Com arriba la droga a Catalunya? Les tres grans portes d'entrada del narcotràfic segons Anna Punsí
El narcotràfic no és una realitat llunyana ni excepcional. És un engranatge que opera cada dia i que té Catalunya com un dels punts més estratègics del Mediterrani i del sud d'Europa.
Les costes, els ports comercials i els laboratoris clandestins dins del territori formen un mapa complex que els cossos policials intenten desarticular amb investigacions llargues, seguiments i confidents.
La periodista Anna Punsí, que lidera el pòdcast "AP‑7: la narcopista", desenvolupat pels creadors de "Crims", desgrana els mètodes i les rutes que fan servir les organitzacions criminals per fer arribar droga a Catalunya i mantenir-ne el negoci en marxa.
1. Les cales més amagades: l'entrada silenciosa de l'haixix
Les cales que de dia són un paratge idíl·lic per a banyistes, de nit es poden convertir en portes d'entrada de tones d'haixix.
A la Costa Brava, el Garraf, el Maresme o el delta de l'Ebre, els narcos utilitzen aquestes zones per desembarcar la droga amb rapidesa i lluny dels focus policials.
Aquestes organitzacions operen amb les anomenades "gomes": narcollanxes molt potents, amb fins a quatre motors de 300 cavalls cadascun, capaces de creuar la costa mediterrània des del sud d'Espanya carregades amb fins a quatre tones d'haixix per viatge.
Moltes d'aquestes embarcacions s'aturen abans d'arribar a la costa, en aigües internacionals, per comprovar si la policia hi ha col·locat balises de geolocalització. La seguretat i la discreció són claus.
A terra, el treball brut recau en els "braceros", mà d'obra barata que, de matinada i en zones d'accés difícil, descarrega els fardells de droga i els transporta fins a furgonetes que ja els esperen. La seva feina és vital per evitar que la policia intercepti els carregaments.
Però les narcollanxes no sempre porten només droga: també s'hi detecta tràfic de persones, sovint menors que intenten entrar a l'Estat de manera irregular.
2. El Port de Barcelona: la frontera més vigilada (i més vulnerable)
Cada dia arriben al Port de Barcelona vaixells mercants amb milers de contenidors. Segons explica Punsí, "alguns dels contenidors que veieu aquí al darrere estan prenyats". És a dir, amaguen droga.
El control és intens, però insuficient:
- Cada escàner només pot revisar 40 contenidors al dia.
- Un sol vaixell pot portar-ne més de 3.000.
La immensitat de càrrega i l'activitat frenètica converteixen la infraestructura en un punt altament atractiu per les organitzacions criminals internacionals.
Per esquivar els controls, els narcos necessiten col·laboradors dins la cadena logística. No és estrany que alguns treballadors acceptin suborns de més de 100.000 euros per deixar passar contenidors sospitosos o facilitar-ne el moviment.
Les investigacions policials que aconsegueixen detectar aquests enviaments no són ni ràpides ni senzilles. Requereixen:
- Trucades telefòniques punxades
- Mesos de seguiments discrets
- Confidents i xivatades
- Cooperació internacional
Estem davant la batalla constant d'un port que és, alhora, vital pel comerç i vulnerable a les xarxes del narcotràfic global.
3. Els laboratoris clandestins: quan la droga ja és dins del país
Un cop la droga entra a Catalunya, no sempre està llesta per distribuir-se. Sovint arriba amagada de maneres sorprenents i creatives:
- dins d'implants mamaris
- adherida al cos
- dins de grans de cafè o plàtans
- amagada en estàtues i objectes quotidians
- impregnada en materials que, aparentment, no tenen res a veure amb estupefaents
Aquesta última tècnica és la més difícil de detectar. Per això entren en joc els "químics" o "cuiners", experts que formen part de les organitzacions i que tenen la tasca de purificar els objectes impregnats.
Mitjançant processos químics complexos, n'extreuen el clorhidrat de cocaïna i el preparen per tornar-lo a posar en circulació.
Aquests laboratoris clandestins poden aparèixer en pisos, naus industrials, masies o locals aparentment normals. La discreció és total.
Un país estratègic en les rutes europees de la droga
La combinació de costes obertes, grans ports, infraestructures com l'AP-7 i centenars de quilòmetres fronterers amb França converteix Catalunya en un punt clau del tràfic internacional.
Aquesta situació explica per què tantes organitzacions d'arreu del món hi operen i per què els cossos policials consideren el territori un dels principals escenaris de la lluita contra el narcotràfic al sud d'Europa.
El pòdcast "AP-7: la narcopista", presentat per Anna Punsí, aprofundeix en aquesta realitat amb testimonis directes, reconstruccions i investigacions reals.
