Claus per triar pis: en què ens hem de fixar abans de dir que sí?
Quan entres en un pis et fixes en els metres quadrats, el parquet, la cuina, si hi cap el sofà o no i, sobretot... el preu.
El mercat de l'habitatge avui dia és complex, i no sempre podem escollir el que voldríem. L'arquitecta Núria Moliner apunta al "Tot es mou" que "és una pena que no tothom pugui triar".
Però dins del marge que es pugui tenir, i entenent que aquests factors estructurals poden ser secundaris, hi ha dues preguntes que recomana prioritzar: cap on dona el pis? I una altra encara més directa: és una planta baixa?
Tant de bo tothom pogués optar a aquesta 'carta als Reis' del que us explicaré ara.
Evitar les plantes baixes per la humitat i el gas radó
Moliner alerta que cada cop hi ha més plantes baixes que abans eren locals comercials que s'han reconvertit en habitatges, sovint per necessitat de sumar pisos en barris tensionats o per pura especulació. I avisa: "Vigilem, perquè potser no tenen les condicions òptimes per viure-hi."
La recomanació de Moliner és clara: si s'opta per una planta baixa, cal vigilar molt dos factors:
1. La humitat
Les plantes baixes estan en contacte directe amb el terra i són molt més propenses a patir humitats per la capil·laritat de l'aigua del subsol. L'aigua pot pujar pels materials i això es tradueix en:
- Parets amb taques i pintura que es desprèn
- Endolls i materials malmesos
- Roba i mobles amb floridures
- I fins i tot problemes de salut: la humitat sostinguda està relacionada amb problemes respiratoris
"Tinc amigues que han viscut en plantes baixes i se'ls feien fongs a la roba si no la movien cada dia", explica Núria Moliner.
Si s'opta per una planta baixa, l'arquitecta recomana preguntar si l'edifici té barrera de vapor o forjat sanitari. Són sistemes que creen una cambra d'aire ventilada al subsol i eviten gran part de la humitat.
2. El gas radó
El segon motiu és menys conegut. Es tracta d'un gas radioactiu natural que prové de les roques del subsol i que pot acumular-se en espais baixos com soterranis i plantes baixes. De fet, és la segona causa de càncer de pulmó després del tabaquisme.
Ara aquesta qüestió està regulada. En habitatges d'obra nova, s'apliquen tècniques per resoldre el problema. En edificis antics, en canvi, el perill podria persistir.
Com més alt, millor? Sí, però amb matisos
Segons Moliner, viure en un pis alt és ideal perquè té més llum, menys soroll, menys contaminació, millor ventilació i més sensació d'amplitud.
Ara bé, cal parar atenció als àtics i als pisos just sota coberta en edificis antics. Adverteix que, si no tenen bon aïllament tèrmic, poden convertir-se en un forn a l'estiu, perquè reben la llum i la calor del sol tot el dia.
L'orientació sud: el factor que ho canvia tot
Si hi ha un factor clau per triar pis, segons Núria Moliner, aquest és l'orientació.
És el primer que miro, per davant de qualsevol cosa.
La millor orientació, diu, és la sud. El sol surt per l'est, es pon per l'oest i en el seu recorregut diari incideix sobretot en el sud. Per tant, això vol dir més llum natural i escalfor al llarg de tot el dia. En canvi, un pis orientat al nord serà més fred, més humit i més fosc.
La comunicadora i arquitecta explica dues maneres per saber cap a on està orientat el pis:
- Amb els plànols dels anuncis immobiliaris, on hauria d'aparèixer una fletxa que indica on és el nord.
- I, si no és el cas, a través d'aplicacions mòbils que mostren el recorregut del sol quan visites el pis.
La despesa energètica també compta
L'orientació i l'altura influeixen directament en el consum energètic. En un context de canvi climàtic, en què les temperatures extremes són cada cop més habituals, Moliner destaca que sempre suma que el pis tingui:
- Bona qualificació energètica
- Aïllament tèrmic adequat
- Sistemes per protegir-se del sol a l'estiu, com persianes o tendals
- I, alhora, que deixi entrar la radiació solar a l'hivern
