest any o principis del 2027, protegiran les espècies de les dunes i roquissars litorals i les de cursos alts de rius de muntanya. La resta s'haurien d'acabar abans del 2030.
Falsa protecció
Mentre els plans no s'aproven, la protecció efectiva de fauna i flora amenaçada no està garantida.
La Silene ramosissima, per exemple, només es troba a unes dunes del cap de Salou, al costat d'un pàrquing. Com que no hi ha pla de conservació, l'accés no està restringit i els pocs peus que queden tampoc s'han senyalitzat perquè no es trepitgin.
El litoral és una de les zones on hi ha hagut més extincions de flora al nostre país, juntament amb les terres baixes continentals i els hàbitats aquàtics afectats per dessecacions de llacunes, estanys i aiguamolls i transformacions del territori.
A això s'hi han de sumar els efectes del canvi climàtic. Amb la pujada de temperatures, les plantes de zones muntanyoses tenen cada cop menys marge per trobar les condicions que els garanteixin la supervivència.
1.800 llavors guardades
El Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de Barcelona guarda llavors de 1.800 espècies, incloent-hi les més amenaçades de la nostra flora.
A les seves neveres hi ha les llavors de totes les espècies del llibre vermell de plantes amenaçades, entre les quals, moltes dels Ports de Tortosa, d'Aigüestortes o el Cap de Creus.
Miriam Aixart és una de les encarregades d'anar-les a buscar als seus hàbitats naturals, extreure'n les llavors i generar les condicions de manera que puguin germinar i plantar-se.
Per germinar, algunes necessiten passar abans per un animal, un hivern sota el gel o un periode de calor. No és gens fàcil.
Un viver per salvar plantes amenaçades
Més enllà d'aquest banc del Botànic també el Viver Tres Turons, que porta el Carles Palau, s'ha especialitzat a recuperar plantes aquàtiques, especialment les que estan pitjor de totes les amenaçades.
Quan algú els diu que hi ha peus d'una espècie amenaçada, hi van, entren a l'aiguamoll, a l'arrossar o on sigui que n'hi hagi, demanen autorització per extreure-les i les crien en aquest viver de Castellar del Vallès per poder reintroduir-les als seus hàbitats naturals.
Un dels seus èxits és la recuperació de la Hydrocotyle vulgaris una herba autòctona d'indrets inundats de la qual només quedava un peu al Baix Empordà i un altre a l'Alt Empordà. Han repicat desenes de plançons i ja les han plantat al Parc Natural del Montgrí.
