Com funciona un rescat de muntanya: què passa després d'una alerta del 112?
Les actuacions de rescat a la muntanya s'han disparat un 30%, en els últims anys. L'augment de l'interès per les activitats a l'aire lliure en medis naturals com el senderisme, l'escalada o les rutes d'alta muntanya ha anat acompanyat d'un increment de situacions de risc que obliguen a activar els serveis d'emergències.
Però com funcionen aquestes intervencions? Què passa exactament des del moment que algú truca al 112 fins que és rescatat? Quins mecanismes s'activen i quin és el protocol d'actuació dels agents?
El primer pas: la trucada al 112
Tot comença amb una alerta al telèfon d'emergències. Aquesta trucada arriba a "sala", on els operadors atenen la sol·licitud, recullen les dades necessàries per activar l'assistència, i seguidament traslladen la petició a l'equip d'especialistes:
- Bombers
- GRAE (Grup d'Actuacions Especials), el grup del cos dels Bombers especialitzat en rescats en muntanya i en llocs poc accessibles del medi natural
- Operadors de grua
- Metges
"L'alerta arriba mitjançant 'sala', que és qui ens activa, ens dona tota la informació del tipus de servei i la ubicació", explica Xavi Robles, responsable dels mitjans aeris dels Bombers.
Amb aquesta primera informació, que a vegades pot ser poc precisa, els equips han de prendre decisions ràpides: quin tipus de rescat és, quins recursos cal mobilitzar i, sobretot, com s'hi accedirà.
Decidir com arribar-hi i el mètode d'evacuació
Un cop activat el servei, la primera gran decisió és l'estratègia per rescatar la persona, com detalla Joan Ninot, del GRAE:
Cal determinar el mètode d'accés, on emplaçarem l'helicòpter i quin serà el mètode d'extracció
En molts casos, l'helicòpter és imprescindible, especialment en zones de difícil accés, un fet bastant habitual en els rescats de muntanya. Des de la base de Bombers de Sabadell, els equips aeris poden arribar ràpidament a punts on una ambulància no podria accedir.
Ara bé, també cal tenir presents alguns factors com la meteorologia, el vent o la visibilitat, que poden complicar l'operació o fins i tot impedir-la.
L'arribada al lloc: anàlisi i coordinació
Quan l'equip arriba a la zona del rescat, no baixa directament per assistir l'afectat. Primer s'observa de forma panoràmica el lloc dels fets, "que a tothom li quedi clar on és el rescat i acordem com hi accedirem", explica Laura Robles, metgessa de rescat.
Llavors s'avaluen els riscos, la manera més segura d'accedir-hi, i s'organitza l'operatiu. Habitualment, aquest és el full de ruta dels agents en la intervenció:
- Baixa el rescatador, que assegura la zona i prepara el terreny.
- Normalment, després baixa el metge per si cal assistència sanitària.
El moment del rescat
Els rescats de muntanya no sempre impliquen grans accidents. De fet, els especialistes expliquen que la majoria dels casos responen a situacions aparentment menors, com una torçada de turmell, una caiguda, desorientació o esgotament en zones aïllades.
Els rescats més freqüents no solen ser grans problemes, però estan fora de l'abast d'un mitjà convencional com l'ambulància.
La tecnologia juga un paper primordial en les actuacions de rescat. Els mòbils, el GPS, les aplicacions especialitzades i altres eines electròniques permeten localitzar amb més precisió les víctimes.
Un panorama molt diferent del que fa uns anys afrontaven els equips de rescat: "Els rescats han canviat moltíssim; ara és més fàcil localitzar-les perquè també porten aquests dispositius", explica Jordi Vilajosana, operador de grua.
Tot i això, les intervencions continuen exigint una gran precisió tècnica, especialment en rescats amb grua o en zones verticals, on qualsevol error pot tenir conseqüències greus.
L'increment del 30% dels rescats no és casual. Arran de la pandèmia, l'auge de les activitats a la natura ha portat més gent a la muntanya sovint sense la preparació i els coneixements adequats.
El resultat és un escenari en què els equips de rescat han d'atendre més avisos i posar en marxa un engranatge que combina coordinació, rapidesa i experiència.
