Com explicar als fills el secret dels Reis i altres figures màgiques
"Carinyo, hem de parlar" no és una frase circumscrita només a l'àmbit de la parella. "Carinyo, hem de parlar" sovint va precedit d'un: "Papa, mama, al col·le m'han dit que els Reis són els pares".
Parlar als nens de la veritable màgia de Melcior, Gaspar i Baltasar (i, en conseqüència, el Pare Noel, el Tió o el ratolí Pérez, entre tants d'altres) és sempre una qüestió espinosa. No només perquè pot suposar una decepció per als infants, sinó perquè també suposa un dol per als pares.
"Per a les famílies és molt difícil d'explicar, perquè tenen la sensació que conclou una etapa de la vida dels nens i nenes, que es posa punt final a la infància", explica Èlia López, psicopedagoga professora investigadora de la Universitat de Barcelona:
Si els ho expliquem de manera adequada, podem transformar aquesta situació màgica en una situació simbòlica igual de preciosa.
Ells pregunten, ells es responen
Per López, és molt important deixar que les coses flueixin a partir de les preguntes que puguin fer els mateixos infants, de les coses que els generen curiositat.
A partir d'aquí, el que hem de valorar els adults és quin tipus de preguntes són i quin raonament hi ha al seu darrere: és només curiositat o busquen respostes fonamentades? "Ens poden demanar coses com: com s'ho fan per arribar a totes les cases o com hi cap el camell al menjador. En aquests casos els podem retornar la pregunta i indagar així en què saben i què no: tu què creus?, com penses que ho fan?", explica.
No hem de fugir de les preguntes que ens puguin incomodar.
També és clau respectar els ritmes dels infants. "La seva ment és diferent de la dels adults i hem d'entendre que s'han de respectar els seus processos evolutius", destaca. "Entre els quatre i els sis encara es manté la fantasia; aleshores nosaltres, com a adults, podem ajudar a sostenir-la. Per a ells no hi ha diferència entre el que està lligat al món de la imaginació i les coses reals", diu.
Aquesta dimensió fantàstica no és fútil, també té efectes sobre el seu desenvolupament. "La fantasia està present en tots els contes, en totes les històries, en la nostra imaginació. Gràcies a la imaginació, som més creatius. Forma part del nostre procés de construcció", assenyala López.
Els sis anys, el punt de transició
La cosa, però, canvia a partir dels sis. "És quan es passa de la fantasia a la realitat i quan comencen a buscar respostes més raonades a les seves preguntes. Saben separar aquestes dues dimensions", especifica López.
En aquests casos (i, sobretot, en aquesta edat), la nostra labor és acompanyar-los en les seves deduccions, animar-los a arribar a les seves pròpies conclusions. "Si anem indagant en aquestes converses, segurament poden arribar ells sols a la conclusió que els Reis són el papa i la mama i, un cop això passa, hem de fer valdre la nova dimensió que agafen aquestes figures", detalla.
A aquesta edat prendre la iniciativa també és una opció, sigui amb una conversa o buscant mitjans més creatius. "Hi ha pares que decideixen, a partir dels set anys, escriure una carta als seus fills. Allà els expliquen, com si fossin els Reis, que ara ja s'han fet grans i que han de cuidar la màgia de Nadal i donar-los un cop de mà. Així el simbolisme de Nadal no es perd, es transforma", diu.
Tot i que, per López, cal respectar els ritmes evolutius dels nens i nenes, sí que aconsella posar un topall a l'edat en què comuniquem aquestes qüestions. "Si a partir dels deu o onze anys el nen o nena no ens ha fet aquestes preguntes, potser l'hi hem de plantejar nosaltres de la millor manera que trobem. Qualsevol espai de diàleg i comunicació és una opció correcta", assegura.
De nens a adults
Un cop ho saben, però, hem de saber conduir la situació perquè no perdin la il·lusió i aprenguin a veure aquestes figures des d'un altre prisma. "És el moment en què hem de situar aquest infant que ja és coneixedor i fer-lo partícip perquè cuidi aquest moment tan especial i aquest secret", diu López.
L'interessant és que els podem fer còmplices: tu ja ets gran, ara ja pots participar amb nosaltres per cuidar d'això i continuar construint i alimentant aquesta il·lusió.
Però què vol dir això? Doncs, per López, la clau de la qüestió és treure els regals del centre i posar-hi, en canvi, els valors que encarnen aquestes figures màgiques. "És fer veure que els regals no són el més rellevant en si mateixos, sinó que el que pesa més és el que hi ha darrere: el fet de pensar en els altres, cuidar-los, mostrar la generositat, ser agraïts, conviure, compartir i estimar".
