Com ha d'afrontar el sistema educatiu la remuntada en matemàtiques? Les receptes de 5 experts
Portem 15 anys de davallada de resultats en competències bàsiques i PISA, segons els experts, i és l'hora de la remuntada. La "patacada històrica" amb les matemàtiques de 4t d'ESO i 6è de primària es va confirmar amb els darrers resultats de les competències bàsiques.
Com hem arribat fins aquí? Com s'han d'ensenyar les matemàtiques? Falta innovació o retornar als mètodes més tradicionals? I per què falten mestres i professors de matemàtiques amb bona formació? Diversos experts aporten els seus punts de vista a "L'ofici d'educar" de Catalunya Ràdio.
Com hem arribat fins aquí
"Portem 15 anys de davallada de resultats", lamenta Montserrat Alsina, doctora en Matemàtiques i professora a la Universitat Politècnica de Catalunya. "Tenim un problema i hem de trobar solucions amb paciència, persistència i una mirada integradora", assevera la també presidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques.
Hi ha hagut una confrontació excessiva de models: potser s'ha volgut innovar en excés i a una velocitat massa ràpida.
Assegura que s'han "desterrat i menystingut maneres de fer que no tenien per què ser considerades dolentes". "Ens ha faltat autocrítica", reconeix Alsina, "i s'ha posat massa el focus en les metodologies, que s'han posat dins la normativa".
"Hi ha molta distància entre el que diu el currículum per competències i el que es fa a l'aula, i falten indicacions més clares sobre com aplicar-lo", lamenta Jordi Deulofeu, matemàtic i doctor en Didàctica de les Matemàtiques i membre de la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya.
També, diu, fan mal algunes creences relacionades amb les matemàtiques, com "jo no serveixo, són difícils, no s'entenen, són avorrides o fan por", i s'ha de treballar molt per canviar-les.
A més, hi ha encara un biaix de gènere amb les matemàtiques, reconeix Montserrat Alsina: "Quan a un nen una cosa li surt bé, diem que és llest, espavilat i decidit; i si és una nena diem que és treballadora. Segons un estudi publicat a França, amb l'escolarització tenen impacte aquestes creences, i fan augmentar la bretxa de gènere en les matemàtiques."
El debat de l'Innovamat
Per Jordi Deulofeu, coordinador del comitè científic del Congrés de les Matemàtiques, en els 40 anys que fa que es dedica a les matemàtiques mai no hi havia hagut tant debat sobre un projecte, i ho atribueix al seu èxit.
Pel catedràtic de Didàctica de les Matemàtiques per la Universitat de Girona Àngel Alsina, "Innovamat ha suposat un salt qualitatiu en moltes escoles que feien un ensenyament clàssic de les matemàtiques, mecanicista i per repetició. Ha obert els mestres a altres maneres d'ensenyar-les, tot i que els mateixos gestors d'Innovamat reconeixen que també els pot haver limitat".
Alsina assegura que el projecte té coses bones, però també preocupants, com la part comercial o la falta de continuïtat d'etapes: alumnes que se'l troben a primària i quan arriben a la secundària es troben limitats.
Lluís Mora, professor i doctor en Didàctica de les Matemàtiques, aprova metodologies com Innovamat, molt centrades en la resolució de problemes, tot i que reconeix que caldria fer més feina de divulgació amb les famílies per poder acompanyar millor els fills.
Com s'han d'ensenyar les matemàtiques?
L'educació matemàtica pretén educar ciutadans capaços de prendre decisions, argumenta David Vilalta, mestre i màster en Recerca en Didàctica de les Matemàtiques.
Per Lluís Mora, aprendre matemàtiques no és només fer càlculs o seguir fórmules: és una porta per entendre el món, desenvolupar el pensament crític i connectar coneixements diversos. El doctor en Didàctica de les Matemàtiques ho concreta en 5 propostes:
- La diversitat en estratègies: "Un equilibri entre noves i velles metodologies, utilitzar la instrucció directa, memoritzar determinades coses i també la resolució de problemes, que permeti als estudiants afrontar les incerteses, l'ús de dades i el tractament d'informació, i els algoritmes".
- Que els alumnes puguin tenir un retorn clar i freqüent dels docents. Per aconseguir-ho, Mora suggereix abaixar ràtios o tenir dos professors per aula.
- Fomentar un aprenentatge actiu i col·laboratiu.
- Procurar una seqüència adequada: començar a l'aula per la part més concreta, manipulant, i anar introduint la part més abstracta de les matemàtiques.
- I finalment, utilitzar una evolució que serveix per millorar l'aprenentatge, no només per avaluar.
S'ha de treballar molt bé quins són els contextos que ajuden a construir matemàtiques, i que ajuden a resoldre problemes de la vida real, afegeix el matemàtic Jordi Deulofeu.
Millorar la formació docent
Com que hi ha molta diversitat d'alumnat a les aules, cal professorat molt ben format i amb una diversitat de maneres d'ensenyar molt ben argumentada, assevera Àngel Alsina.
Hi ha un dèficit molt important en la formació inicial del professorat en matemàtiques.
El catedràtic de Didàctica de les Matemàtiques assegura que "la formació matemàtica que reben els mestres d'infantil és al voltant del 2,5%, i a primària, del 7,5%". "Hi ha mestres amb una por horrible a les matemàtiques i les esquiven sempre que poden. Tenim un currículum molt globalitzat i deficitari, i costa trobar les matemàtiques que s'han d'ensenyar a infantil", lamenta.
Falten docents de matemàtiques, reconeix Jordi Deulofeu. "Al voltant de 400 professors no tenen el màster de secundària aprovat, i estan fent de professors perquè falten docents. La meva proposta seria 3 anys de formació disciplinària i dos anys de formació professional. I afavorir la formació continuada", concreta.
Des de la Societat Catalana de Matemàtiques s'ha liderat una formació de postgraus en Matemàtiques per complementar aquest dèficit, afegeix Montserrat Alsina.
Per Lluís Mora, és essencial acompanyar els docents quan comencen a treballar a les escoles i instituts, i també calen més recursos de personal i equitat en la seva distribució.
