Es duplica el preu i la demanda de pèl·lets
La guerra d'Ucraïna ha tensionat el mercat energètic a Europa i ha disparat l'interès per fonts energètiques alternatives al gas i l'electricitat, com ara la biomassa. Les estufes de llenya i de pèl·lets són els productes de moda a les portes d'un hivern marcat per l'augment de preu dels combustibles més convencionals. En principi, són una alternativa més econòmica per escalfar la casa, però, com més se'n venen, més cares són.
Els principals clients són als entorns rurals i a les instal·lacions municipals.
La demanda de pèl·lets es duplica, i el preu també
Els preus disparats del gas, la gasolina i l'electricitat han posat al límit moltes empreses, equipaments municipals i particulars, que ja no poden assumir unes factures que estan pels núvols. Volen canviar-se al pèl·let i ho volen ja.
El gerent del clúster de la bioenergia de Catalunya, Marc Cortina, cada dia es troba en aquesta situació:
Ens estem trobant amb clients o segons quins tipus d'instal·lacions que ja no poden aguantar un mes més, ens demanen ja que els posem la caldera al més aviat possible i que, si cal, la paguen ja, demà mateix perquè és que la necessiten ja.
Amb el pèl·let es viu una autèntica bogeria, comparable a la psicosi del paper de vàter durant la pandèmia. Aquest combustible de biomassa està elaborat amb serradures seques, format amb uns cilindres molt petits i compactats, que li donen un gran poder calorífic.
Habitualment, els consumidors de pèl·lets en compraven per a tot l'hivern a partir dels primers freds, cap al mes d'octubre. Però, aquest any, per mor de no quedar-se'n sense, ja n'han començat a comprar a l'agost o fins i tot abans. I a això cal sumar tots els que s'han passat a aquest sistema i l'augment d'exportacions a França, Alemanya i Itàlia.
El desequilibri entre oferta i demanda, sumat a l'encariment de la llum, ha acabat provocant un important increment de preus, fins al punt que s'ha situat a nivells del gasoil. L'any passat, un sac de 15 kg valia 4,5 euros; aquest any en costa 9, just el doble, tot i que el govern espanyol n'ha rebaixat l'IVA.
Tot i això, el sector creu que és un pic puntual, pel pànic d'alguns països europeus al desabastiment durant aquest hivern, però està convençut que, d'aquí pocs mesos, els preus s'estabilitzaran i que no hi haurà problemes de subministrament.
Recuperant les llars de foc i les estufes de llenya
També els consumidors de llenya s'han afanyat a comprar-ne abans del que ho solien fer. De fet, ja se'n van proveir en plena onada de calor, segons ens ha explicat Joan Ramos, propietari de l'empresa Excavacions i Llenyes a Bellver de Cerdanya, que tem no arribar a final de temporada, cap al març:
Nosaltres aquest any no compto pas que acabem la temporada. Normalment acabem la temporada pel mes de març i aquest any n'haurem de demanar més o n'haurem de fer més. Si la cosa continua com fins ara, no arribarem pas.
Aquest any, la llenya s'ha encarit un 30%, uns 30 euros per tona, i ara es paga entre 180 i 200 euros, segons si és de roure o faig, o d'alzina, que és més cara. Aquest augment, diu Ramos, s'explica perquè la gasolina és més cara:
Quan talles, talles amb gasolina, les motoserres van amb gasolina. Els tractors, quan l'arrossegues, van amb gasoil, i els camions, quan la transporten, també van amb gasoil. És a dir que la llenya, al capdavall, no deixa de ser gasoil.
I el preu encara no ha tocat sostre, assegura el propietari de l'empresa familiar Llenyes Joan Marcé, a Sant Pau de Segúries, al Ripollès:
A partir del desembre, gairebé sempre ens passa que aquells dies de Nadal i Reis la gent volen fer foc i si la llenya no és seca no va bé. Jo ja dic a la gent que en vagin agafant perquè a final de temporada i a la primavera, que aquí dalt fa fred, serà difícil trobar llenya seca.
Però no tot són males notícies: l'encariment del preu de la llenya potser ajudarà a netejar els boscos, diu Joan Marcé:
Aquí dalt el problema que tenim és treure la llenya del bosc. En aquest poble sempre hi havia hagut colles que anaven a treballar al bosc, però ara la gent ha buscat feines més còmodes, i ens trobem que tot està ple d'arbres, a tocar de la carretera, al costat dels camps. Tant de bo a partir d'aquest any hi hagi feina de netejar el bosc per als que es queden aquí a la comarca.
La demanda d'estella també s'ha disparat, un 30% per l'increment dels costos de transport i producció, però no és tan volàtil perquè està menys internacionalitzada.
Osona, pionera en l'ús de biomassa
Cada terra fa sa guerra i s'escalfa com pot. A Sant Pere de Torelló ja fa més de 30 anys que es va instal·lar una caldera de biomassa per aprofitar els residus de les torneries del poble i crear una xarxa de calor per als veïns.
El 75% dels habitatges i les indústries del municipi s'escalfen amb les estelles dels boscos del voltant. Una gran caldera de biomassa, instal·lada a l'antiga tèrmica, proporciona aigua calenta i calefacció al poble, de 2.500 habitant. El regidor de Transició Energètica, Ermén Llobet, explica com:
Cremem l'estella forestal amb una caldera gran, que escalfa aigua a 90 graus. L'engeguem amb uns tubs que circulen per tot el poble i després de passar per un transformador de calor arriba a les cases a menys de 70 graus i entra a 40 graus.
Aquesta única central, estalvia fins a 660 calderes a Sant Pere de Torelló, on no arriba el gas natural, i redueix un 20% les emissions de CO2. La caldera crema cada any 5.000 tones de biomassa, i, encara que els preus han pujat, els continua sortint a compte, diu el regidor:
Tot i la puja, consumirem 800.000 euros, quan amb gasoil en consumirien 1 milió i mig: és un estalvi superior al 40%.
I els veïns, encantats, segons destaca Neus Serrat:
Estic molt més tranquil·la al tenir aquest sistema de calefacció. Primera, que és supernet, superpràctic, i a més a més sempre ha anat més barat que no pas els altres tipus, i més ara que l'energia se'ns ha posat per les bromes.
La Terra Alta i el Priorat, dos casos oposats
A les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre, la xarxa de gas natural només arriba als 35% per cent de les poblacions, algunes amb hiverns molt durs i solucions molt diferents.
Gandesa, per exemple, la capital de la Terra Alta, de 3.000 habitants, ha instal·lat una caldera, alimentada per la llenya dels boscos municipals, que escalfa l'escola, la llar d'infants i la biblioteca. D'aquesta manera s'han estalviat la meitat de la factura de calefacció. Però no és l'únic avantatge, explica l'alcalde, Carles Luz:
Fem una tasca de prevenció molt important al bosc, estalviem i, a més, duem a terme un projecte molt interessant amb los xiquets a l'escola, amb l'atenció i la cura del bosc, i la gestió forestal. I, a més a més, una part molt important d'aquest estalvi la reinvertim al pati de l'escola en un projecte de l'escola del segle XXI.
A l'altra cara de la moneda hi trobem nuclis molt petits que no disposen de tants recursos públics. Aquest és el cas de la Morera de Montsant, al Priorat.
Mireia Vilamala, tècnica de gestió de recursos naturals, és una de les 160 persones que viuen en aquest poblet, que a l'hivern té una temperatura mitjana mínima de zero graus:
Tampoc tenim gaires alternatives. Naltros tenim finques pròpies, que són bosc, i traiem la llenya de casa. Però el problema de la llenya és quan et vas fent gran i no en pots anar a buscar ni carregar-ne. Llavors has de buscar altres sistemes. I després el que sí que tenim quasi tots és l'estufeta de butà.
A la Morera la majoria de cases, a més de la llar de foc o l'estufa de llenya, també disposen de calefacció de gasoil. Ara es troben que el preu del combustible s'ha disparat, però no poden canviar perquè ja han fet una despesa molt gran per instal·lar aquest sistema.
Al Pirineu predomina la llenya
Amb els hiverns més durs, la majoria dels pobles del Pirineu tenen accés a la xarxa de gas natural, però no l'aprofiten gaire, i amb els preus pels núvols encara menys.
A la Vall de Boí, per exemple, fan servir els pèl·lets i el gasoil, però sobretot la llenya, sobretot si tenen finques i no n'han de comprar. Veïns de Barruera, Boí o Taüll ho tenen clar:
Nosaltres fem servir llenya, però perquè ens l'aconseguim nosaltres. Si l'haguéssim de comprar, no sortita a compte.
També n'hi ha alguns, com l'Òscar, de Montferrer, a l'Alt Urgell, que fins ara tenia la llar de foc gairebé per fer bonic, però que aquest any en traurà més profit:
A casa tenim una llar de foc, que només l'enceníem quan venien visites perquè donés una miqueta de caliu, però aquest any hem decidit fer-la servir per escalfar la casa. Normalment compràvem mitja tona de llenya i sempre ens en sobrava, i aquest any de moment ja n'hem encarregat tres tones i creiem que estalviarem respecte al que paguem de la factura del gas.
Més enllà del combustible elegit, hi ha un altre element clau per estalviar en la factura, sobretot a l'alta muntanya: l'aïllament.
A Esterri d'Àneu, al Pallars Sobirà, l'hotel Vall d'Àneu, que fa servir pèl·let, gasoil i llenya, n'és un exemple, tal com explica la seva propietària, Maite Sambola:
Hem invertit molt en aïllament, que és on més s'estalvia amb energia, independentment del que tinguis. I la veritat és que tenim tres plantes molt estanques, no tenim problemes ni a l'estiu amb la calor ni a l'hivern amb el fred.
El futur són les solucions comunitàries?
Els exemples de Gandesa i, sobretot, de Sant Pere de Torelló plantegen que, davant l'escalada de preus dels combustibles, la millor opció pot ser crear xarxes públiques de calor. A Osona ja s'han començat a estudiar alguns altres projectes per instal·lar xarxes alimentades per calderes de biomassa.
L'enginyer de la tèrmica de Sant Pere, Jesús Teixidor, aposta per potenciar un circuit comarcal amb un sistema de subministrament integrat per evitar les fluctuacions especulatives del mercat energètic:
El que és important és el concepte de xarxa. Quan tenim un municipi mallat actuem en un punt i ens afecta totes les vivendes. Si el punt és eficient baixem el consum energètic de tot el muncipi en 4 o 5 vegades amb fonts autòctones. Tenim un problema global i no ho solucionarem amb instal·lacions individuals.
Les energies basades en la biomassa sembla que aniran a l'alça, però ningú s'aventura a fer un pronòstic. A Catalunya, els recursos estan infrautilitzats, es lamenta Marc Cortina, gerent del clúster de la bioenergia:
Tan sols estem aprofitant un 35% de tot el recurs disponible, i preveiem un gran desenvolupament en els propers tres anys. Cal donar competitivitat econòmica a les indústries, que ara estan pagant aquests alts preus, i també a les instal·lacions municipals, que també estan veient com els seus equipaments tenen unes factures astronòmiques.
El regidor de Sant Pere, Ermén Llobet, avisa, però, que un canvi tan sobtat de la demanda com el que s'està veient aquest any, no es pot absorbir d'un dia per l'altre.
Hem de tenir present que la biomassa no és una font que tinguem en quantitats suficients per ser una alternativa total a aquestes fonts tradicionals. L'haurem de compaginar, l'haurem de complementar amb altres tecnologies, altres fonts d'energia com puguin ser l'aerotèrmia o la geotèrmia.
L'aprofitament dels boscos, recorden els tècnics, ajudaria a prevenir incendis forestals, però falta mà d'obra qualificada, una més gran mecanització de la feina, i reduir les traves burocràtiques.
