Com es preparen els ajuntaments per fer front als episodis d'inundacions
Ja ningú pot negar l'evidència: l'emergència climàtica ens està portant episodis de pluges cada vegada més extrems, com la tempesta de caràcter tropical de principis d'octubre, un fenomen insòlit al Mediterrani.
Les pluges torrencials cada vegada seran més freqüents i provocaran inundacions en zones on no hi havia hagut afectacions. "Qualsevol part d'una ciutat, depèn de com sigui el sòl que ha de rebre aquesta pluja, pot resultar inundat", segons la catedràtica de Geografia de la Universitat de Girona Anna Ribas, que explica que això va molt lligat a com estan artificialitzats aquests espais urbans.
No fa falta que es desbordi un riu per tenir un barri inundat. I això ens està plantejant uns problemes de gestió relativament nous a molts espais que només es preocupaven del seu riu o de la seva riera.
Ribas és una de les responsables d'un estudi de la UdG que analitza el grau de coneixement que tenen els municipis dels riscos associats al canvi climàtic. Una consciència que depèn de diversos factors, com ara la informació de què disposen.
És el cas dels mapes de risc d'inundació de l'Agència Catalana de l'Aigua, "una cartografia que és molt útil, però que no acaba d'ajustar-se a la realitat perquè és molt fluvial, dels rius i rieres". És a dir, que no té en compte aquests fenòmens meteorològics.
La investigadora assegura que cal incorporar als models unes precipitacions que no havien estat mai registrades:
Hi ha d'haver una actualització gairebé anual d'aquestes cartografies, i, per tant, de la gestió que hem de fer d'aquests pobles i ciutats.
El treball també analitza quins factors faciliten o dificulten l'adaptació dels municipis al nou escenari.
Els ajuntaments són normalment els primers a entomar les conseqüències dels aiguats, i sovint no tenen eines per fer-ho, especialment els més petits: "Per exemple, fer sistemes de drenatge més sostenibles vol dir saber-ne més tècnicament, poder mantenir-ho econòmicament, afrontar algunes reticències sobre el seu funcionament al mateix Ajuntament o per part de la ciutadania".
La clau, disposar de recursos
I, sobretot, adaptar-se a aquesta situació vol dir disposar de més recursos. En són ben conscients a poblacions com la Bisbal d'Empordà, que conviu amb el risc d'inundacions per les crescudes del Daró, però també dels nombrosos recs més petits que baixen de les Gavarres i que també poden a arribar a desbordar-se.
Per minimitzar aquest risc s'estan tirant endavant projectes com la construcció de basses de laminació o canals de vessament que mitiguin les crescudes sobtades de rius i rieres. Però es tracta de projectes a mitjà termini, que trigaran uns anys a acabar-se i, mentrestant, són conscients que "no podem esperar tants anys", admet l'alcalde del municipi, Òscar Aparicio.
Per això els ajuntaments hem de planificar la ciutat adaptant les canonades, ampliant-ne el diàmetre, separant aigües pluvials i residuals i dimensionant millor la xarxa.
Aparicio també destaca que cal reforçar els serveis municipals amb nous perfils tècnics, i especialment la brigada, per actuar abans, durant i després dels episodis.
Quan cauen més de 100 litres per metre quadrat en pocs minuts no hi ha capacitat per absorbir-ho tot. Necessitem més personal, maquinària i capacitat de resposta.
Nous perfils per afrontar noves situacions
L'Ajuntament de Torroella-l'Estartit també és molt conscient de la necessitat d'adaptar-se als nous fenòmens climàtics, que recentment ha patit amb contundència.
En el seu cas, l'episodi que ha causat més problemes darrerament va ser el del 29 de setembre, quan una forta tempesta va deixar 130 litres per metre quadrat, 50 dels quals en només mitja hora, que va inundar molts carrers de l'Estartit.
A hores d'ara encara en queden efectes, com l'aigua acumulada en alguns recs en desús que no poden desaiguar. Són problemes d'abast local, però amb l'emergència climàtica fins i tot tirar endavant obres de poca envergadura s'ha complicat.
"És difícil perquè ara necessites perfils més tècnics com ara geòlegs i meteoròlegs", lamenta el regidor de Medi Ambient i Món Rural de Torroella-l'Estartit, Genís Pigem. Explica que tot això també implica moviments de terra, canalitzacions o materials que normalment no tenim previstos:
Un dels principals problemes per fer front a les actuacions per mitigar el risc d'inundacions és el pressupost.
Quan les butxaques municipals no poden afrontar aquests costos cal trucar a la porta d'altres administracions. També, és clar, en el cas d'obres de gran envergadura.
I llavors apareix l'altre gran entrebanc: "La mateixa administració s'ofega amb la burocràcia", lamenta Pigem, que afegeix que han demanat ajudes a l'ACA o la Generalitat, però que no les resolen fins al mes de novembre i s'haurien de tenir fetes al desembre:
No tens temps de fer-les.
Diferències d'opinió entre tècnics del mateix Ajuntament, contradiccions entre lleis i normatives o els recels veïnals a determinades actuacions són altres dificultats que han d'afrontar els ajuntaments.
Tot plegat ha suposat que s'hagi hagut de renunciar a alguns projectes que havien de resoldre problemes puntuals d'inundabilitat: "Es posen sobre la taula, però totes les dificultats i obstacles que trobes ja no et deixen avançar més enllà."
