Com era el dia a dia dels esclaus de Pompeia? Ratolins, rates i llits sense matalàs
Una nova troballa arqueològica ens apropa una mica més al dia a dia dels habitants de Pompeia, la icònica població del sud d'Itàlia que va quedar sepultada l'any 79 per una inesperada erupció del Vesuvi.
En un jaciment en què les investigacions no s'aturen, el que s'ha descobert aquesta vegada és el mobiliari i la decoració d'una altra habitació de la vil·la romana de Civita Giuliana, a uns 600 metres dels murs de la ciutat antiga, que permet ajudar a reconstruir la vida dels esclaus a la localitat.
Gràcies a la tècnica del calcat, els experts han pogut reconstruir l'estança tal com era fa gairebé 2.000 anys. "Sembla una fotografia actual denunciant una situació de precarietat i subordinació", ha assegurat el ministeri italià de Cultura.
A la sala hi han trobat mobles, teixits i els cossos de les víctimes que van quedar cobertes pel núvol piroclàstic, que després es va convertir en un material sòlid.
D'aquesta manera, les restes dels dos llits que s'han trobat a l'habitació permeten "pensar en una jerarquia precisa dins de la servitud", ja que un és "extremadament simple i sense matalàs", i l'altre és "d'un tipus més còmode i costós", conegut com a "llit amb respatller", amb restes de decoració de color vermell.
A més dels dos llits, a la sala que s'acaba d'excavar hi ha dos petits armaris, també parcialment conservats com a motlles, una sèrie d'àmfores i gerros de ceràmica i eines diverses, entre les quals una aixada de ferro. Així és la cambra per dins:
Ratolins i una rata fugint d'una gerra
Les descobertes s'han fet en una sala que han batejat com "habitació A", que és a pocs metres d'una cambra també d'esclaus descoberta el 2021 a la mateixa vil·la que ara s'ha batejat com "habitació C".
L'excavació minuciosa que s'ha fet de gerros i àmfores de l'habitació "C" ha revelat la presència d'almenys tres rosegadors en objectes situats a sota d'un dels llits.
Es tracta de dos ratolins en una àmfora i una rata que sembla que intentava fugir de l'interior d'una gerra quan va morir en el flux piroclàstic de l'erupció.
Aquests detalls, expliquen els responsables de l'excavació, tornen a subratllar les condicions de precarietat i malestar higiènic en què vivien els més pobres de la societat de l'època.
Sense rastre de reixes, cadenes o manilles
El director del parc arqueològic de Pompeia, Gabriel Zuchtriegel, ha explicat que els amos de les vil·les es valien del seu poder per concedir certs privilegis als esclaus, com ara la possibilitat de formar una família, per tal de lligar-los a la casa i tenir-los com a aliats en la vigilància d'altres esclaus.
D'aquesta manera, detalla Zuchtriegel, era la mateixa estructura social de la servitud la que "havia d'impedir les fuites i les formes de resistència, entre altres coses perquè no hi ha rastres de reixes, cadenats i manilles".
"Sembla que el control es feia sobretot a través de l'organització interna de la servitud, i no a través de barreres i restriccions físiques", hi afegeix.
El ministre de Cultura, Gennaro Sangiuliano, ha destacat que la intervenció de la magistratura i els carrabiners va ser clau per aturar les excavacions il·legals i el saqueig il·lícit de béns arqueològics que s'havia fet anys enrere a la vil·la.
La seva actuació, explica, ara ha permès "explicar moments notables de la vida quotidiana de l'antiguitat".
