Com es va gestar l'acord d'ara fa un any entre ERC i el PSC per fer Illa president
El finançament singular, el traspàs de Rodalies, l'accés a l'habitatge... Són les pedres angulars dels acords per a la investidura de Salvador Illa entre Esquerra, els Comuns i el PSC. Acords que es van gestar entre estira-i-arronses i una espasa de Dàmocles: una possible repetició electoral que ningú volia.
El 3 d'agost, els Comuns signaven l'acord. Jéssica Albiach i el mateix Salvador Illa estampaven la seva rúbrica a un acord que prometia posar l'habitatge al centre de les polítiques del govern: més de 50.000 pisos protegits, regulació del lloguer i dels pisos turístics i sancions als qui no compleixin amb la normativa.
I ara fa tot just un any, el 7 d'agost, que Esquerra signava l'acord que garantia la investidura de Salvador Illa. Ho van fer sense premsa i sense Illa.
Va ser Lluïsa Moret, la viceprimera secretària i portaveu del PSC, qui va signar l'acord amb Marta Rovira, la llavors encara secretària general dels republicans. Diferències entre una signatura i una altra que no són casuals i expliquen, sobretot en el cas d'Esquerra, les seves incomoditats i contradiccions en plena crisi interna.
La crisi d'ERC
Havien passat dos mesos des de les eleccions catalanes quan Marta Rovira torna a Catalunya. Havia passat sis anys a l'exili i el seu retorn, celebrat pel partit i pels seus familiars i amics, es produïa en un moment complicat per al partit.
La pèrdua de suport electoral en tres eleccions consecutives havia deixat Esquerra immersa en una crisi que el partit no vivia des de feia més d'una dècada.
A més, l'afer dels cartells havia obert una pugna caïnita a la direcció. Junqueras havia dimitit amb la intenció de tornar-se a presentar. Rovira no pensava fer-ho, però abans hauria d'assumir les regnes del partit fins que el Congrés Nacional dels republicans escollís nova direcció.
Amb el partit dividit, en fase precongressual, és Rovira qui porta les negociacions amb el PSC. Primer des de Ginebra, després des de Catalunya.
El gest de Puigdemont
Amb 35 diputats, Junts té poc a fer davant els 42 d'un PSC que de seguida manifesta la seva intenció d'entendre's amb Esquerra i els Comuns. Illa diu: "Els ciutadans han dit clarament que volen un govern d'esquerres."
Però Carles Puigdemont anuncia la intenció de presentar candidatura a la presidència de la Generalitat.
Hi va haver poc partit. Les altres formacions van considerar el gest com una estratègia per marcar perfil, més que no pas una oferta real amb possibilitats que es van demostrar inexistents.
Com van ser les negociacions?
Les converses van ser discretes tant amb Esquerra com amb els Comuns. Amb alts i baixos. El PSC no tenia més opcions. Necessitava el suport de les dues formacions que van aprofitar per collar els socialistes.
Si els Comuns van apostar per l'habitatge, Marta Rovira i Esquerra va posar sobre la taula el finançament singular per a Catalunya, un sistema similar al concert basc. I les converses van agafar un bon ritme, deia Marta Rovira, però "un bon ritme no sempre garanteix un bon resultat".
A quatre dies que es tanqués l'acord entre Esquerra i el PSC, Pere Aragonès, llavors president en funcions, rep al Palau de la Generalitat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Però els dos governs van deslligar la trobada de les negociacions per investir Salvador Illa.
El tot o res en una consulta
Els republicans anuncien un preacord. Però encara no està tot fet. Esquerra fa una consulta vinculant entre les bases de resultat incert.
La militància estava molt mobilitzada i dividida. No només pel seu procés intern. Havien de decidir si facilitaven la investidura al PSC o anaven a eleccions amb el partit en franca davallada.
La participació va ser alta. Van anar a votar el 77% dels militants i ho van fer pràcticament partits per la meitat. El sí va guanyar per la mínima, amb el 53% dels vots.
